Els nous BBVA i CaixaBank acapararan el 77% de sucursals a Catalunya

La fusi¨® encarrilada per CaixaBank i Bankia i la que ahir dimarts van admetre oficialment que preparen el BBVA i el Sabadell deixaran un mercat m¨¦s concentrat i amb menys compet¨¨ncia financera a Espanya. Catalunya ser¨¤, amb difer¨¨ncia, la comunitat que m¨¦s patir¨¤ aquesta situaci¨®: les quatre entitats que participen en tots dos processos controlaven a finals del 2019 al voltant del 77% de la xarxa de sucursals banc¨¤ries que hi ha a la regi¨®, 2.421 oficines d'un conjunt de 3.138.

?s m¨¦s que probable que els dos nous superbancs, els nous CaixaBank i BBVA, deixin anar llast amb reducci¨® de xarxa comercial i retallades de plantilla una vegada executin les seves respectives fusions. Les situacions de partida, en tot cas, s¨®n les d'un gaireb¨¦ control total pel que fa a la quota de mercat per nombre d'oficines a les comarques catalanes. I s'explica pel fet que les quatre entitats implicades, a m¨¦s del seu arrelament a Catalunya, van integrar a partir de la passada crisi financera les nou caixes d'estalvi ¡ªLa Caixa sempre va ser un cas a banda per la seva dimensi¨®¡ª que hist¨°ricament havien donat la capil¡¤laritat territorial que no interessava els grans. El BBVA es va menjar les caixes de Catalunya, Manlleu, Manresa, Sabadell, Tarragona i Terrassa, mentre que Bankia va integrar les de Pened¨¨s i Laietana, i CaixaBank va fer el mateix amb la de Girona.

Amb les estad¨ªstiques de l'any passat de l'Associaci¨® Espanyola de Banca i de la Confederaci¨® Espanyola de Caixes d'Estalvi a la m¨¤, la nova BBVA-Sabadell seria la que lideraria el mercat catal¨¤, amb 1.232 sucursals, amb una gran superposici¨® a la prov¨ªncia de Barcelona (894 oficines). CaixaBank i Bankia acumulen 1.189 sucursals, per¨° amb m¨¦s distribuci¨® al territori (a Barcelona en serien 795). La dist¨¤ncia amb el Santander, que t¨¦ 434 oficines, continua augmentant.

Repercussi¨® per als clients

La q¨¹esti¨® ¨¦s si aquest control pot acabar tenint repercussions sobre la clientela d'un territori espec¨ªfic, ja sigui en forma de p¨²blic captiu ¡ªper la dificultat de trobar alternatives¡ª o b¨¦ per comissions m¨¦s altes aprofitant aquest predomini al mercat. Anton Gasol, deg¨¤ del Col¡¤legi d'Economistes de Catalunya, dubta que es pugui donar cap d'aquests dos casos en l'¨¤mbit de la comunitat aut¨°noma. En el cas de falta de compet¨¨ncia considera que ens trobem en el millor moment perqu¨¨ aix¨° no passi. ¡°L'oficina presencial t¨¦ curta vida, ara mateix. La proximitat aporta alguna cosa, per¨° ens trobem en un moment de transici¨® generacional i la digitalitzaci¨® i les fintechs tiraran per terra l'actual situaci¨®¡±, diu conven?ut.

¡°?s cert que el mercat es redueix i pot ser m¨¦s f¨¤cil pactar preus i comissions, per¨° la pres¨¨ncia f¨ªsica ja no ¨¦s tan necess¨¤ria com abans¡±, indica la professora d'Economia i Empresa de la UOC Elisabet Ruiz-Dotras, que considera que el sector bancari continua sent molt tradicional i no ha acabat de transformar-se, a difer¨¨ncia d'altres sectors.

Gasol, en tot cas, explica l'alt nivell de concentraci¨® banc¨¤ria al qual s'ha dirigit Espanya en els ¨²ltims anys: ¡°No arribem a un nivell d'oligopoli, per¨° el grau de concentraci¨® ha estat m¨¦s intens i r¨¤pid que a la resta del m¨®n¡±. ?s a dir, que els resultats i els efectes d'aquest cam¨ª encara s'han de veure.