En espera de Laporta

Les eleccions a la presid¨¨ncia del Bar?a encara no s¡¯han convocat, sin¨® que estan anunciades per al 24 de gener, i tanmateix ja compten amb set precandidats (V¨ªctor Font, Toni Freixa, Jordi Farr¨¦, Llu¨ªs Fern¨¢ndez Al¨¤, Pere Riera, Xavier Vilajoana i Agust¨ª Benedito), dos que sospesen presentar-s¡¯hi (Emili Rousaud i Joan Rosell) i un que t¨¦ previst anunciar pr¨°ximament la seva compareixen?a (Joan Laporta). Tamb¨¦ hi ha qui va declinar participar malgrat tenir opcions de vict¨°ria com ¨¦s Jordi Roche, expresident del Girona i de la Federaci¨® Catalana, alternativa a V¨ªctor Font, el projecte del qual ¨¦s conegut des de 2013. El tauler, en qualsevol cas, ha canviat molt amb la irrupci¨® de Laporta.

L¡¯expresident est¨¤ decidit a presentar-se a les urnes i la seva pres¨¨ncia condicionar¨¤ l¡¯arbre de les relacions i aliances dels qui aspiren a succeir Josep Maria Bartomeu, que va dimitir el 27 d¡¯octubre i va ser substitu?t per una comissi¨® gestora que encap?ala Carles Tusquets. La pres¨¨ncia de Laporta rebaixa de moment les possibilitats de Font, sobretot perqu¨¨ de sortida competiran pel mateix sector de l¡¯electorat despr¨¦s de descartar un pacte, i obre les opcions a la via continuista, a falta encara d¡¯un lideratge clar despr¨¦s de la ren¨²ncia de Roche. Ning¨² no vol carregar amb el llegat dels expresidents Bartomeu i Sandro Rosell. I els dubtes afavoreixen el pols Laporta-Font.

Laporta ¨¦s al centre del tauler sense haver presentat encara la seva precandidatura perqu¨¨ ¨¦s el m¨¦s conegut, decisiu com ha estat en la majoria d¡¯eleccions des que el 1998 va liderar amb la plataforma Elefant Blau el vot de censura contra Josep Llu¨ªs N¨²?ez. Membre de la llista de Llu¨ªs Bassat el 2002, es va oposar a integrar el que per despit va acabar per ser el president Joan Gaspart. Laporta va guanyar el 2003 amb 27.138 vots (52,6%) i va dirigir el club fins al 2010 despr¨¦s de superar per sis punts el vot de censura presentat per Oriol Giralt el 2008. I reapareixeria el 2015, una vegada va renunciar Sandro Rosell (vencedor el 2010 amb 35.021 vots) per perdre davant de Bartomeu: 25.823 vots davant 15.615.

Tot i que no se sap si avui compta amb m¨¦s o menys vots que els 15.615 de llavors, Laporta t¨¦ un electorat tan fidelitzat que surt com a favorit, en espera de veure com es desenvolupa la campanya a la recerca del vot indec¨ªs i especialment dels 25.823 que van apostar per Bartomeu i els 35.021 que ho van fer per Rosell. Laporta haur¨¤ de competir amb Font i ambd¨®s queden a l¡¯expectativa de qui representar¨¤ la tercera via ara molt atomitzada des que Roche va declinar optar al c¨¤rrec com li proposava l¡¯establishment i tamb¨¦ Rosell. A portar la bandera, m¨¦s o menys matisada, optarien Toni Freixa, Joan Rosell ¡ªel diari Sport no descartava un acord entre els dos</CF>¡ª i pot ser que Emili Rousaud.

La tercer via

?Freixa, assessor de Laporta el 2013 i directiu amb Sandro Rosell i Bartomeu abans de dimitir el 2015, exportaveu del club i candidat el 2015, es va mostrar contrari al vot de censura contra la junta anterior i va presentar la seva precandidatura per al 2021 a l¡¯Auditori 1899. Rousaud, que va dimitir de la directiva de Bartomeu a l¡¯abril despr¨¦s del Bar?agate¡ªva denunciar que alg¨² podia haver posat la m¨¤ a la caixa¡ª no ha decidit encara si liderar¨¤, s¡¯unir¨¤ o no participar¨¤ en una llista i Joan Rosell sembla disposat a fer el pas at¨¨s que disposa de poder, suports i contactes suficients com a expresident dels empresaris espanyols (CEOE).

Actual patr¨® de la Fundaci¨® del Barcelona i expresident de Foment, Rosell ja va formar part el 1999 de For?a Blaugrana, un grup d¡¯opini¨® barcelonista integrat per socis influents com Tusquets, Pere Fontana ¡ªpresident de Banca Catalana¡ª o Joan Uriach, dels laboratoris Uriach. En espera dels moviments de Joan Rosell, un dels protagonistes de la precampanya per la seva activitat ¨¦s Xavier Vilajoana, exjugador de futbol i de futbol sala del Barcelona i exdirectiu fins a l¡¯¨²ltim moment amb Bartomeu. Igualment significativa ha estat l¡¯activitat de Jordi Farr¨¦, promotor de l¡¯¨²ltim vot de censura que va for?ar la dimissi¨® del president i precandidat en els comicis del 2015.

Un cl¨¤ssic electoral ¨¦s Agust¨ª Benedito, membre de la plataforma Elefant Blau en 1998, candidat amb ?ngel Fern¨¢ndez en els comicis de 1997, col¡¤laborador de la comissi¨® esportiva i social del club amb Laporta des del 2003 al 2009, l¨ªder de la segona llista m¨¦s votada en les eleccions del 2010 per darrere de Sandro Rosell i aspirant tamb¨¦ a la presid¨¨ncia el 2015. Encara que ara per ara mant¨¦ una posici¨® m¨¦s discreta que de costum, torna a ser precandidat despr¨¦s que el 2017 promogu¨¦s i no fructifiqu¨¦s un vot de censura contra Bartomeu. I tamb¨¦ han expressat la seva intenci¨® de participar en els comicis els empresaris Llu¨ªs Fern¨¢ndez Al¨¤ i Pere Riera, el repte inicial dels quals ¨¦s aconseguir les firmes necess¨¤ries per ser proclamats candidats: 2.257.

Una xifra de f¨¤cil abast per a Laporta i Font, que tampoc no tindran problemes per presentar l¡¯aval necessari del 15% del pressupost ¡ª118 milions¡ª en cas de triomf el 24 de gener del 2021. Mentrestant hi ha m¨¦s inter¨¨s per saber qui dona suport a les seves candidatures, i molt especialment despr¨¦s que Sandro Rosell anunci¨¦s que el barcelonisme ha de procurar que ¡°el club quedi fora de perill dels interessos econ¨°mics, medi¨¤tics i pol¨ªtics¡±, assumpte que sempre va sobrevolar sobre la seva dimissi¨® i la de Bartomeu. Els dos socis del Govern de la Generalitat, Junts per Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya, semblen c¨°modes davant de la disjuntiva de moment plantejada: Laporta-Font. Queda per con¨¨ixer en canvi el candidat a qui donar¨¤ suport p¨²blicament Sandro Rosell.

Laporta t¨¦ un perfil pol¨ªtic m¨¦s marcat que Font. L¡¯expresident blaugrana va ser diputat al Parlament de Catalunya com a cap de llista de Solidaritat Catalana per la Independ¨¨ncia (2010-2012) i regidor de l¡¯Ajuntament de Barcelona (2011-2015). Mant¨¦ una molt bona relaci¨® amb Carles Puigdemont i tamb¨¦ ¨¦s ben vist per ERC. Igualment nacionalista, Font defensa que ¡°el club no ha de ser una eina pol¨ªtica; el projecte que constru?m ¨¦s lliure i transversal¡±, i reivindica la seva figura empresarial i de bona gesti¨® a partir de la seva empresa Delta Partners, membre fundador, d¡¯altra banda, del diari Ara. La candidatura de Font tindria en aquest sentit m¨¦s possibilitats de creixement i expansi¨® que la de Laporta.

A Laporta el comprometen precisament els ¨²ltims anys de governan?a al Barcelona, que van acabar amb una acci¨® de responsabilitat presentada per la junta de Sandro Rosell el 2010, i l¡¯avalen en canvi el seu carisma i excel¡¤lents relacions amb el vestidor del Camp Nou. La sensaci¨® generalitzada del barcelonisme ¨¦s que si hi ha un interlocutor capa? de conv¨¨ncer Leo Messi perqu¨¨ es quedi ¨¦s Laporta, valedor al mateix temps del llegat de Johan Cruyff i el president que va nomenar entrenador Pep Guardiola. Font ¨¦s igualment defensor de Cruyff i Guardiola i aposta per Xavi com a responsable d¡¯una c¨²pula esportiva que podria negociar la incorporaci¨® de Jordi Cruyff i Carles Puyol.

Els indecisos, decisius

Font i Laporta, al cap i a la fi, han estat fins a cert punt companys de viatge pels seus vincles amb els exdirectius Ferran Soriano i Marc Ingla. Font va ser membre de la candidatura d¡¯Ingla a les eleccions del 2010 i soci seu i tamb¨¦ de Soriano a Cluster Consulting. Avui, tanmateix, mantenen vies diferents i actuen de manera diferent: Laporta va firmar el vot de censura contra Bartomeu mentre que Font va ser un dels l¨ªders del proc¨¦s amb Farr¨¦. Les dist¨¤ncies entre ambd¨®s s¨®n manifestes i els seus passos tamb¨¦ mesurats perqu¨¨ el guanyador pot dependre dels indecisos o d¡¯una candidatura que acapari l¡¯anomenada centralitat abans ocupada per Rosell-Bartomeu, la dimissi¨® del qual i acusacions al Govern de la Generalitat ¡ªgens c¨°moda amb la junta des de la dimissi¨® del vicepresident institucional Carles Vilarrub¨ª¡ª han evocat en alguns moments el debat que ja va tenir N¨²?ez amb el nacionalisme i en especial amb Jordi Pujol despr¨¦s de v¨¨ncer el 1978 Ferran Ari?o i el 1989 Sixte Cambra, avalat per Marta Ferrusola.

Laporta va triomfar el 2003 perqu¨¨ el barcelonisme volia trencar amb el passat i va saber guanyar-se fins i tot socis que al seu dia van votar N¨²?ez. El seu va ser un triomf sorprenent davant de la llista institucional presentada per Bassat amb Salvador Alemany, Miquel Roca i Pep Guardiola. ¡°Que guany¨¦ssim va ser un accident en un club i un pa¨ªs com el nostre. El triomf va ser un error del sistema¡±, afirma Albert Vicens, vicepresident amb Laporta. Les coses han canviat tant que avui el favorit ¨¦s Laporta mentre que Font intenta revertir el pron¨°stic amb fitxatges com el de Toni Nadal, oncle i exentrenador de Rafa Nadal i el periodista Antoni Bassas i promeses com la de recuperar el patrocini de l¡¯Unicef ¡ªtamb¨¦ est¨¤ a favor que la selecci¨® espanyola pugui jugar al Camp Nou¨C.

A la llista de Laporta, disposat a corregir l¡¯¨¤rea de gesti¨® que se li va q¨¹estionar en els seus ¨²ltims temps de mandat, es podrien unir si prosperen les negociacions dues figures rellevants com Jaume Gir¨®, ex director general de la Fundaci¨® La Caixa, i Mateu Alemany, expresident del Mallorca. Jaume Roures, soci fundador de Mediapro, ha procurat que no l¡¯emparentin amb cap precandidat: ¡°M¡¯¨¦s igual Laporta, Bartomeu o qualsevol candidat¡±, va respondre a l¡¯estiu quan se li va preguntar per Font. ¡°A Roures li interessen Javier Tebas i LaLiga¡±, coincideixen fonts d¡¯ambdues precandidatures del Bar?a. Igual com ocorre amb els pol¨ªtics en el poder, no est¨¤ gens inc¨°mode amb el pols Laporta-Font.

El resultat dependr¨¤ dels seus respectius programes, despr¨¦s que la precampanya frustr¨¦s el duel Font-Roche i anim¨¦s a Laporta, present des que va encap?alar el grup Elefant Blau, contrari a la continu?tat de N¨²?ez, i cr¨ªtic amb el neonunyisme que segons ent¨¦n l¡¯expresident representarien Rosell i Bartomeu. La situaci¨® ha canviat molt respecte a la del 2003 per a Laporta: llavors partia sense opcions i va passar a ser president despr¨¦s d¡¯una campanya desplegada a partir de l¡¯esquer de David Beckham; ara en canvi ¨¦s el m¨¦s ben situat sense haver-se presentat. El desgast ha estat per a Font, disposat a remuntar quan pugui contrastar amb Laporta.

La ru?na del club ¡ªs¡¯especula amb un deute de mil milions¡ª i la seva prec¨¤ria situaci¨® esportiva, pendent de si Messi es queda o se¡¯n va, no ha tingut l¡¯efecte dissuasiu que se suposava entre els aspirants a la presid¨¨ncia sin¨® que han fomentat la concurr¨¨ncia i compet¨¨ncia fins que arribi la tria de firmes i avals, decisius al Barcelona.