Sopars i amfitrions mundials a Mallorca

¡°Abans d¡¯anar-hi conv¨¦ menjar alguna cosa, dues galetes o un entrep¨¤, perqu¨¨ comencen a sopar quasi a mitjanit. Les copes, la m¨²sica; excel¡¤lents¡±. El comentari introductori, a principis dels anys 90, el va inspirar, potser, un pintor des trencadors anys 70 mallorquins, Ramon Canet (Palma 1950), aviat professional de l¡¯art i lligat fort en el teixit i definici¨® del mapa de criteris i relacions socioculturals de Mallorca. Canet, abstracte i vehement, tertuli¨¤ i esquiu si cal, fou tim¨® en la tutela i instrucci¨® d¡¯amistats i artistes, des del gran autor Carlos Fuentes, a l¡¯amfitriona per excel¡¤l¨¨ncia que ¨¦s Cristina Macaya a Es Canyar, una vall quasi closa, on per sobre es refugi¨¤ la cantant Annie Lennox, prop de Palma, l¡¯aeroport i els ports.

Cristina (L¨®pez Mancisidor), v¨ªdua, qued¨¤ lligada en el seu moment a Pl¨¢cido Arango que feu de pare dels fills orfes. Arango amic coral de l¡¯editor Jes¨²s de Polanco i finalment parella de l¡¯escultora Cristina Iglesias, ella v¨ªdua de l¡¯artista Juan Mu?oz, qued¨¤ arrelada aix¨ª mateix entre muntanyes de Mallorca, a can Si¨®n, com el fills d¡¯Arango i desenes d¡¯amistats trobades per Macaya. Els sopars i parlars a l¡¯entorn de Fuentes ¡ªels di¨¤legs i l¡¯atenci¨® a l¡¯interlocutor que tenia Fuentes a Es Canyar, Formentor, el port de Pollen?a, Palma¡ª, deixen inoblidables detalls, perfils, fets i preguntes: els amors de cine i les trobades amb gegants del m¨®n, de Garcia M¨¢rquez a Bill Clinton, de Fidel Castro a Felipe Gonz¨¢lez, Juan Goytisolo ...els contrabandistes mallorquins de Bu?uel, els republicans exiliats a M¨¨xic, Barcelona i els fills perduts, Carme Balcells.

Els menjars queden secundaris a la mem¨°ria per ventura, el beure menys, l¡¯accent atent de la periodista de televisi¨® Silvia Lemus, dona de Fuentes, impecable amb el relat dels t¨°tems mundials que entrevist¨¤, feu en una llarga conversa televisiva amb Miquel Barcel¨® i dinar a s¡¯Estanc Vell de Vilafranca, fa un parell d¡¯anys mallorqu¨ª (quatre o cinc), all¨¤ mateix on Neus Albis feu un cara a cara per a IB3 amb el pintor de Felanitx, ali¨¨ al m¨®n de la socialit¨¦. En els estius d¡¯or i vertigen entre els anys 1990 i 2009, entre les cases diverses a Alar¨® i Sencelles de l¡¯ex-m¨¤ dreta d¡¯Arango i financer Luis S¨¢nchez-Merlo i, sobretot, a Es Canyar de Cristina Macaya, se celebraven trobades tancades i escenes d¡¯alegries, vanitats, poder i complicitats. Algunes festes i balls ¡ªamb motiu solidari amb dependents del Proyecto Hombre, Creu Roja i clubs d¡¯ajuda a dones preses¡ª, un parell cert de cents de persones omplien un pavell¨® de vidre gegant enmig de l¡¯hort de 5.000 tarongers i les cabres assilvestrades llan?ades els horabaixes als estanys.

Una nit, els agosts de feres i cr¨°niques, Maruja Torres dur¨¤ 20 minuts en aquell redol. El sherpa la retorn¨¤ a son Vida. ?poca ¡°daurada¡± del periodisme. Als inicis els fets exclusius eren aliens gaireb¨¦ tots als colors dels diaris, revistes i televisions. A l¡¯EPS (El Pa¨ªs Semanal del 13 d¡¯agost del 2006) Carlos Fuentes i Cristina Macaya retratats a Es Canyar obrien un reportatge sobre alguns poderosos amb casa i biografia: casa Escarrer de Bohigas, el museu Jakkober de Hassan Fathy, s¡¯Estaca de Michael Douglas... Es Fangar d¡¯Einsenman ha fet ull, Plessi vengu¨¦ Sa Pedra de Santany¨ª, Boris Becker va fondre es Coll d¡¯Art¨¤... Als sopars flotava el Madrid dels 50 llinatges i 100 fam¨ªlies, una mica de Hollywood, tamb¨¦ enormes gegants financers i editorials de Wall Stret, M¨¨xic o el L¨ªban, sagues hist¨°riques de banquers i brokers, pocs pol¨ªtics, vips coronats, artistes i fugaces estrelles de la bombolla i el poder ef¨ªmer.

La gran fam¨ªlia de l¡¯amistat era tamb¨¦ la xarxa de relacions de l¡¯aristocr¨¤cia del diners. Maria Macaya, filla de Cristina Macaya es cas¨¤ amb l¡¯empresari Ferran Rod¨¦s, impulsor i cappare de l¡¯Ara, fill a l¡¯hora del financer i col¡¤leccionista Leopoldo Rod¨¨s, un altre alfil llumin¨®s de les teranyines educades del m¨®n, amb casa a Formentor com Bernard Picasso, net del pintor o Lorenzo Flux¨¢ de Camper i la casa Alvaro Siza. All¨¤ les cases de Sainz de Oiza dels Huarte s¨®n de llibre. Els sopars col¡¤lectius o en una sola taula giraven al voltant del m¨¨, xai, el peix i els arrossos, per raons gastron¨°miques transversals i confessionals de jueus i musulmans.

Cristina Macaya, gaireb¨¦ un altre jo de Canet en el seu moment, va ser amfitriona de Carlos Fuentes i Silvia Lemus, d¡¯Adolfo Su¨¢rez, Felipe Gonz¨¢lez, Bill Clinton, Michael Douglas, Miguel Boyer i la Presyler, Mariano Rubio i la Posadas i centenars dels seus amics, els ducs de Kent, Marina Casta?o que va ser v¨ªdua de Camilo Jos¨¦ Cela. El finit excap de la Policia i Guardia civil amb el PSOE i al final a Ciutadans, Joan Mesquida, va cel.lebrar els 50 anys a Es Canyar, un present de carn del seu dilecte familiar Joan Pocov¨ª. A Es Canyar hi era a vegades Marta Gaya, amiga de Macaya i de Mesquida i molts m¨¦s. Ramon Canet i els seus llen?os, els mosaics i escultures dels Jakkober, Pep Ca?ellas, frescos de Maria Carbonero i Men¨¦ndez Rojas habiten els murs i espais de la casa de Macaya. Una deessa abstracta de Xavier Corber¨® defineix l¡¯entrada de la mansi¨® refeta per Toni Obrador, finca de Mallorca, que va ser de la fam¨ªlia dels Lacy, ara famosa pel cirurgi¨¤ Antonio de Lacy i al XIX pel general liberal Luis de Lacy, afusellat en 1817 al castell de Bellver. Marta Gay¨¢, Rosario Nadal, Gwyneth Paltrow, Van Morrison, Valentino, els Carvajal, els Ibarra, el llavors pr¨ªncep, Diandra ex-Douglas, enlluernaven a les matinades en les quals Macaya mai tenia son ni deixava d¡¯esbossar el seu somriure i el millor perfil egipci. Canet s¡¯hi quedava fins tard.

Ell va estar sota el mantell de l¡¯editor Pere Serra de Es Baluard i ¡®?ltima Hora¡¯ per¨° va encoratjar la primera edici¨® del m¨¦s rar i poder¨®s dels artistes i escriptors en l¡¯¨¤mbit dels seus vincles, Andreu Vidal. Volc¨¤nic, a vegades, seductor i vehement, Ramon Canet propiciava tert¨²lies i grups intergeneracionals. Sopars populars o selectes, de fum, riures, veus i copes en cafeteries desaparegudes de Palma, Ni?a o Cristal, amb l¡¯estramb¨°tic Roca Fuster sempre cam¨ª de les urg¨¨ncies i darrera els discs de l¡¯?pera, amic de Maria del Mar Bonet, Sara Montiel i, liter¨¤riament i personalment de Carme Riera. Canet va exposar a la Maegth, a Barcelona i a Pilar Parra de Madrid i va pintar frescos per a una banquera nord-americana que va tenir fama. El rei em¨¨rit Joan Carles visitava el seu estudi a Palma i ell va decorar el seu despatx i el Fortuna amb quadres seus. T¨¦ el tra? abstracte recognoscible, va ser professor i tutor de pintores i pintors, amic rar, amic de Josep Meli¨¤, ve¨ª de Valent¨ª Puig, i sempre coral col¡¤lega del novel¡¤lista i comissari Guillem Frontera. Compta amb obra arrelada en el paisatge domiciliari dels habitatges de professionals i joves, seus oficials, aeroports, cl¨ªniques, diaris i mansions modestes de la societat rica de Mallorca. Amb Maria Carbonero i Pep Sitjar de l¡¯eximpremta Soler, l¡¯artista va ser l¡¯impulsor de les edicions socials cooperatives de la galeria 6A Obra gr¨¤fica, un taller de la gal¨¤xia Guttemberg: gravat en planxa i litografia, amb socis populars i amb visitants il¡¤lustres, des de Mario Benedetti. Carlos Fuentes va escriure a Es Canyar i Formentor que somiava que entrava en un quadre de Canet.