El terraplanisme entra al Parlament

Que la Terra ¨¦s rodona no es discuteix, no cal ni con¨¨ixer el judici a Galileu¡­ Eppur si muove. Malgrat tot, la ci¨¨ncia de vegades desapareix i afloren negacionistes del que ¨¦s emp¨ªric, terraplanistes que neguen la import¨¤ncia de les vacunes o l¡¯exist¨¨ncia de dos sexes. Aix¨° no passaria de ser una an¨¨cdota si no fos perqu¨¨ algun d¡¯aquests terraplanistes treballa a la nostra administraci¨® i pot legislar. Per¨° anem per parts: de qu¨¨ estem parlant?

El Parlament de Catalunya est¨¤ a punt de tramitar la reforma de la Llei 5/2008 sobre el dret de les dones a erradicar les viol¨¨ncies masclistes. En el seu moment va ser la llei m¨¦s avan?ada d¡¯Europa en mesures de protecci¨® per a les dones i les nenes. Tot i aix¨°, la viol¨¨ncia ha augmentat, aix¨ª que la proposta de reforma, a iniciativa de Catalunya en Com¨²-Podem, semblava raonable.

La realitat ¨¦s una altra. A l¡¯inici del text els Comuns comencen aclarint qu¨¨ ¨¦s ser dona: ¡°Les refer¨¨ncies a les dones incloses en aquesta llei s'ent¨¦n que inclouen tamb¨¦ les nenes i les adolescents transg¨¨nere i cisg¨¨nere, les persones intersexuals, aix¨ª com les identitats no bin¨¤ries o les que no es volen relacionar amb cap espectre de g¨¨nere binari¡±. Sorpr¨¨n, doncs, que ens allunyem d¡¯entrada del que defensava la llei anterior: dones i nenes. No contents amb aix¨°, m¨¦s endavant, a l¡¯article 8, s¡¯explica que les mesures s¡¯estenen a ¡°les dones transg¨¨nere, les persones intersexuals, aix¨ª com a les identitats no bin¨¤ries o les que no es volen relacionar amb cap espectre de g¨¨nere binari¡±, amb l¡¯objectiu de ¡°respectar la diversitat i dissid¨¨ncia de g¨¨nere¡±. Sembla que qui vulgui pugui ser dona a l¡¯efecte d¡¯aquesta llei. Es despr¨¨n, a m¨¦s, que en la modificaci¨® s¡¯alinea la llei amb els postulats transgeneristes que, sense base cient¨ªfica, donen credibilitat al g¨¨nere, quan ¨¦s una construcci¨® social que nom¨¦s serveix per oprimir la dona. Un tema del qual, a trav¨¦s del Ministeri d¡¯Igualtat, sembla que certa progressia s¡¯entesta a fer bandera, embarcada a legislar una cosa tan et¨¨ria com un sentiment en nom de la modernitat, sense adonar-se que, en fer-ho, es col¡¤loquen al costat del patriarcat reconeixent rols per a all¨° mascul¨ª i rols per a all¨° femen¨ª.

On queden llavors les dones i les nenes en una llei en la qual tot hi t¨¦ cabuda menys la paraula dona? Com erradicar, llavors, la viol¨¨ncia que patim pel nostre sexe si la llei est¨¤ pendent d¡¯altres realitats, altres col¡¤lectius i, el que ¨¦s pitjor, preocupada per voluntats i sentiments? Si eliminem el que ¨¦s essencial, les dones, ?no eliminarem amb elles all¨° en el que es basen les pol¨ªtiques d¡¯igualtat, i suprimirem doncs l¡¯efectivitat d¡¯aquestes pol¨ªtiques? Sorpr¨¨n, a m¨¦s, que es parli de transg¨¨nere, per¨° no de dones transsexuals, aquelles persones nascudes com a homes i que despr¨¦s d¡¯un dif¨ªcil proc¨¦s han modificat la seva aparen?a f¨ªsica fins a adequar-la a la del sexe femen¨ª amb el qual s¡¯identifiquen. En definitiva, ?com una llei pot parlar de g¨¨nere quan aquest ¨¦s un constructe social que nom¨¦s serveix per estigmatitzar les dones i no ¨¦s cient¨ªfic?

I enmig de tot aquest desprop¨°sit, el m¨¦s ¡°estrany¡± ¨¦s que en el desig d¡¯ampliar l¡¯actuaci¨® contra la viol¨¨ncia masclista que s¡¯exerceix sobre les dones, Catalunya en Com¨² parla de transgenerisme per¨° no de prostituci¨®, ni de pornografia, ni de ventres de lloguer i, el m¨¦s sorprenent de tot, no esmenta aquells homes que exerceixen la viol¨¨ncia. Tot plegat provoca l¡¯estranya sospita que existeix un fil conductor que uneix tots aquests temes i que cal protegir.

Per aix¨°, des del feminisme no podem callar, per nosaltres i per les nostres nenes, perqu¨¨ no ¨¦s possible canviar el sexe, per¨° s¨ª lluitar contra el g¨¨nere, que ¨¦s el que serveix per jerarquitzar els sexes, perqu¨¨ les dones patim discriminaci¨®, no pel que sentim, sin¨® pel que som: femelles de l¡¯esp¨¨cie humana. Perqu¨¨ si la llei no es dirigeix a la viol¨¨ncia que s¡¯exerceix contra les dones, sin¨® contra ¡°les dones transg¨¨nere, les persones intersexuals, les identitats no bin¨¤ries o les que no volen relacionar-se amb cap espectre de g¨¨nere binari¡±, potser els Comuns legislen viol¨¨ncia intrafamiliar, o sigui, la proposta de Vox, que nega que el problema siguin el masclisme i el patriarcat.

Potser la llei tira endavant, i ¨¦s probable, com ha passat al Regne Unit, que hi votin en contra uns mesos despr¨¦s, per¨° mentrestant les feministes no deixarem d¡¯al?ar la nostra veu, perqu¨¨, com va dir Galileu, eppur si muove.

Carmen Domingo ¨¦s escriptora i periodista.