Una excusa oportuna

De Churchill gaireb¨¦ tothom recorda que va definir la democr¨¤cia com ¡°el pitjor sistema de govern dissenyat per l¡¯home. A excepci¨® de tota la resta¡±. El que ja no ¨¦s tan freq¨¹ent ¨¦s tenir present que tamb¨¦ va dir ¡°la democr¨¤cia ¨¦s la necessitat de doblegar-se de tant en tant a les opinions dels altres¡±. La primera afirmaci¨® ¨¦s una mera descripci¨®. La segona, una obligaci¨®. I com a tal, ¨¦s m¨¦s costosa.

Fa una setmana la consellera Meritxell Bud¨® va insinuar que la pand¨¨mia podria obligar a ajornar les eleccions marcades per al 14 de febrer, Sant Valent¨ª. Tot i que ¨¦s cert que l¡¯explicaci¨® de la portaveu del Govern s¡¯hauria de relacionar amb la part de l¡¯entrevista radiof¨°nica que li va servir d¡¯altaveu i que la resposta sense la pregunta que la va provocar pot quedar descontextualitzada, el que ¨¦s constatable ¨¦s que nom¨¦s va transcendir la possibilitat d¡¯una suspensi¨®. Res m¨¦s. I, tot i que a ning¨² se li escapa que la pand¨¨mia va molt a la seva i que ¨¦s atrevit programar res en una data concreta perqu¨¨ la incertesa continua dominant la situaci¨®, independentment de l¡¯euf¨°ria provocada per la vacuna, el dard va fer alguna diana. Tampoc se li va acudir a ning¨² matisar que, tot i ser possible, era poc probable. Al contrari. Les r¨¨pliques van ser tan pol¨ªtiques com les exig¨¨ncies d¡¯aclariment, i en el millor dels casos van servir per augmentar la confusi¨® que la mateixa portaveu va intentar dissipar aquesta setmana.

?s evident que la l¨°gica implacable del coronavirus exigeix tenir presents tots els escenaris, inclosos els plans alternatius que es puguin perdre en l¡¯alfabet m¨¦s enll¨¤ de la Z. La conselleria encarregada ja hi est¨¤ treballant i el S¨ªndic de Greuges ha entregat l¡¯informe que se li va demanar. De recomanacions i suggeriments en sobren. Convenint, doncs, que el risc existeix i la responsabilitat obliga a no aparcar-lo, la pregunta ¨¦s: per qu¨¨ es converteix en pol¨¨mica una especulaci¨® plausible?

Fa temps que els nostres pol¨ªtics van perduts. Les seves cab¨°ries i pors els bloquegen, ja sigui per por de fallar en les seves t¨¤ctiques a falta d¡¯estrat¨¨gia o b¨¦ per la seva pr¨°pia inestabilitat laboral i econ¨°mica, que en ¨¨poques de turbul¨¨ncies acostumen a determinar decisions. La leg¨ªtima condici¨® humana. Per aix¨°, Winston Churchill ¨Cun altre cop¨C podria lamentar perfectament que no siguin estadistes perqu¨¨ pensen m¨¦s en les properes eleccions que no pas en les pr¨°ximes generacions. I ¨¦s en aquest estadi on cal emmarcar el rumor intencionat que s¡¯ha fet circular ¨²ltimament.

Es dona per cert, i els seus protagonistes no ho han desmentit, que en la seva trobada a Cotlliure el passat agost, davant de la tomba d¡¯Antonio Machado, l'un amb pantalons texans i l'altre amb camisa de quadres, Puigdemont i Torra van acordar que el llavors president no convocaria eleccions en cas de ser inhabilitat per la pancarta de la desobedi¨¨ncia. El projecte pol¨ªtic de l¡¯exiliat necessitava temps. A canvi, s¡¯autoritzava el titular de la Generalitat a fer els canvis de govern que desitg¨¦s i previs a la seva marxa per deixar-lo en una mena de versi¨® m¨¦s cohesionada pel que fa a Junts per Catalunya. Esquerra se¡¯n va desmarcar i no va permetre que es jugu¨¦s als escacs amb els seus titulars. El poeta, silenci¨®s a la seva sepultura, acreditava que amb Catalunya pot passar com amb Espanya: que una de les dues ¨Co m¨¦s¨C et pot gelar el cor.

El que va passar despr¨¦s ja ho hem viscut. I encara que s¡¯insisteixi a imposar una versi¨® oficial adaptada als interessos creats, tots sabem perfectament qu¨¨, com i per qu¨¨ va passar. Altrament, i tornant a Churchill, si el present intenta justificar el passat, perd el futur.

Veient com les enquestes prediuen avui la vict¨°ria electoral d¡¯ERC a falta de la possible correcci¨® per la seva millorable gesti¨® de la crisi, les enraonies als cenacles independentistes descriu cert nerviosisme a les files puigdemontistes. Perdent hegemonia, perdrien poder. Tot i el ress¨° de les seves prim¨¤ries, el canvi d¡¯ambient general estaria retardant la seva expectativa. Per tot plegat sembla que des d¡¯alguna de les seves conselleries s¡¯ha insistit a aixecar confinaments, s¡¯han filtrat documents de treball i es q¨¹estionen decisions econ¨°miques d¡¯altra banda insuficients i de p¨¨ssima administraci¨®. Davant d¡¯aquest panorama i aprofitant que el Bes¨°s passa per Sant Adri¨¤, estimular una adequada obertura social amb l¡¯excusa del consum nadalenc podria desembocar en un empitjorament del quadre cl¨ªnic de la covid despr¨¦s de les festes. I davant del nou paisatge concurrent amb l¡¯advertida tercera onada, veure¡¯s obligats a tenir coartada per ajornar la cita electoral.

Aquesta era l¡¯especulaci¨® que es volia amagada rere les paraules de la consellera Bud¨®. Si fos per la seva perversi¨® semblaria pr¨°pia d¡¯una conspiraci¨® digna d¡¯un pensament altament sofisticat. Impossible. Si fos certa, potser respondria a algun fan¨¤tic que, a m¨¦s de no canviar d¡¯opini¨®, tampoc pot canviar de tema. Churchill again.