Hermen¨¨utica

A prop¨°sit del projecte de llei del govern espanyol designat, per sortir del pas, com a ¡°procediment d¡¯actuaci¨® sobre la desinformaci¨®¡±, Gabriel Rufi¨¢n va fer saber no fa gaire a Twitter el seu punt de vista sobre la veritat. ¡°Entre la verdad y la mentira ¡ªva escriure¡ª solo un fascista elige a sabiendas la mentira. Y silenciar y se?alar esto no es censura, es autodefensa¡±. Hi ha, en aquesta frase del portaveu d¡¯ERC al Congr¨¦s dels Diputats, tres coses dignes de consideraci¨®. La primera, que la mentida ¨¦s exclusivament pr¨°pia del feixisme. La segona, que el projecte de llei ¡ªalmenys, tal com ell l¡¯explica¡ª es proposa fer callar i assenyalar amb el dit tots aquells que faltin a la veritat, ¨¦s a dir, els pr¨¨viament assenyalats com a feixistes.

No descobreixo res si dic que l¡¯adjectiu feixista ¨¦s d¡¯aplicaci¨®, avui dia, a qualsevol persona que no acaba de veure clares les idees de bomber dels nacionalismes perif¨¨rics i l¡¯extrema esquerra. Sent aquesta la premissa, la impressi¨® general que hem de treure d¡¯aquest ¡°procediment d¡¯actuaci¨®¡± que se¡¯ns anuncia ¨¦s que, en compliment de la llei, es procurar¨¤ identificar i retirar de circulaci¨® tot aquell que, a causa del seu feixisme cong¨¨nit, es trobi predisposat a la mentida. Dir, per exemple, que el sexe t¨¦ un fonament biol¨°gic o que ERC ¨¦s un partit xen¨°fob podrien ser mentides constitutives de delicte. ?s l¡¯oficialitzaci¨® de la Cancel Culture, que, en el programa americanitzador d¡¯aquest govern de progr¨¦s, no podia faltar com a eina fonamental d¡¯empoderament.

Hi havia pendent una tercera consideraci¨®, i ¨¦s que les dues anteriors nom¨¦s es poden deduir d¡¯una interpretaci¨® subjectiva de les paraules de Rufi¨¢n, perqu¨¨ el que declara objectivament l¡¯apotegma del diputat ¨¦s que all¨° que s¡¯ha de silenciar ¡ªverb transitiu¡ª ¨¦s esto, o sigui la frase que tot just acaba de dir ell mateix. Ara b¨¦, malgrat la sintaxi, les paraules de Rufi¨¢n deixen endevinar un concepte de veritat ¨¤mpliament est¨¨s entre la poblaci¨® contempor¨¤nia. Si, de veritat, tothom t¨¦ la seva, com proclama des de fa generacions el relativisme triomfant, els debats d¡¯idees nom¨¦s es poden decidir per imposici¨®, i ¨¦s aquesta la ra¨® per la qual no hi ha res m¨¦s dogm¨¤tic que un relativista. Sense una informaci¨® objectiva i un reconeixement dels fets ¡ªdeia Hannah Arendt¡ª, la llibertat d¡¯opini¨® no ¨¦s sin¨® una farsa. No deixa d¡¯impressionar que, no havent de ser fil¨°sof per arribar a aquesta conclusi¨®, hi hagi, a la nostra societat, tan poca gent preparada per arribar-hi, i que siguin precisament els relativistes els que s¡¯erigeixin en defensors de la veritat.