Estrena freda al TNC de l¡¯obra sobre Hedy Lamarr i Marilyn Monroe

Fer teatre des de la passi¨® pel cine comporta molts riscos. El dramaturg catal¨¤ Carles Batlle els afronta a la seva nova obra, Monroe-Lamarr. L¡¯autor d¡¯¨¨xits com Temptaci¨® domina el molt brit¨¤nic art dels di¨¤legs ¨¤cids que, sense perdre l¡¯eleg¨¤ncia i amb un humor fi, destil¡¤len bones dosis d¡¯irrever¨¨ncia i sarcasme. N¡¯hi ha a la seva nova pe?a, centrada en una hipot¨¨tica trobada entre dos grans mites er¨°tics de Hollywood, l¡¯avui menys coneguda Hedy Lamarr i la rossa m¨¦s explosiva del cel¡¤luloide, Marilyn Monroe, per¨° l¡¯exc¨¦s de cites cin¨¨files i biogr¨¤fiques acota les emocions dels personatges.

En aquesta setmana de resurrecci¨® teatral despr¨¦s del tancament total, el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) va estrenar dimecres Lamarr-Monroe (a la Sala Tallers fins al 20 de desembre) en un muntatge dirigit, tamb¨¦ des de la passi¨® cin¨¨fila, per l¡¯atrafegat Sergi Belbel, a punt d¡¯estrenar al Poliorama un nou muntatge del gran ¨¨xit de Jordi Galceran, El m¨¨tode Gr?ndholm. Vetllada freda, per cert, amb aplaudiments poc entusiastes i sense la pres¨¨ncia de Batlle i Belbel en la ronda de salutacions

Fidel al seu estil, Batlle construeix a Lamarr-Monroe ¡ªt¨ªtol menys atractiu que el subt¨ªtol, Still Life (Natura morta)¡ª un labori¨®s puzle en qu¨¨ juga amb la juxtaposici¨® d¡¯espais i temps, la fragmentaci¨® d¡¯escenes i la creixent tensi¨®, planificada arran de les intencions ocultes dels personatges. Duel de dives que protagonitzen, amb bons moments, Laura Conejero (Hedy) i Elisabet Casanovas (Marilyn), i complementat per uns altres dos personatges reals, el periodista William J. Weatherby, autor d¡¯un retrat biogr¨¤fic de Marilyn, i Anthony Loder (Tony), el fill de Lamarr, voluntariosament encarnats per David Vert i Eloi S¨¤nchez, poc cre?ble com a adolescent embadalit pels encants de Marilyn.

El duel flaqueja pel costat hum¨¤, potser per l¡¯artificiositat d¡¯una posada en escena m¨¦s sofisticada que glamurosa, o pel poc cre?ble d¡¯alguns secrets ambientats en plena guerra freda, en la crisi dels m¨ªssils de Cuba, amb aires de thriller amb unes claus que no s¡¯han de revelar. Els millors moments apareixen quan veiem com Monroe es mira en la decad¨¨ncia de Lamarr per contemplar la seva pr¨°pia decad¨¨ncia.

En el cara a cara de dues estrelles en l¡¯oc¨¤s de les seves carreres ¡ªLamarr va regnar al Hollywood dels anys quaranta i Monroe va ocupar el tron en els cinquanta¡ª grinyolen moltes coses. D¡¯entrada, parlen i parlen i parlen perqu¨¨ l¡¯espectador, que coneix m¨¦s o menys b¨¦ la personalitat de Monroe, i el seu tr¨¤gic final ¡ªla trobada se situa el 1962, poc abans de la seva mort¡ª vagi descobrint les moltes coses que ignora de Lamarr.

L¡¯obra arrenca el 1997, amb el fill de Lamarr recollint, en un acte de desgreuge, el premi Pioneer per la invenci¨® d¡¯un sistema de comunicaci¨® destinat al control remot de torpedes que l¡¯actriu vienesa, tamb¨¦ enginyera i inventora, va patentar amb el seu segon marit, el compositor George Antheil, pioner en la sincronitzaci¨® d¡¯instruments, autor de simfonies i m¨²sica per al cine, amb partitures tan originals com Ballet m¨¦canique en qu¨¨ va fer servir, causant un gran enrenou, 16 pianoles sincronitzades.

L¡¯acci¨® dram¨¤tica arrenca realment amb un primer salt temporal, la trobada, una mica carregosa, de Weatherby i Lamarr el 1966, el mateix dia que l¡¯actriu, ja fagocitada per la masclista i ingrata ind¨²stria de Hollywood, patia un pat¨¨tic judici per un robatori en uns grans magatzems. S¨ª, a banda d¡¯enginyera t¨¨cnica i inventora, era clept¨°mana, fan¨¤tica dels cosm¨¨tics i, tot i que aix¨° no surt a l¡¯obra, de la cirurgia est¨¨tica. En la seva trobada, parlen de Clark Gable, Errol Flynn, Humprey Bogart, Frank Sinatra i John Kennedy, per¨° tamb¨¦ de Hitler i del primer marit de Lamarr, un empresari jueu que va vendre armes a Mussolini i fins i tot al f¨¹hrer; pels seus serveis li van concedir el t¨ªtol d¡¯ari honorari.

Per dosificar tanta informaci¨® (de vegades sembla un documental), el muntatge inclou projeccions dom¨¨stiques d¡¯escenes d¡¯?xtasis, Sans¨®n y Dalila i, entre altres pel¡¤l¨ªcules, Blancanieves, de Disney: Lamarr afirmava que la Blancaneu portava el seu mateix pentinat. I algunes can?ons: destaca Casanovas cantant A fine romance. Un puzle dif¨ªcil d¡¯encaixar en qu¨¨ la veritable emoci¨® arriba en l¡¯escena final, amb una Elisabet Casanovas, potser massa jove per al paper, que es creix en el retrat hum¨¤ de Marilyn davant una Laura Conejero que intueix el tr¨¤gic final de la seva col¡¤lega.