Barcelona demana al Ministeri sorra per salvar les seves platges

Barcelona pot presumir de ser una gran ciutat amb platja, per¨° t¨¦ un problema amb la regressi¨® del litoral: algunes de les platges estan ¡°al l¨ªmit¡± i s'han de tancar amb freq¨¹¨¨ncia per falta de sorra. En general, les platges recuperades el 1992 s¨®n artificials, es van guanyar al mar i pateixen una regressi¨® constant. Cada any perden 40.000 metres c¨²bics de sorra. ?s una xifra molt superior als 8.000 metres c¨²bics de sorra que l'Ajuntament pot moure de punts on es queda acumulada i traslladar-la a altres enclavaments on s'ha perdut. L'¨²ltima aportaci¨® extraordin¨¤ria per part del Ministeri es va fer fa 10 anys (800.000 metres c¨²bics) i el 70% d'aquella sorra ha tornat mar endins.

Aquest dilluns el regidor d'Emerg¨¨ncia Clim¨¤tica de l'Ajuntament, Eloi Badia, ha instat el Ministeri de Transici¨® Ecol¨°gica a fer una altra aportaci¨® de sorra a curt termini. En alguns punts del litoral de la ciutat, com la platja de la Mar Bella, hi ha trams que no arriben als 25 metres d'ample de sorra en tot l'any, la qual cosa obliga a tancar-los diverses vegades. ¡°S¨ª o s¨ª necessitem una aportaci¨® extraordin¨¤ria fins que tinguem un model de gesti¨®, mentre no es decideix quines mesures prenem a mitj¨¤ i llarg termini. Hi ha zones de les platges on no hi ha acc¨¦s als banyistes¡±, ha assenyalat el regidor.

A llarg termini, l'Ajuntament ha constitu?t un comit¨¨ d'experts perqu¨¨ analitzi i determini quina ha de ser la gesti¨® del litoral per evitar-ne la regressi¨®. Badia ha rebutjat que en el futur es redueixi l'¨²s recreatiu de les platges, per¨° ha adm¨¨s que en funci¨® de les conclusions dels experts, es podria ¡°alterar¡±. ¡°El grup ha d'estudiar quina ha de ser la gesti¨®, i pot ser que ens plantegi opcions que puguin alterar els usos. No vol dir que disminueixin, sin¨® que se'n far¨¤ un ¨²s diferent. Ja ens passa pel cicle natural, actualment l'¨²s d'algunes platges ja es veu alterat per la disponibilitat de sorra en el seu espai p¨²blic¡±.

La coordinadora de platges de Barcelona de l'empresa municipal Barcelona Cicle de l'Aigua (BCASA), Patricia Gim¨¦nez, ha recordat, amb una foto a¨¨ria del 1956, que les platges de Barcelona es van construir guanyant espai al mar i que l'aportaci¨® actual de sediments (des dels rius i des del mateix mar, a causa dels ports constru?ts) ¨¦s insuficient per compensar la p¨¨rdua anual de sorra.

¡°Els 800.000 metres c¨²bics han ajudat a estabilitzar, per¨° s'ha perdut el 70% d'aquesta aportaci¨®¡±, ha precisat. I ha explicat que el sistema d'alertes del qual es disposa a trav¨¦s de c¨¤meres del CSIC situades a la torre Mapfre indica que existeixen ¡°punts vermells, alguns d'intermitents, hi ha platges al l¨ªmit o, com la zona nudista de la Mar Bella, que estan en vermell durant tot l'any, el 2019 i el 2020¡å. ¡°Amb menys de 25 metres d'ample de sorra alguns experts diuen que deixen de donar la funci¨® de protecci¨® del que hi ha al darrere, i la funci¨® recreativa¡±, perqu¨¨ no es poden utilitzar.

En escenari de canvi clim¨¤tic i amb el mar pujant de nivell i temporals cada vegada m¨¦s agressius, Badia ha explicat que el grup d'experts far¨¤ un diagn¨°stic per recomanar un ¡°model sostenible i que permeti acompassar els usos i l'ecosistema mar¨ª i aqu¨¤tic¡±. ¡°Per primera vegada hi haur¨¤ una visi¨® ecosist¨¨mica i hol¨ªstica¡±, ha assenyalat. En el grup d'experts, ha precisat, hi haur¨¤ representants de diverses disciplines: de l'economia i l'oci fins a ambientalistes o experts en el medi natural.