Anormalitat democr¨¤tica

El passat 3 de novembre Amnistia Internacional va difondre un comunicat que tornava a demanar la llibertat ¡°immediata i incondicional¡± de Jordi Cuixart i Jordi S¨¤nchez, en el tercer aniversari del seu empresonament. En el comunicat, Amnistia recordava el seu hist¨°ric informe publicat el novembre del 2019. En aquell informe, i tot i recon¨¨ixer que l¡¯organitzaci¨® no havia trobat elements per afirmar que el proc¨¦s judicial que s'havia seguit contra els 12 l¨ªders independentistes catalans hagu¨¦s vulnerat les garanties d¡¯un judici just, Amnistia va arremetre contra ¡°l¡¯excessiva i desproporcionada¡± pena de nou anys de pres¨® imposada pel Suprem a Jordi Cuixart i Jordi S¨¤nchez i ja va sol¡¤licitar que els posessin en llibertat ¡°de manera immediata¡±.

Poc abans del comunicat d¡¯Amnistia Internacional, la relatora sobre la situaci¨® dels defensors dels drets humans de l¡¯Assemblea Parlament¨¤ria del Consell d¡¯Europa es va pronunciar sobre el cas Cuixart en uns termes semblants. Alexandra Louis (membre de La Rep¨²blica en Marxa, el partit de Macron), va exposar els seus dubtes sobre la condemna imposada a Cuixart i va fer una crida a les autoritats espanyoles perqu¨¨ consideressin posar-lo en llibertat condicional ¡°tan aviat com sigui possible¡±.

Com s¡¯ha dit repetidament (l¡¯¨²ltim ha estat l¡¯expresident Montilla aquest mateix diumenge), el fet que els l¨ªders independentistes continu?n a la pres¨® fa molt dif¨ªcil superar l¡¯anormalitat en la qual es troba instal¡¤lada Catalunya des de la tardor del 2017. Per¨° seria ingenu pensar que simplement el seu alliberament, sigui quina sigui la vida escollida (revisi¨® del delicte de sedici¨®, indult o amnistia), desllorigui el greu conflicte pol¨ªtic plantejat i neutralitzi tots els s¨ªmptomes d¡¯anormalitat democr¨¤tica. I l¡¯¨²ltim Bar¨°metre d¡¯Opini¨® Pol¨ªtica del Centre d¡¯Estudis d¡¯Opini¨® (CEO) de la Generalitat, publicat el 20 de novembre, ofereix dades de molt de suc al respecte.

En primer lloc, el CEO corrobora el que ja se sabia: des que els bar¨°metres mesuren la valoraci¨® de l¡¯actuaci¨® pol¨ªtica d¡¯aquests mandataris, Quim Torra haur¨¤ estat el pitjor president de la Generalitat. El 4,1 de valoraci¨® d¡¯aquest bar¨°metre ¨¦s el vuit¨¨ suspens consecutiu de Torra, que ha quedat per sota del 5 totes les vegades que ha estat avaluat (va comen?ar amb un 4,9 el juny del 2018, poc despr¨¦s de ser escollit, i ha acabat amb aquest humiliant 4,1 despr¨¦s de la seva heroica inhabilitaci¨®). No hi ha cap president anterior a qui li hagi passat una cosa semblant. Maragall va aprovar les dues vegades que va ser examinat el 2006. Entre el 2006 i el 2010 Montilla va aprovar fins a 14 de les 18 avaluacions a les quals se¡¯l va sotmetre. Mas sempre va obtenir aprovats fins que es va endinsar de ple en l'embolic del proc¨¦s i va suspendre en totes les avaluacions entre el novembre del 2013 i l¡¯octubre del 2015. I mentre va ser president, Puigdemont va aprovar 5 vegades i en va suspendre nom¨¦s una. (Una altra cosa ¨¦s el Puigdemont instal¡¤lat a Waterloo, que va comen?ar amb un 5,1 per¨° des de l¡¯octubre del 2018 encadena set suspensos consecutius.)

M¨¦s enll¨¤ de la trista figura del president, el CEO tamb¨¦ fa pal¨¨s el frac¨¤s del Govern de la Generalitat de la XII legislatura. El Bar¨°metre del CEO inclou una pregunta de valoraci¨® de la gesti¨® de l¡¯Executiu catal¨¤ en els darrers mesos. Doncs b¨¦: l¡¯actual Govern de la Generalitat ha susp¨¨s totes les vegades (vuit, per ser exactes) en qu¨¨ ha estat avaluat. Va comen?ar amb un 4,8 el juny del 2018 i despr¨¦s de tocar a fons ara fa un any amb un 3,4 (abans de la pand¨¨mia, tot s¡¯ha de dir) ha acabat amb un trist 3,9.

En segon lloc, el Bar¨°metre del CEO elabora una estimaci¨® del vot per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, basada en sofisticats c¨¤lculs estad¨ªstics que inclouen les dades de la pregunta directa d¡¯intenci¨® de vot. D¡¯acord amb aquesta estimaci¨®, els dos partits que han governat Catalunya aquesta legislatura tornaran a guanyar les eleccions. Si el desembre del 2015 van sumar 66 escons, l¡¯estimaci¨® del CEO els atribueix ara entre 64 i 67, un resultat gaireb¨¦ id¨¨ntic. (L¡¯¨²nica difer¨¨ncia ¨¦s que JxCat i ERC inverteixen els seus resultats: mentre que els puigdemontistes baixen de 34 a 28-30 diputats, els republicans pugen de 32 a 36-37.)

En qualsevol democr¨¤cia madura el mal govern rep el c¨¤stig dels electors. Catalunya pot anar a l¡¯inrev¨¦s: despr¨¦s de les eleccions del febrer, hi ha un risc molt elevat que torni a governar la mateixa coalici¨® que amb la seva gesti¨® ha rebut d'una manera tan clara i reiterada la desaprovaci¨® dels ciutadans.