Una informaci¨® important

Alea jacta est. El partit de Puigdemont acaba de fer les seves prim¨¤ries i la vict¨°ria de Laura Borr¨¤s ha estat m¨¦s folgada del que es preveia. Encara no se sap quina ser¨¤ la f¨®rmula concreta de l¡¯articulaci¨® amb la figura de Puigdemont, que ja va fer saber que formar¨¤ part de les llistes.

Sigui com sigui, la configuraci¨® del t¨¤ndem electoral Borr¨¤s-Puigdemont ¨Cque els militants i la majoria dels comentaristes consideren molt competitiu¨C envia alguns missatges dels quals cal prendre bona nota.

En primer lloc, s¡¯ha optat per intentar capitalitzar el que per a molta gent ha estat una veritable experi¨¨ncia personal fundacional, com va ser l¡¯1 d¡¯octubre. En posar en primer pla aquesta q¨¹esti¨® ¨Ci m¨¦s enll¨¤ del fet constatat que no hi ha res semblant a un ¡°mandat¡± derivat del que va passar aquell dia¨C, s¡¯aposta per l¡¯emotivitat. Segons Junts, continuar¨¤ existint una porci¨® significativa de la ciutadania d¡¯aquest pa¨ªs que, tot i que situaci¨® ha canviat, continuar¨¤ prioritzant l¡¯adrenalina experimentada aquell dia a qualsevol consideraci¨® vinculada a la gesti¨®. Avui molts potser opinen que ¨¦s un error, per¨° no s¡¯ha d¡¯infravalorar mai el pes de les emocions i d¡¯¡°all¨° viscut¡± en pol¨ªtica, especialment aquelles que reafirmen com a col¡¤lectiu en moments dif¨ªcils.

En segon lloc, s¡¯ha optat per un lideratge que no prov¨¦ de l¡¯antiga Converg¨¨ncia. L¡¯intent ¨¦s separar-se d¡¯un passat inc¨°mode per agitar, amb alguna possibilitat d¡¯¨¨xit, la ret¨°rica de la ruptura amb l¡¯anomenat ¡°r¨¨gim del 1978¡± i, alhora, projectar una certa transversalitat ideol¨°gica. Ara b¨¦: no s¡¯ha d¡¯oblidar mai que la superaci¨® de la dimensi¨® estrictament partidista, aix¨ª com la idea de la transversalitat ideol¨°gica ¨Cque pr¨¤cticament sempre es tradueix en opcions conservadores, d¡¯altra banda¨C, s¨®n dos elements de la m¨¦s preuada cultura pol¨ªtica pujolista.

En tercer lloc, s¡¯ha optat per una dona, intentant capitalitzar el nou sentit com¨² feminista que, gr¨¤cies a la feina de moltes (que no militen exactament en l¡¯espai pol¨ªtic puigdemontista) travessa la societat. S¡¯ha plantejat com una innovaci¨®, tot i que m¨¦s aviat sembla ser una adequaci¨® gaireb¨¦ deguda: Laura Borr¨¤s no ser¨¤ l¡¯¨²nica candidata a la presid¨¨ncia, ni tan sols en la gal¨¤xia de les formacions pol¨ªtiques que han derivat de la implosi¨® del postpujolisme, ja que fa unes setmanes el PDeCAT va anunciar la candidatura d¡¯?ngels Chac¨®n i, si no hi ha canvis, tamb¨¦ es presentar¨¤ Marta Pascal amb el seu PNC.

En quart lloc, el puigdemontisme ha optat per una figura clarament medi¨¤tica (especialment vinculada a les xarxes socials), amb un biaix clarament populista. Borr¨¤s ¨¦s molt coneguda i ¨¦s objecte per part de l¡¯independentisme digital de base d¡¯una veritable veneraci¨®, que ella mateixa cultiva de manera incessant. Cal esperar una proposta pol¨ªtica adaptada a aquest tipus de comunicaci¨®: poques idees, amb poca complexitat, per¨° amb una alta capacitat de mobilitzaci¨®.

En cinqu¨¨ lloc, s¡¯ha optat per continuar insistint a projectar el concepte de repressi¨® com a actiu electoral. Borr¨¤s t¨¦ actualment un procediment obert al Tribunal Suprem per presumptes delictes de prevaricaci¨®, frau, malversaci¨® i falsedat documental durant la seva etapa com a directora de la Instituci¨® de les Lletres Catalanes (ILC), entre el 2013 i el 2017, i el Congr¨¦s ja ha tramitat el suplicatori corresponent. S¡¯ha declarat v¨ªctima de persecuci¨® pol¨ªtica i haur¨¤ de decidir si deixa el seu esc¨® a les Corts, de manera que el seu cas passi a dependre del TSJC. Si el procediment arriba a Catalunya, guanya temps, per¨° perd la possibilitat d¡¯utilitzar discursivament l¡¯espantall del Suprem per apuntalar un relat de persecuci¨® que neix d¨¨bil.

Finalment, la candidatura de Borr¨¤s ¨¦s la concreci¨® del com pitjor va, millor, de la unilateralitat, de la ren¨²ncia a la pol¨ªtica parlament¨¤ria, del simbolisme portat a l¡¯extrem i, sobretot, de la puresa. Els del t¨¤ndem Borr¨¤s-Puigdemont s¨®n els independentistes ¡°de deb¨°¡±, contraposats als que diuen que ho s¨®n per¨° no ho s¨®n, perqu¨¨ estan disposats a col¡¤laborar amb ¡°l¡¯enemic¡±: a la diana, evidentment, hi ha ERC, que ha claudicat amb el seu s¨ª als Pressupostos Generals de l¡¯Estat. Un discurs capa? d¡¯exhaltar els conven?uts i polaritzar el debat dins del mateix m¨®n independentista recollint uns impulsos de cr¨ªtica a la moderaci¨® i al pragmatisme que es detecten en les bases del proc¨¦s, de manera transversal.

Es fa dif¨ªcil saber si l¡¯aposta de Junts t¨¦ opcions de prevaldre entre l¡¯electorat en general i dins de l¡¯electorat independentista en particular. Encara m¨¦s en uns comicis que estaran marcats profundament per la pand¨¨mia, sense saber exactament el que aix¨° pot implicar. Malgrat tot, el frac¨¤s o l¡¯¨¨xit d¡¯aquesta candidatura orientar¨¤ al voltant de quina ¨¦s la part de la societat catalana que ha decidit que, almenys de moment, no t¨¦ cap intenci¨® de sortir de la polaritzaci¨® generada pel proc¨¦s. Per al conjunt de la ciutadania, ¨¦s una informaci¨® extremadament important.