La gran reforma de la Fiscalia

El Govern espanyol acaba d¡¯anunciar un avantprojecte de reforma de la llei que regula el proc¨¦s penal. Entre les novetats destaca que la instrucci¨® dels assumptes penals ja no ser¨¤ responsabilitat dels jutges d¡¯instrucci¨®, sin¨® dels fiscals. Aix¨° canvia l¡¯estructura del proc¨¦s penal, i de la fiscalia tradicional. Des de perspectives d¡¯oposici¨® pol¨ªtica o de severa cr¨ªtica acad¨¨mica es dir¨¤ que la reforma s¡¯ha planificat per despla?ar els jutges independents i substituir-los per fiscals subordinats jer¨¤rquicament a un fiscal general nomenat pel Govern, i en conseq¨¹¨¨ncia, que en depenen. Per¨° no ha de ser aix¨ª necess¨¤riament, ni ¨¦s bo que ho sigui.

El model d¡¯instrucci¨® penal espanyol ¨¦s el napole¨°nic, dominant a l¡¯Europa continental fins despr¨¦s de la Segona Guerra Mundial. Consistia a atribuir al jutge d¡¯instrucci¨® el domini total de la primera fase del proc¨¦s, en la qual es reuneixen les proves contra l¡¯investigat, que a Espanya rebia el nom de processat. Les cr¨ªtiques al model franc¨¨s van anar creixent. Es considerava que aquest model de jutge instructor ¨¦s ambigu perqu¨¨ no ¨¦s totalment imparcial. D¡¯una banda, ha de garantir la igualtat entre l¡¯acusaci¨® i la defensa, per¨° de l¡¯altra busca les proves acusat¨°ries. Fins i tot pot ordenar la pres¨® provisional del processat o investigat si ho considera pertinent, a petici¨® del fiscal. En termes esportius, es podria dir que el jutge d¡¯instrucci¨® del model franc¨¨s ¨¦s alhora ¨¤rbitre i jugador.

La reforma processal alemanya del 1974 va ser el primer efecte legislatiu d¡¯aquestes cr¨ªtiques. Va atorgar el domini de la instrucci¨® al fiscal, que des de llavors t¨¦ el monopoli de l¡¯acusaci¨®, ordena a la policia les investigacions, i aporta al proc¨¦s les proves obtingudes. Malgrat tot, no pot decidir sobre els drets fonamentals de les persones investigades. El jutge queda alliberat de la seva hist¨°rica i ambivalent doble funci¨® d¡¯arbitrar i perseguir, i recupera plenament la seva funci¨® d¡¯¨¤rbitre del proc¨¦s i garant dels drets de l¡¯acusat. Valora i controla les peticions del fiscal, ordenant o denegant la pres¨® provisional, l¡¯escorcoll domiciliari o la intervenci¨® de les comunicacions.

La reforma alemanya va ser seguida a Europa per moltes altres, i en primer lloc la portuguesa del 1987 o la italiana del 1988. A Espanya aquest corrent reformador va xocar amb insuperables obstacles hist¨°rics conservadors, pol¨ªtics, corporatius i pressupostaris. Bona prova d¡¯aix¨° ¨¦s que els primers treballs preparatoris per equiparar-se amb Europa no s¨®n coneguts fins m¨¦s de 20 anys despr¨¦s, amb el Govern de Rodr¨ªguez Zapatero. Es van forjar quan era ministre de Just¨ªcia Fern¨¢ndez Bermejo i van arribar al Congr¨¦s quan ho era Caama?o. Per¨° va finalitzar la legislatura i el projecte no es va arribar a debatre. El Govern de Rajoy, quan era ministre Ruiz Gallard¨®n, tamb¨¦ va preparar un altre projecte de codi processal penal, curiosament similar a l¡¯anterior, en el qual tamb¨¦ s¡¯introdu?a la figura del fiscal instructor, a la manera alemanya. El redactor principal d¡¯aquest projecte, pel que sembla, va ser Manuel Marchena, president de la Sala Penal del Tribunal Suprem que va jutjar i condemnar els del proc¨¦s. Aquest projecte no va tenir millor sort parlament¨¤ria.

Ser¨¤ necessari perfeccionar les vies legals per assegurar la imparcialitat efectiva dels fiscals

La tercera ¨¦s la bona. ?s desitjable que, ara s¨ª, aquesta gran reforma arribi al debat parlamentari i que no rebi esmenes que desnaturalitzin el que ¨¦s essencial, en el que coincidien els anteriors projectes, de Zapatero i de Rajoy. Ara b¨¦, ser¨¤ necessari, en primer lloc, perfeccionar les vies legals ja existents per assegurar la imparcialitat efectiva dels fiscals, dependents d¡¯un fiscal general designat pel Govern. Perqu¨¨, com la dona del C¨¨sar, no n¡¯hi ha prou que siguin imparcials i independents, sin¨® que a m¨¦s ho han de semblar. Les suspic¨¤cies, hist¨°ricament raonables, ara s¡¯hauran de sufocar. A m¨¦s, genera especial inquietud la sospita que, com tantes vegades a Espanya, la gran reforma neixi sense suport material suficient. Caldran noves oficines, m¨¦s personal, i nous mitjans materials. Per fer el que ara fan els jutges d¡¯instrucci¨® amb plena dedicaci¨® i extraordinari esfor?, caldran m¨¦s fiscals, perqu¨¨ els que hi ha estan calculats mil¡¤lim¨¨tricament per a les funcions que ara tenen i que hauran de continuar fent. Sense tot aix¨°, la gran reforma, desitjable i necess¨¤ria, homologant-nos amb els millors corrents europeus, faria que els fiscals exercissin la nova funci¨® amb les mans lligades, incapa?os d¡¯una direcci¨® efectiva de la instrucci¨®, i dependents, a la pr¨¤ctica, de la iniciativa investigadora de la policia. Seria pitjor el remei que la malaltia.

Jos¨¦ Mar¨ªa Mena va ser fiscal en cap del TSJC.