La novel¡¤la de Barcelona

Cada vegada que els historiadors de la literatura catalana es pregunten si mai hi ha hagut, o no, una ¡°novel¡¤la de Barcelona¡±, s¡¯entra en una discussi¨® mal plantejada, perqu¨¨ Barcelona ¨¦s i ha estat el tema major d¡¯una gran part de la novel¡¤l¨ªstica en catal¨¤ i en castell¨¤ dels ¨²ltims cent cinquanta anys, com ho demostren diverses obres, les unes m¨¦s reeixides que les altres, que van de La febre d¡¯or (1890-1892), de Narc¨ªs Oller, fins a les darreres novel¡¤les de Juan Mars¨¦, passant per les novel¡¤les gracienques de Merc¨¨ Rodoreda. No ¨¦s cert, doncs, que Barcelona no hagi estat mat¨¨ria de la novel¡¤la catalana.

Si la discussi¨® ha estat mal plantejada ¨¦s solament pel fet que cap de les novel¡¤les centrades en la gran ciutat ¡ªo nom¨¦s una¡ª no ¨¦s una enorme i indiscutible obra d¡¯art, d¡¯un valor tan universal com ho s¨®n, posem per cas, la que va fer Thomas Mann sobre la ciutat de L¨¹beck ¡ªi, per escreix, sobre l¡¯ascens i la caiguda de la burgesia alemanya¡ª, Els Buddenbrook (1902), o la que va fer Joyce sobre la ciutat de Dubl¨ªn (Ulysses, 1924). Aix¨° d¡¯una banda. De l¡¯altra, la discussi¨® s¡¯ha esgarriat pel fet que les novel¡¤les ¡°barcelonines¡± han agafat sempre aspectes m¨¦s o menys parcials de l¡¯estat de la ciutat en els diversos moments de la seva transformaci¨®, i amb focalitzacions igualment incompletes: ad¨¦s sobre els ¡°baixos fons¡±, com La xava, de Juli Vallmitjana (1902), ad¨¦s sobre la petita burgesia de Gr¨¤cia, com La pla?a del diamant (1962), o la del Guinard¨® en una colla de novel¡¤les de Mars¨¦.

M¨¢s informaci¨®n

Barcelona, el desencant literari

Per¨° cap novel¡¤lista no est¨¤ obligat a fer un llibre semblant a la Hist¨°ria de la decad¨¨ncia i caiguda de l¡¯Imperi rom¨¤, d¡¯Edward Gibbon, que va de l¡¯any 476 al 1453: uns mil anys. De fet, les novel¡¤les, quasi per definici¨®, s¨®n sempre un tall arbitrari que es fa en el decurs de la vida d¡¯uns personatges, o d¡¯una ciutat, o del planeta sencer: podrien haver comen?at molt abans ¡ªqu¨¨ sabem de la R¨²ssia anterior a les campanyes napole¨°niques, a Guerra i pau?¡ª i podrien continuar fins als nostres dies ¡ªqu¨¨ sabem de la Cartago posterior a la guerra dels mercenaris, a Salamb¨®?

En aquest sentit, si hi ha, al nostre entendre, una novel¡¤la que va abastar el m¨¤xim de nivells i d¡¯ambients de la Barcelona de final del segle XIX fins a l¡¯adveniment de la Rep¨²blica ¡ª¨¦s un exemple¡ª, aquesta ¨¦s Vida privada, de Josep Maria de Sagarra. El problema ¨¦s que aquesta novel¡¤la no ha arribat a convertir-se en model per a una novel¡¤l¨ªstica ulterior, cosa que hauria pogut donar uns resultats admirables, fins i tot alli?onadors.

Les lletres catalanes van tenir la mala sort de no veure reeditada la gran novel¡¤la de Sagarra, a causa de la censura, fins el 1962, en un moment en qu¨¨ els novel¡¤listes catalans comen?aven a emmirallar-se m¨¦s en la novel¡¤l¨ªstica estrangera que en la nostra, o en qu¨¨ ja no es trobaven ni es reeditaven les novel¡¤les escrites abans de la Guerra Civil. Aix¨ª, el rendiment d¡¯aquella novel¡¤la, que Josep Pla va considerar ¡°un llibre d¡¯una normalitat europea inq¨¹estionable¡±, es va mig fondre, o fondre del tot. Hi va col¡¤laborar, naturalment, el fet que, com a la novel¡¤la de Miquel Llor sobre Vic ¡ªLaura a la ciutat dels sants (1931)¡ª, hi apareixien assumptes que van fer enrojolar burgesos i missaires, ¨¤nimes belles amigues de la mediocritat, les novenes i la pau eterna kantiana.

Perqu¨¨ Vida privada no parla solament d¡¯unes quantes fam¨ªlies aristocr¨¤tiques barcelonines (de pa sucat amb oli, en general), les que Sagarra va con¨¨ixer, sin¨® tamb¨¦ d¡¯altres aspectes de la ciutat que ell coneixia igualment b¨¦, o encara m¨¦s b¨¦: una burgesia que detestava, per¨° amb qual convivia, i unes classes deprimides i facineroses, de les quals l¡¯autor dona completa not¨ªcia en la visita que fan els seus arist¨°crates als locals m¨¦s corromputs del Raval de l¡¯¨¨poca.

Vida privada va ser considerada una novel¡¤la ¡°crua¡± pels lectors benpensants coetanis de l¡¯escriptor. I si el rendiment que podria haver tingut una obra de tant de calibre ha quedat en quasi no res, aix¨° ha estat solament pel fet que, si algun escriptor tan valent com Sagarra, lliure de prejudicis eclesi¨¤stics i petitburgesos, hagu¨¦s volgut traslladar a la vida burgesa dels decennis posteriors la cruesa d¡¯aquell llibre i d¡¯aquella semiaristocr¨¤cia decr¨¨pita i crepuscular, no hauria hagut de fer una novel¡¤la solament ¡°crua¡±, sin¨® cruel, com les de Thomas Bernhard sobre els vienesos: el paper que ha fet la burgesia catalana i barcelonina durant la darrera dictadura, i tamb¨¦ despr¨¦s, ¨¦s digne d¡¯una obra que posaria els p¨¨ls de punta. De fet, la mis¨¨ria moral que ha exhibit (tamb¨¦ pol¨ªtica) mereixeria un blasme molt superior al que Sagarra va vessar sobre els seus cong¨¨neres aristocr¨¤tics, que, almenys, eren carders sense ombra de penediment.

Tot estava a punt, a Vida privada, perqu¨¨ un bon escriptor rebent¨¦s, al cap d¡¯uns quants decennis, aquesta burgesia, din¨¤mica des del punt de vista industrial i econ¨°mic, per¨° mediocre, gasiva, estafadora i oportunista que va n¨¦ixer amb el franquisme i va arribar a l¡¯apoteosi al temps del pujolisme. Per¨° potser Flaubert tenia ra¨® quan deia que per blasmar aquesta classe social ¡ªque ha estat l¡¯eix vertebrador de la Catalunya contempor¨¤nia¡ª no era una novel¡¤la el que s¡¯havia d¡¯escriure, sin¨® una com¨¨dia com les d¡¯Arist¨°fanes. Els Joglars van saber-ho.