El Liceu vibra amb l¡¯ins¨°lit debut mozarti¨¤ de Marc Minkowski

En el seu debut al Liceu, Marc Minkowski va transmetre, des de la vibrant obertura, la seva passi¨® per Mitridate, re di Ponto, la primera ¨°pera seriosa que Wolfgang Amadeus Mozart va compondre amb nom¨¦s 14 anys. El prestigi¨®s director franc¨¨s va obtenir un triomf memorable malgrat la dr¨¤stica reducci¨® de l'aforament a 500 espectadors imposada pel Govern: per donar cabuda als 1.000 espectadors que havien comprat una entrada, va oferir dues sessions de 90 minuts cadascuna amb nom¨¦s els millors moments de l'¨°pera en versi¨® de concert, al capdavant d'un gran repartiment i la seva excel¡¤lent orquestra, Les Musiciens du Louvre.

L'entusiasme de Minkowski per Mitridate, ¨°pera d'espectacular virtuosisme vocal estrenada al Teatro Regio Ducale de Mil¨¤ el 1770, ¨¦s contagi¨®s. La partitura ¨¦s una successi¨® de recitatius i ¨¤ries ¨Cnom¨¦s hi ha un duo, fenomenal, en una ¨°pera que dura gaireb¨¦ tres hores¨C, que poden resultar molt avorrides sense un director i unes veus capaces de convertir aquest Mozart d'adolesc¨¨ncia en un espectacle tan electritzant com el que van oferir dimecres en un Liceu inh¨°spit, amb menys del 20% de l'aforament. Pocs espectadors per a una sensacional festa mozartiana que va apassionar.

Amb simpatia i bon humor, Minkowski va anar presentant les peces seleccionades per salvar una versi¨® de concert inicialment programada per al 24 de novembre, cancel¡¤lada a causa de l'¨²ltim tancament dels escenaris catalans i rescatada parcialment, gaireb¨¦ per sorpresa, en dues sessions seguides. El p¨²blic va agrair amb entusiasme l'esfor? dels int¨¨rprets i l'equip del Liceu per salvar in extremis el retorn de Mitridate al coliseu de la Rambla.

Accidentat retorn, per cert, amb canvis, a causa de la pand¨¨mia, en el repartiment previst a la gira internacional de la producci¨® de la qual, per cert, es va poder gaudir completa a Val¨¨ncia. El tenor Michael Spyres i el contratenor Paul-Antoine B¨¦nos-Dijan van substituir respectivament Pene Pati i Jakub J¨®zef Orli¨½ski, que no han pogut viatjar a Europa a causa dels protocols per la covid-19.

A qui m¨¦s mal li fa la cruel poda de la partitura ¨Cgaireb¨¦ una hora menys de m¨²sica i dos personatges eliminats¨C ¨¦s al mateix Minkowski, entusiasta de les edicions completes i filol¨°gicament m¨¦s fiables. El magn¨ªfic director franc¨¨s, que estima les veus amb bogeria, va haver de deixar fora moltes ¨¤ries, per¨° va defensar amb energia, precisi¨® i brillantor una selecci¨® ¨Cja ho va dir en la presentaci¨®, amb ¡°el millor de Mitridate¡±¨C que va inundar el Liceu amb l'espectacular virtuosisme i el sentit expressiu del cant mozarti¨¤.

Va fer filigranes al capdavant de Les Musiciens du Louvre, una orquestra d'extraordin¨¤ria qualitat que va sonar amb frescor, agilitat i exuberants accents i va acompanyar amb vivacitat els cantants. En aquesta ¨°pera l'espectacle s¨®n les veus. I al Liceu va causar impacte la bravesa i l'aplom t¨¨cnic de Michael Spyres en el paper titular, des de la seva ¨¤ria d'entrada a l'espectacular Vado incontro al fato estremo del tercer acte. La soprano Julie Fuchs va captivar plenament amb una Aspasia amb una veu bella i expressiva, una t¨¨cnica segura i una agilitat impecable. Tamb¨¦ va triomfar la soprano Elsa Dreising com un Sifare d'apassionants accents i s¨°lids mitjans.

Molt irregular el Farnace del contratenor Paul-Antoine B¨¦nos-Djian, convincent en el cant m¨¦s ¨¤gil, per¨° de greus limitats i destemprats. Imponent, per for?a i expressivitat vocal, l'Arbate de la mezzosoprano Adriana Bignani Lesca, que va completar el repartiment. La sessi¨® mozartiana va passar volant; despr¨¦s del feli? debut, hi ha moltes m¨¦s ganes de tornar a veure Minkowski al Liceu, si pot ser amb una ¨°pera escenificada... i completa.