Del doctor a l¡¯investigador

Claude Bernard, referent de la medicina francesa del segle XIX, deia que ¡°a mesura que la ci¨¨ncia rebaixa el nostre orgull, augmenta el nostre poder¡±. En el fons, ¨¦s una variant d¡¯una frase t¨°pica: ¡°Saber ¨¦s poder¡±. Per¨° inclou un advertiment decisiu: el coneixement retalla les fantasies sobre la nostra esp¨¨cie i ens col¡¤loca, per tant, davant de la nostra vulnerabilitat. Condici¨® necess¨¤ria perqu¨¨ la ci¨¨ncia ens empoderi, perqu¨¨ ben poc servei ens fa quan des de l¡¯autoritat adquirida ens embarca en fantasies impossibles que en comptes d¡¯enfortir-nos ens afebleixen. ?s vigent aquesta idea en la trobada col¡¤lectiva amb la ci¨¨ncia que ens ha provocat la pand¨¨mia?

La pand¨¨mia ¨¦s universal, per¨° amb els matisos derivats de l¡¯estat de cadascun dels territoris on ha arribat. L¡¯impacte no es decanta de la mateixa manera en pa?sos molt colpejats per les malalties de propagaci¨® massiva i amb una esperan?a de vida molt allunyada a la nostra (cosa que explica, en part, tot sigui dit, el menor impacte en morts de la covid) o en societats desenvolupades que fa d¨¨cades que confien en una medicina que dona seguretat per¨° afebleix la consci¨¨ncia de la nostra prec¨¤ria condici¨®, fins al punt que s¡¯havia perdut la mem¨°ria de les pand¨¨mies. La salut era una relaci¨® directa entre el doctor i el malalt. La pand¨¨mia ha generat una nova relaci¨®: ¨¦s com a col¡¤lectiu que ens veiem confrontats amb la medicina i en unes circumst¨¤ncies que despersonalitzen el vincle fins al punt que no parlem de metges, sin¨® de cient¨ªfics, perqu¨¨ molts s¨®n els convocats a donar resposta al que passa i, sobretot, perqu¨¨ la pressi¨® sobre el sistema sanitari ha afeblit la relaci¨® metge-pacient. ?s el pas del doctor al cient¨ªfic, de la relaci¨® personal de curaci¨® entre un doctor i un pacient a la relaci¨® en bloc d¡¯una poblaci¨® atemorida amb els cient¨ªfics, en la qual el referent ja no ¨¦s la curaci¨® personalitzada sin¨® el saber de l¡¯investigador i les seves conseq¨¹¨¨ncies: les ordres col¡¤lectives d¡¯obligat compliment, l¡¯execuci¨® de les quals concerneix el poder pol¨ªtic, que carrega amb la responsabilitat d¡¯haver afeblit els sistemes sanitaris p¨²blics, la relaci¨® personalitzada amb el doctor, que la pand¨¨mia est¨¤ desbordant.

En temps de creixent desconfian?a en la pol¨ªtica, davant d¡¯una amena?a que ens desborda, sotmesos a la pressi¨® de la por i de la culpa, de la veritat cient¨ªfica n¡¯esperem la salvaci¨® i, en col¡¤locar-los al primer pla de la pantalla, el que els cient¨ªfics ens ensenyen ¨¦s precisament que el coneixement cient¨ªfic progressa sempre en la provisionalitat. I que no hi ha receptes m¨¤giques perqu¨¨ ¨¦s tan important el que sabem com el que no sabem. Vivim en la inquietud de la urg¨¨ncia i no entenem que la ci¨¨ncia ens digui que hem d¡¯esperar. I per aix¨° sorpr¨¨n que en temps de biopol¨ªtica la primera decisi¨® sigui una exhibici¨® del poder disciplinari: tancar el ciutad¨¤ per exercir-ne un control minuci¨®s, amb la pretensi¨® d¡¯abreujar el temps de crisi. Resultat: una polititzaci¨® de la incertesa que mina l¡¯autoritat dels que manen. Els cient¨ªfics proposen, l¡¯Estat disposa i l¡¯economia pressiona. Un exemple com tants d¡¯altres: el Govern catal¨¤ demana que la gent no surti de pont, i el dijous es viu un dia d¡¯embussos a les carreteres. Per qu¨¨? Perqu¨¨ les decisions es fan dif¨ªcils d¡¯entendre quan es passa de posar els cient¨ªfics com a garants de qualsevol promesa a buscar equilibris per no enfonsar la moral ciutadana i s¡¯entra en contradiccions evidents. I perqu¨¨ ja s¨®n molts mesos de tractar els ciutadans com nens: ho fem pel teu propi b¨¦.

Si l¡¯emancipaci¨® ¨¦s la capacitat de decidir per un mateix, estem en un greu retroc¨¦s. Les situacions de por i angoixa s¨®n un terreny f¨¨rtil per a les decisions autorit¨¤ries, sobretot quan afecten la pr¨°pia vida humana. El principi meritocr¨¤tic que canonitza el que triomfa i converteix el perdedor en responsable moral del seu frac¨¤s s¡¯havia convertit en la religi¨® de l¡¯homo economicus. La pand¨¨mia arru?na aquesta fantasia. Ens fa redescobrir la vulnerabilitat i l¡¯atzar, dos grans tab¨²s de la cultura neoliberal. N¡¯aprendrem, d¡¯aquesta experi¨¨ncia? De moment, seguim a la recerca desesperada d¡¯una bona nova i la vacuna ¨Ccentre de tota mena d¡¯especulacions pol¨ªtiques i financeres¨C ens apareix com l¡¯¨²nica cosa s¨°lida que no s¡¯esfuma en l¡¯aire.