Ametlles, oblits i morts a Mallorca

Mor un paisatge antic, artificial, hum¨¤ i s'esfumen una realitat, la seva cultura agr¨ªcola, una economia, un repertori gastron¨°mic de l¨°gica proximitat. Les extincions arrosseguen a l'oblit mirades i mem¨°ries, arxius irrecuperables.

Amb l'estrena del segle XXI, va col¡¤lapsar la secular activitat pagesa dels pobladors illencs, la geografia ¨ªntima de generacions amb els seus mini cultius i collites. Es van estroncar sagues rurals, es van perdre fruits i grans, castes i top¨°nims. Llocs, coses, noms, mat¨¨ria del profesor Climent Picornell.

L'oblit i mort de vegetals i animals (conills, llebres, eri?ons) succeeix amb les pestes invisibles i l'ad¨¦u del llaurar, sembrar, collir. El retorn del paisatge silvestre, comporta la p¨¨rdua de petits capitals i frustra sensacions emotives lligades als aliments propis, tradicions i her¨¨ncies sense tributs.

L'expressi¨® militant sensorial, gaireb¨¦ confessional del nadiu amb el seu entorn vital va ser lit¨²rgica, la comuni¨® austera, en cicles religiosos. Un ritual obligat el consum quasi sagrat de les ametlles, el tresor agr¨ªcola.

El torr¨® aut¨°cton es va acabar per la devastaci¨® dram¨¤tica dels ametllers (1.500 varietats a Mallorca). El cl¨¤ssic i primitiu torr¨® prim de pasta crua entre neules, massa d'h¨°sties del culte, es reparteix en la taula, ¨¦s una forma d'un retaule g¨°tic.

Perillen en la seva identitat gelats d'ametlles crues o torrades, els pastissos monogr¨¤fics d'ametlles i ous, sense farines, ¡®gat¨®¡¯ (gateau) de Mallorca i ¡®pa moix¨®¡¯ (de Felanitx), o el ¡®fresque¡¯ sorbet local. No s¨®n el mateix les ametlles torrades i/o rostides en la seva clovella (doble cocci¨® protegida), els pastissos i picades, les salses de Nadal dels at¨¤vics d'Eivissa i els altres de Formentera.

A Mallorca han mort m¨¦s d'un mili¨® d'ametllers. Sense remei s'assequen inexorablement, cap protecci¨® els salva de l'atac intern de la pesta importada, la Xylella fastidiosa.

En una generaci¨®, 20 anys, se¡¯n va el paisatge de 500 anys, com va apuntar a TV3 el pintor Miquel Barcel¨®, home de pagesia i mariner, que t¨¦ l'inventari de p¨¨rdues vegetals i de la fauna, davall la mar i a la pell insular. Les alertes es disparen: a la muntanya silvestre i als espais conreats: moren les palmeres i els margallons propis ¡®garball¨®¡¯ fins a les ¡®nacras¡¯, morenes i ostres marines.

Entre molt poca terra, terra prima, i moltes pedres Mallorca es va definir, les plantacions en el territori original sotm¨¨s, conreat, van ser vector de l'economia, dels senyors i dels pagesos. No queda gaireb¨¦ res, troncs morts amb el brancatge ven?ut, escultures negres dscambuixades, fantasmals.

Les figueres mortes de guix o cendra, dempeus, plenes de brancam, trencades. La bestiola invisible la Xylella ataca a l'ullastre, (ullastre), l'olivera salvatge, un arbre de la geografia original del Mediterrani, ¨²nic pare de l'olivar. Les oliveres s¨®n artificials, empeltades. Pep Solivellas, ex l¨ªder de la DO del Oli de Mallorca, va salvar amb empelts i regs els seus pioners olis moderns aut¨°ctons, i varietats gregues i italianes; i venent a Alemanya.

Al final del 2020, ha mort de c¨¤ncer un dels qui millor coneixia l'ametller en tot el planeta, el poeta Rafael Socias Company (sa Pobla 1946). Va crear escola i llegenda des de Saragossa. Cient¨ªfic pr¨¤ctic i enginyer amb credencials certes a Calif¨°rnia era un savi mundial, en l'oblit local, com sol esdevenir.

Rafel Socias va deixar els seus neo ametllers resistents a Arag¨®, va batiar varietats de futur: Blanquerna, Vialf¨¤s, Belona... I va alli?onar i tutelar les investigacions i treball de camp d¡¯un pay¨¦s universitari il¡¤lustrat, JFC, ¡®Metles¡¯, investigador competent, i un missioner per salvar i documentar els ametlers, discret.

A IB3 tv aquest dilluns 7 de desembre al migdia, i en els seus arxius en web i en l¨ªnia surt, el documental sobre la cultura de les ametlles de Mallorca, un miracle, des de Santa Margalida i un Zoom sobre la Xilleya amb l'¨²ltim testimoniatge de Rafel Socias en el seu laboratori i camp arxiu aragon¨¨s.

Les ametlles eren un capital de la payes¨ªa; poder dels terratinents, negoci fluid dels amos (administradors) de les finques, dels majoristes i pels petits flux de caixa certa (cases i carreres universit¨¤ries per als joves). Tots ordenaven el paisatge, amb murs de pedres, latifundis i parcel¡¤les m¨ªnimes, ¡®quartons¡¯, micro rotes o mitja quartedada.

El passat medieval, la naturalesa a penes vulnerada, subsisteix en un balc¨® de la costa de Valldemossa. Entre alzinars, pinots de l'¨¨poca de s¡¯Arxiduc, just devora de les tres grans finques ultres cuidades del jove Bruno Entrecanales, en una cap de cant¨® damunt la mar gran, hi ha una ermita i un mini hort de meravella.

Els dos ¨²ltims eremites vius de Mallorca, Pau i Biel, oren i laboren en el seu refugi. Va morir de la Covid l'ermit¨¤ Honorat, abans es va perdre a la muntanya Benet, el gestor savi de de les plantes, un altre es va intoxicar amb bolets, un va perdre la vista. Temptant l¡¯equilibri, isolats admirables.

(D'aquesta pesta invisible va morir ja gran per¨° no vell en Guillem Puerto, poeta de Manacor, funcionari en tasques diplom¨¤tiques, que un dia va confessar ser la rencarnaci¨®n un cardenal renaixentista -es va recon¨¨ixer en un quadre a una catedral a It¨¤lia, crec que Mil¨¤. Els germans Puerto van ser companys de vaixell d'estudiant del cardenal Ladaria de Manacor i d'un altre il¡¤lustre cervell Andreu Rigo de Felanitx).

Els ermitans, els dos sols, estan refugiats a Valldemossa. L¡¯ordre van deixar Bonany, el Toro, Betlem, sant Honorat. La major ermita S¨®n/Sant Salvador, deserta d'ermitans i sense els arrossos i omelette souffl¨¦ (92 anys de saga familiar Mateu), est¨¤ en ocupada i gestionada pels ultraconfesionales del Cam¨ª Neocatecumenal, els ¡®kikos¡¯, situaci¨® bene?da i celebrada pel bisbe Taltavull.

Davant les elits i un acte p¨²blic massiu de la Cope, el senyor Taltavull, va donar lli?ons als periodistes: ¡°ni manipular ni enganyar; ni agressivitat ni insultar. No manipular ni ocultar informaci¨®.¡±

A Betlem, territori dels ermitans, domini episcopal, serva l¡¯indret de la mem¨°ria el donat, en Joan Xamena, un home de molt de m¨®n i vida, ara un solitari en aquell redol des¨¨rtic, assolellat i vent¨®s, on un ermit¨¤ antic mor¨ª sol dins un claper quasi com fan al Tibet.