M¨¦s ca?a i menys menjar per frenar el senglar

L¡¯augment del nombre de senglars ¡ªcom m¨¦s mengen, m¨¦s es reprodueixen¡ª i el descens del nombre de ca?adors est¨¤ agreujant els riscos associats a aquesta esp¨¨cie. Els senglars (sus scrofa) causen danys en cultius, provoquen accidents cada any (prop de 3.000), suposen un risc sanitari (com la tuberculosi bovina) i provoquen perjudicis irreversibles en la biodiversitat (flora i fauna).

Per intentar frenar la seva expansi¨® s¡¯han explorat tota mena d¡¯estrat¨¨gies, inclosa l¡¯esterilitzaci¨®. Ara la Generalitat ha desplegat un nou pla de control de l¡¯esp¨¨cie per mantenir la mortalitat i disminuir-ne la natalitat. I l¡¯eina essencial d¡¯aquesta nova aproximaci¨® ¨¦s la ca?a. El Govern catal¨¤, el central i la Uni¨® Europea estan obtenint ajuts perqu¨¨ els agricultors apliquin sistemes que impedeixin l¡¯acc¨¦s als seus camps i els tanquin ¡°el rebost¡±.

Els ca?adors a Catalunya estan en hores baixes. El 2008 eren m¨¦s de 100.000. Ara, amb prou feines en queden 61.000, cosa que suposa un descens del 40%. La meitat estan jubilats i alguns, tot i que tenen llic¨¨ncia, no cacen. ¡°Cada any tenim menys capacitat real de controlar el senglar¡±, apunta Jordi Ruiz, subdirector general d¡¯activitats cineg¨¨tiques de la Generalitat. De cara al 2025 es calcula que quedaran uns 50.000 ca?adors, la majoria jubilats. A Catalunya hi ha en vigor 103.710 llic¨¨ncies d¡¯armes i 205.041 rifles i escopetes legalitzades.

Carme Rosell, bi¨°loga i directora de Minuartia ¡ªconsultoria especialitzada en gesti¨® i conservaci¨® de fauna i biodiversitat¡ª explica que, tot i que hi ha menys ca?adors, ¡°el nombre de senglars ca?ats augmenta¡±. ¡°?s que ¨¦s una esp¨¨cie molt prol¨ªfica i la seva natalitat supera la mortalitat¡±, explica. Per¨° aquest exc¨¦s fa molt ¡°mal als cultius, a la biodiversitat, accidents...¡±, afirma la bi¨°loga.

Als Aiguamolls del Empord¨¤, els experts van observar que els senglars es mengen ous, pollets o adults de diverses esp¨¨cies de faisans, ¨¤necs i d¡¯esp¨¨cies amena?ades, com la polla blava. Tamb¨¦ pateix danys la tortuga mediterr¨¤nia a l¡¯Albera per la depredaci¨® dels seus ous i, segurament, de tortugues juvenils i adultes.

Una alta densitat de senglar ¡ªamb m¨¦s de 22 exemplars per quil¨°metre quadrat, com a gaireb¨¦ tot Girona¡ª ¨¦s una amena?a per a esp¨¨cies com les orqu¨ªdies, pel consum directe dels bulbs i per les burxades, que impedeixen el seu desenvolupament. Al delta del Llobregat calculen un descens del 80% de les poblacions d¡¯orqu¨ªdies en menys d¡¯una d¨¨cada i hi ha un 73% menys que en zones contig¨¹es sense senglar. Tamb¨¦ han danyat orqu¨ªdies al Montseny o l¡¯Alt Empord¨¤.

Com m¨¦s mengen ¡ªsiguin glans i castanyes del bosc, cultius o aliment que els ofereixen algunes persones¡ª ¡°m¨¦s crien¡±, explica Rosell. Una femella amb poc aliment cria una vegada a l¡¯any d¡¯un a tres porcells, mentre que si est¨¤ ben alimentada ho pot fer entre tres i set vegades. ¡°El senglar no t¨¦ depredadors naturals ¡ªel llop est¨¤ pr¨¤cticament extingit¡ª i els ca?adors fan el que en un ecosistema no alterat faria el depredador¡±.

En la mateixa l¨ªnia, Ruiz diu que les 1.000 societats de ca?adors han passat de 10 o 20 batudes anuals en els anys vuitanta a gaireb¨¦ un centenar. Es maten uns 70.000 senglars a l¡¯any entre ca?adors i controls especials dels agents rurals i altres actuacions. I tot i aix¨ª, els agricultors demanen milers de batudes excepcionals per danys. ¡°La capacitat de captura nom¨¦s baixar¨¤ amb la ca?a, perqu¨¨ els ca?adors estan fent un esfor? sobrehum¨¤ i s¨®n molts costos: el vedat, la munici¨®, els veterinaris¡±, augura. Aquest any, Agricultura pagar¨¤ les despeses veterin¨¤ries per les ferides dels gossos en les batudes perqu¨¨ ¡°es tracta d¡¯un servei p¨²blic¡±.

¡°L¡¯augment del senglar no para, per¨° la capacitat de controlar-lo pot disminuir i tindrem els problemes actuals agreujats¡±, afegeix Ruiz. Els experts aconsellen ¡°continuar ca?ant per augmentar la mortalitat, i tamb¨¦ actuar sobre la natalitat¡±, afirma. ?s l¡¯objectiu de la nova pol¨ªtica. Al sud de Catalunya la ca?a ¨¦s suficient, per¨° a Girona i part de Barcelona s¡¯haur¨¤ d¡¯actuar sobre el menjar. S¡¯incidir¨¤ en la prohibici¨® d¡¯alimentar-los i a les zones m¨¦s afectades els agricultors haurien de posar sistemes, com tanques o fil electrificat, per evitar l¡¯acc¨¦s als cultius on ara pasturen. ¡°Cal evitar els danys i que mengin de forma artificial en camps, nom¨¦s s¡¯han d¡¯alimentar en zona forestal¡±, afirma Ruiz.

Ca?adors com el Josep Maria veuen b¨¦ frenar l¡¯acc¨¦s del senglar als cultius, tot i que creu ¡°dif¨ªcil que funcioni l¡¯electrificaci¨®¡±. ¡°El primer rebr¨¤ la desc¨¤rrega i els altres entraran sense problemes¡±. Tamb¨¦ veu dif¨ªcil fer-lo tornar a la muntanya. ¡°El senglar ¨¦s mandr¨®s i busca menjar f¨¤cil¡±.