Catalunya, comunitat sense llei

Mai uns Pressupostos Generals de l'Estat no havien tingut tant cost addicional, mai al Govern no li havien costat tan cars, mai s¡¯havien prorrogat durant m¨¦s de dos anys i mig. Nom¨¦s el Govern m¨¦s feble de la democr¨¤cia ha propiciat aquesta situaci¨® extrema. L'alt nombre de vots favorables al Congr¨¦s no ¨¦s una mostra de solidesa sin¨® de fragilitat: s¨®n vots m¨¦s disposats a la tra?ci¨® que a la lleialtat, com es demostra gaireb¨¦ di¨¤riament.

En l'origen d'aquesta confusa situaci¨® hi ha la moci¨® de censura del 2018 que Pedro S¨¢nchez no va saber, o no va voler, interpretar de manera adequada a la seva configuraci¨® constitucional i va resultar ser m¨¦s destructiva que constructiva, l'aut¨¨ntic agent provocador de la inestable situaci¨® actual. La cobd¨ªcia t¨¦ un preu, tamb¨¦ en pol¨ªtica.

Els vots favorables al Congr¨¦s s¨®n vots m¨¦s disposats a la tra?ci¨® que a la lleialtat

Un Govern amb orientaci¨® estrat¨¨gica i t¨¤ctica que est¨¤ a c¨¤rrec d'un professional de la consultaria pol¨ªtica corre aquest risc i si est¨¤ envoltat de socis vora?os que pretenen utilitzar-lo per a finalitats exclusivament partidistes, pot acabar en la m¨¦s absoluta ru?na i el partit que l'encap?ala, dinamitat.

Una de les trampes, entre moltes altres, en les quals ha caigut el PSOE ha sigut la q¨¹esti¨® de la llengua vehicular en l'ensenyament primari i secundari. Podem i ERC l'han tendit perqu¨¨ ensopegui i es faci mal, els socialistes catalans no l'han avisat del perill perqu¨¨ volen pactar un govern amb aquests dos partits despr¨¦s de les eleccions catalanes. Aspirar al poder corromp i el PSC ho intenta des de fa anys, els de la seva decad¨¨ncia, quan els braus "capitans" dels anys noranta van trair les seves idees per un plat de llenties per ascendir a "generals". Aquesta vegada la tra?ci¨® ha estat, de nou, el biling¨¹isme a l'escola.

En efecte, la famosa esmena a la ¡®Llei Cela¨¢¡¯, que aviat, per moltes raons, denominarem "la de la trista mem¨°ria", afecta totes les comunitats amb lleng¨¹es cooficials per¨° sobretot a Catalunya i potser desgraciadament a les Balears, pel desig de la seva presidenta d'assemblar-se el m¨¦s possible als socialistes catalans. La supressi¨® de l'inc¨ªs de la ¡®Llei Wert¡¯ segons el que eren lleng¨¹es vehiculars a l'escola, l'espanyol i les altres lleng¨¹es cooficials de les comunitats biling¨¹es, no introdueix cap prohibici¨® que el castell¨¤ sigui llengua vehicular. Afortunadament, per sobre de la llei est¨¤ ¨Cencara¨C la Constituci¨® i, de forma expl¨ªcita, la seva interpretaci¨® efectuada repetidament pel Tribunal Constitucional i pels tribunals ordinaris.

Des d¡¯un punt de vista jur¨ªdic, el castell¨¤ ha de ser tamb¨¦ vehicular a les escoles catalanes

Per tant, des d'un punt de vista jur¨ªdic, el castell¨¤ ha de ser tamb¨¦ vehicular a les escoles catalanes. Aix¨° ¨¦s aix¨ª, de manera expl¨ªcita, almenys des de la STC 337/1994, fa gaireb¨¦ 25 anys. Tanmateix, com que Catalunya ¨¦s un territori sense llei, ¨¦s a dir, en certes q¨¹estions est¨¤ exempta de formar part d'un Estat de dret, a les escoles s'ensenya "una assignatura" d'espanyol i tamb¨¦ de lleng¨¹es estrangeres, per¨° no s'utilitza aquest idioma com¨², llengua oficial de tot Espanya, com a llengua d'¨²s habitual juntament amb el catal¨¤, que ¨¦s el que significa, precisament, el terme "llengua vehicular". Tot aix¨° malgrat que l'¨²s del castell¨¤ entre els ciutadans de Catalunya sigui molt superior al del catal¨¤ i en progressi¨® creixent, amb la qual cosa els alumnes de llengua materna castellana estan en clar desavantatge en l'aprenentatge. Com ¨¦s habitual, les entitats nacionalistes ja han reclamat que es prohibeixi parlar castell¨¤ a l'esbarjo i altres mesures similars, una cosa que no es va intentar amb el catal¨¤ ni en temps de Franco.

Per¨° hi ha una cosa pitjor en aquesta sinistra hist¨°ria. Com que la Generalitat no fa complir les lleis, l'esfor? d'exigir que es compleixin en aquest cas es deixa a c¨¤rrec dels pares dels alumnes, que han d'acudir als tribunals perqu¨¨ es respectin els seus drets encara que amb efectes jur¨ªdics nom¨¦s per a les parts, ¨¦s a dir per a ells, ja que els poders p¨²blics continuen ignorant les lleis. La vergonya recau, doncs, sobre la Generalitat, el Parlament i el Govern i tamb¨¦ per als ¨°rgans de l'Estat que donen prefer¨¨ncia a tenir el suport necessari parlamentari per seguir al Govern que a respectar la Constituci¨®. ?s pen¨®s escriure tot aix¨° el dia que se celebra el 42 aniversari de la seva ratificaci¨® per refer¨¨ndum.