Camina o mor

Per una vegada el mite ¨¦s cert. ?s cert que el ritme de treball del jove Stephen King (Portland, EUA, 1947) era tan intens que en cloure l¡¯any b¨¦ podia tenir a punt dos o tres manuscrits. Els criteris editorials, per¨°, li impedien publicar m¨¦s d¡¯una novel¡¤la al mateix temps. King es va empescar el pseud¨°nim de Richard Bachman per donar sortida a la seva escriguera incontenible. Ja posats, volia descobrir si l¡¯¨¨xit de Carrie (1973) o El misterio de Salem¡¯s Lot (1975) era cosa de la fortuna o si podia confiar en el seu talent d¡¯escriptor. La gran caminada (1979) ¨¦s un d¡¯aquests llibres atribu?ts al tal Bachman que ara sabem que es deuen a la mestria de King. Malgrat que aparegu¨¦s en sis¨¨ lloc, va ser el primer gran projecte literari en la seva carrera. Un llibre predilecte. Hem d¡¯agrair que Males Herbes hagi posposat la traducci¨® dels hits m¨¦s obvis del cat¨¤leg de King en favor d¡¯un cop amagat que (sorpresa) resulta una de les novel¡¤les m¨¦s perfectes i impressionants de l¡¯autor.

La premissa ¨¦s m¨ªnima, vulgar¨ªssima. Un centenar d¡¯adolescents se sotmeten a una caminada maratoniana estrictament reglamentada: no et pots aturar, no pots abandonar la carretera. De fer complir les normes i liquidar els infractors, se n¡¯encarrega una colla de soldats an¨°nims. Els adolescents competeixen entre ells i, a mesura que se succeeixen les etapes i s¡¯acumula el desgast f¨ªsic i mental, lliuren una batalla contra si mateixos. El patiment dels nois ¨¦s ascendent, igual que el nostre inter¨¨s pel que pateixen quan les hores passen i s¡¯eliminen concursants. En quedar¨¤ un de sol. La novel¡¤la funciona com el compte enrere d¡¯And Then There Were None (no li diguin Deu negrets, sisplau) d¡¯Agatha Christie. La caminada serveix a King per arrenglerar episodis existencialistes, humor¨ªstics, terror¨ªfics, pol¨ªtics. ?s incre?ble que li tregui tant de profit a un punt de partida tan pedestre. L¡¯estil ¨¦s directe, impulsiu, sempre endavant. Quan King romanceja ¨¦s perqu¨¨ sap que la ret¨°rica impacta (¡°Tots dos ranquejaven, com si els haguessin crucificat i despr¨¦s baixat i fer caminar amb els claus encara als peus¡±).

D¡¯aquesta marxa for?ada, el m¨¦s preocupant ¨¦s que no sabem mai qu¨¨ la for?a. S¨®n els diners el que empeny els concursants? No ho sembla. La fama? L¡¯¨ªmpetu hormonal? En Garraty, el protagonista, s¡¯esperona amb la idea que en cert tram veur¨¤ la xicota, la Jan, una mena de Beatriu que ell mateix es promet al final d¡¯aquest infern on ha vingut a purgar qui sap qu¨¨... D¡¯en Garraty sabem que, per molt que tingui una xicota per magrejar, no s¡¯ha desfet de les tensions ed¨ªpiques de la infantesa. Idolatra la mare. Caminant, s¡¯enfronta a la figura misteriosament paternal del Comandant, que controla la marxa i compensar¨¤ el vencedor.

La gran caminada recorda dos relats d¡¯horror costumista que King s¡¯estima amb deliri: La loter¨ªa, de Shirley Jackson, on els ve?ns no q¨¹estionen la tradici¨® inhumana de decidir a sorts qui ser¨¤ lapidat enguany perqu¨¨ ¨¦s una tradici¨® i llestos; i Duel (no li digueu El diablo sobre ruedas, sisplau), de Richard Matheson, amb tot un art narratiu desplegat a partir d¡¯un motiu min¨²scul. D¡¯altra banda, que tots els personatges siguin mascles immadurs, enfrontats a l¡¯adversitat i la viol¨¨ncia, emparenta el llibre amb El senyor de les mosques, de William Golding i amb tantes altres hist¨°ries de pipiolis esdevinguts guerrers en aquesta o aquella guerra. Tal com farien al front, encara que aquests nanos mirin als ulls de la mort, xerren de les seves il¡¤lusions, l¡¯amor, el sexe, la fam¨ªlia, l¡¯amistat i l¡¯homosexualitat.

T¨¦ sentit: els divuit cap¨ªtols, de for?a creixent, estan encap?alats per can?ons infantils, cites de retransmissions esportives i concursos (espectacles en qu¨¨ un s¡¯humilia davant la c¨¤mera per quatre rals). Sospitem que King vol formular una opini¨® sobre el pa i circ del seu pa¨ªs, quan atenem a aquests retalls de cultura pop nord-americana i al fet que els caminants provenen d¡¯arreu de la naci¨®. Que la novel¡¤la sigui una al¡¤legoria made in USA de l¡¯individualisme nord-americ¨¤, de la sagnia d¡¯una guerra com la del Vietnam o del tempteig del jovent amb la mort fa de mal dir. Que faci de mal dir fa de bon llegir una novel¡¤la que es prou seductora i gratificant sense buscar-li segones intencions. D¡¯una escassa l¨ªnia recta, una carretera que cal rec¨®rrer a peu i prou, King en fa una novel¡¤la immensa.