Hiverns venecians

Aturada en el temps, banyada per unes aig¨¹es que l¡¯ensorren a poc a poc mentre la immortalitzen en la seva extraordin¨¤ria singularitat urbana, de Ven¨¨cia, si deixem de banda el turisme de masses i de selfie, n¡¯hi ha gaireb¨¦ tantes imatges com visitants ha tingut, perqu¨¨, tot i no ser una gran ciutat, ¨¦s inacabable, multiforme, diversa. Quan vaig llegir la biografia de Vivaldi per H. C. Robbins Landon, em va sorprendre adonar-me que de fet, al temps del gran m¨²sic, la ciutat ja vivia una certa decad¨¨ncia, que la m¨¤xima esplendor quedava segles enrere. Ara que el descens dr¨¤stic de visitants a causa de la pand¨¨mia ha salvat Ven¨¨cia ¡ªqui sap si definitivament¡ª de la voracitat dels megacreuers i de la sobreexplotaci¨® tur¨ªstica, Fondamenta degli Incurabili, aquest peculiar llibre de 1989 que li va dedicar Joseph Brodsky (Sant Petesburg, R¨²ssia, 1940 - Nova York, EUA, 1996) ens retorna al final del segle XX, quan els ¡°nous batallons alemanys o els ubics japonesos¡± que feien nosa a l¡¯escriptor rus nacionalitzat nord-americ¨¤ nom¨¦s eren una p¨¤l¡¤lida prefiguraci¨® del desori massiu recent.

El llibre no ¨¦s ni una guia ni un diari de visita. Tampoc ¨¦s una col¡¤lecci¨® de proses po¨¨tiques, a pesar que consta de 51 fragments d¡¯extensi¨® desigual en qu¨¨, m¨¦s d¡¯un cop, traspua la mirada del gran poeta que ¨¦s Brodsky (¡°La lluna, extraordin¨¤riament alta, travessada per la firma burocr¨¤tica d¡¯un n¨²vol, semblava una t ins¨°lita i afilada¡±). Sens dubte, el llibre el gaudir¨¤ m¨¦s qui ja hagi estat a Ven¨¨cia i se n¡¯hagi enamorat, perqu¨¨ hi trobar¨¤ motius de reconeixement. I coneixement i reconeixement s¨®n ben presents en el que n¡¯escriu Brodsky.

La seva Ven¨¨cia ¨¦s at¨ªpica. No ¨¦s la lluminosa de l¡¯estiu ni l¡¯acolorida i llampant del carnaval. Hi va cada any al principi de l¡¯hivern (¡°l¡¯estaci¨® equivocada¡±, ironitza) aprofitant les cinc setmanes de vacances acad¨¨miques de qu¨¨ disposa com a docent universitari. Per¨° no es tracta de l¡¯oci d¡¯un professor qualsevol. D¡¯entrada, perqu¨¨ hi va a treballar, a viure: ¡°Per acabar una obra, traduir, escriure un parell de poemes¡±. A m¨¦s, quan hi aterra per primera vegada, el 1972, amb 32 anys, acaba de ser expulsat de l¡¯URSS, i s¡¯ho paga amb el primer sou universitari nord-americ¨¤. La tria t¨¦ alguna cosa d¡¯afinitat electiva, perqu¨¨ Ven¨¨cia ja era, en la infantesa i la joventut sota el r¨¨gim sovi¨¨tic, una promesa de fugida, una pres¨¨ncia liter¨¤ria i cultural, alguns records t¨°pics per¨° clavats al cor (unes postals, una petita g¨®ndola de coure made in China). Fins i tot l¡¯aire n¨°rdic de Ven¨¨cia i els seus canals li evoquen la ciutat natal, ¡°com una extensi¨® de Sant Petersburg en una hist¨°ria millor, per no parlar de la latitud¡±.

Fondamenta degli Incurabili no t¨¦ un fil clar, transita de la reflexi¨® sobre la identitat perplexa de l¡¯exiliat a la descripci¨® arquitect¨°nica, de l¡¯an¨¨cdota personal (la fuga? eslavista italiana comunista, que ¨¦s el primer contacte de Brodsky a la ciutat; la pat¨¨tica visita amb Susan Sontag a la v¨ªdua d¡¯Ezra Pound) a la caracteritzaci¨® de l¡¯ess¨¨ncia de Ven¨¨cia, que s¨®n les p¨¤gines millors: l¡¯aigua que ens desequilibra, acostumats com estem a caminar en terra ferma; l¡¯ull desbordat de bellesa, aclaparadora i a penes transformada pel pas del temps. Brodsky clava la definici¨® d¡¯all¨° que fa ¨²nica Ven¨¨cia: ¡°La bellesa ¨¦s consol i refugi. No ens amena?a amb la mort ni amb la malaltia¡±. La traducci¨® de Gabriel Ventura ¨¦s impecable a l¡¯hora de transmetre aquesta bellesa que Brodsky comparteix amb el lector.