17 anys de nau en nau

No hi ha pla b. El pla b ¨¦s un altre pla b. I el que aquesta setmana ha commocionat l'opini¨® p¨²blica, l'incendi d'una nau ocupada a Badalona, en qu¨¨ van morir tres persones dimecres, per a ells ¨¦s la mateixa hist¨°ria de sempre. Joseph Keita, senegal¨¨s, fa 17 anys que va de nau en nau. Creua el pont que hi ha sobre el que alg¨² va planejar que fos una marina de luxe. Ha sortit de l'edifici industrial on li han fet un lloc els seus compatriotes, i camina cap a una altra f¨¤brica on li facilitaran roba i un caf¨¨ ben calent. ¡°Estic b¨¦. De fet, malament. Per¨° b¨¦. Sempre penso que n'hi ha que estan pitjor¡±.

T¨¦ 39 anys i molta mili canviant de lloc. I fa mem¨°ria per enumerar els carrers dels assentaments on ha viscut a Barcelona: Puigcerd¨¤, pla?a de les Gl¨°ries, Maresme, Bes¨°s¡­ D'aquesta ¨²ltima nau va haver de marxar fa dues setmanes per un altre incendi. No va sortir a cap diari. A cap tele. Eren 40 persones i moltes van acabar a l'edifici incendiat del barri del Gorg de Badalona. Del Senegal, Camer¨²n, Maurit¨¤nia, G¨¤mbia...

Keita va arribar ¡°en pastera el 2004¡±. A Can¨¤ries. Abans de jugar-se la vida en una barcassa des del Marroc jo ho havia intentat des de L¨ªbia. ¡°Vaig caminar tres mesos des del Senegal, Maurit¨¤nia, Mal¨ª, Arg¨¨lia fins a L¨ªbia. Quan vaig arribar al port libi i em van demanar 6.000 euros per arribar a Lampedusa, vaig girar cua. Vaig tornar a casa per treballar al camp amb el meu oncle i estalviar per pagar-me el viatge des del Marroc¡±. Primer, Can¨¤ries. Despr¨¦s, Ja¨¦n. D'aqu¨ª a Matar¨® i Barcelona. Ha treballat ¡°de tot, reformes, pintar, mudances¡­¡±. Per¨° 17 anys despr¨¦s continua sense papers. ¡°Vaig treballar per a un restaurador durant vuit anys i em va fer fora sense res¡±. No sembla que li tingui rancor. Est¨¤ acostumat que no surti res b¨¦.

Des de llavors sobreviu b¨¤sicament de la ferralla. El quilo de ferro, 0,55 euros; d'alumini, 0,60; d'acer, 0,75; de cable, 1,20 o 0,90, ¡°segons del que comprin a la Xina, pugen o baixen els preus¡±, diu. I el m¨¦s preuat, el coure, entre 2,50 i 3,20 euros el quilo. Un cop rebuscant en un contenidor es va clavar un ferro que li ha deformat un dit. ¡°Em feia mal, per¨° abans d'anar a l'hospital volia acabar la barraca, per poder posar una porta amb cadenat i guardar-hi les meves coses abans de l'operaci¨®¡±. La infecci¨® va empitjorar durant els dies de les obres.

No tothom ¨¦s tan amable com Keita als edificis fabrils on s'han reallotjat els habitants de la nau incendiada. ¡°Hi ha moltes raons per viure amb r¨¤bia, s¨®n anys, d¨¨cades, sense que ning¨² t'ajudi¡±, justifica aquest senegal¨¨s que camina ben recte i lleuger com nom¨¦s fan els que s'han criat carregant pes al cap. No vol que se li vegi la cara a la foto, per¨° no li importa que aparegui el seu nom i cognom: ¡°Joseph Keita ¨¦s com Paco P¨¦rez, n'hi ha milers¡±.

Les dues naus on han anat a parar les v¨ªctimes de l'incendi s¨®n al mateix barri. Tres imatges descriuen la zona: f¨¤briques, solars buits i edificis que busquen descaradament ser d'alt standing. I al fons, els pals dels velers del port esportiu. En una de les naus, a la qual s'entra per un gran pati on hi ha roba estesa, s'han allotjat Keita i tamb¨¦ el Tamba.

El Tamba ¨¦s de G¨¤mbia i s'ha ficat a la barraca del seu compatriota Lamine. ¡°Estava sol, ara en som sis¡±, diu el Lamine sense perdre el somriure mentre intenta que una placa d'inducci¨® s'aguanti sobre una caixa de fusta. Per dinar es faran xai. El Tamba relata que els incendis eren la seva obsessi¨® a totes les naus on ha viscut: ¡°Sempre he constru?t una finestra a les barraques, per sortir corrents¡±. La nit de l'incendi va salvar diversos compatriotes que saltaven del tercer pis al segon, on vivia ell. Va arrossegar un matal¨¤s perqu¨¨ caiguessin al damunt. Un dels que va saltar ¨¦s un dels ferits m¨¦s greus, cos¨ª d'una dona que va morir: ¡°Es va trencar l'esquena¡±, explica el Tamba.

La nau ¨¦s com sempre s¨®n aquestes naus. El que alg¨² va anomenar infrahabitatge, una paraula massa glamurosa pel que descriu. Enganxades a les parets, una vintena de barraques fetes amb trossos de fusta. Banderes del Bar?a i moltes antenes parab¨°liques. Al mig, cadires de mil models, butaques i sof¨¤s, bosses amb roba, estenedors, cuines que diries que no funcionen, un gran munt de bicicletes, electrodom¨¨stics i maletes que desafien la gravetat¡­ I tamb¨¦ una gran cuina on un nigeri¨¤ ven plats a tres euros, explica el Lamine.

¡°Aqu¨ª ens cuidem els uns als altres, no hi ha temps ni hora¡±, assenyala el Tamba. Ha passat una bona estona parlant amb els seus parents per tel¨¨fon. T¨¦ fam¨ªlia a Blanes, Matar¨® i Lleida, explica. Ara el que m¨¦s el preocupa ¨¦s que en l'incendi va perdre un enviament de regals que estava preparant per a la seva fam¨ªlia. ¡°I tota la documentaci¨®¡±.