Llu¨ªs Llongueras: ¡°Vaig despentinar Espanya per alliberar les dones¡±

Llu¨ªs Llongueras t¨¦ fred. La seva hipersensibilitat t¨¨rmica ha augmentat amb els anys, per aix¨° a casa seva es respira el Carib. Adverteix una m¨ªnima escletxa a les portes que donen al jard¨ª que ning¨² m¨¦s veu, i la seva dona, Jocelyne Novella, s'aixeca a tancar-les. ¡°A les nits, ella dorm sense roba, damunt de la coberta, i jo passo molts moments observant les seves corbes, acariciant-la¡±, explica. Eros habita en aquesta casa de Pedralbes, decorada amb les seves pr¨°pies escultures, sempre dones, sempre nues.

L'home que va transformar les perruqueries espanyoles a finals dels anys cinquanta i va revolucionar la t¨¨cnica del tall, formant contingents de nous perruquers per tot el m¨®n, avui escriu llibres i fa exercicis per vocalitzar. Fa un any se'n va sortir d'un tumor de glotis. Des de llavors, s'alimenta a trav¨¦s d'una sonda que ens mostra sense pudor; aix¨ª i tot, salta i mant¨¦ el to expressiu i agut que caracteritza la seva veu, en el seu moment munici¨® per als imitadors. Detesta parlar de clientes c¨¨lebres, des de Begum Om Habibeh a Cayetana de Alba, per¨° se sent orgull¨®s dels quatre volums d'El m¨¦todo Llongueras, basat a tallar els cabells floc a floc, desfilar i crear volums.

El 2010 va ser acomiadat a trav¨¦s d'un burofax pels seus fills Esther i Ad¨¢n, que, juntament amb la seva mare, Lolita Poveda, havien adquirit la majoria de l'accionariat d'una de les societats, Peyma. Li oferien una indemnitzaci¨® de 6.258,63 euros. El perruquer ho va comparar amb el cas de Santiago Dexeus, que va haver de deixar la seva cl¨ªnica per desacord amb els seus socis. Per¨° aquest envit es produ?a com a conseq¨¹¨¨ncia del matrimoni de Llongueras amb Jocelyne Novella, amb qui ja tenia tres fills: l'Adri¨¤, l'Antoni i la Yasm¨ªn. No van poder treure-li el nom, i el 2012 van arribar a un acord. Amb una facturaci¨® de 45 milions d'euros, 20 salons propis i 52 franquiciats a Espanya, m¨¦s 28 a la resta del m¨®n, l'empresa va ser comprada el 2018 pel grup franc¨¨s Provalliance. Llongueras n'¨¦s president honor¨ªfic. Una celebrity global. Avui nom¨¦s li talla els cabells a la seva dona. Abans de l'entrevista, ella m'avan?a que el Llu¨ªs t¨¦ un regal per donar-me, i que vol veure la cara que poso. Me'l dona en un moment a part: Passion of love. En torno al sexo femenino (Art-Espai). Es tracta d'una antologia fotogr¨¤fica de vagines en totes les visions. Quan l'hi va mostrar a la seva filla de 18 anys, la Yasm¨ªn, ella li va dir: ¡°Per favor, papa, que estic menjant¡±.

Pregunta. Vost¨¨ va comen?ar a despentinar Espanya el 1957. Com ho va aconseguir malgrat la dictadura i el seu evident endarreriment est¨¨tic?

Resposta. Eren uns anys dif¨ªcils. Les dones no se sentien felices, per¨° podien estar m¨¦s guapes¡­ i es deixaven fer. La perruqueria era gaireb¨¦ una manualitat. I jo vaig defensar que es millorava amb t¨¨cnica. Anava proposant que se sentissin c¨°modes en un espai per relaxar-se, per modernitzar-se, tenir plaer i sortir-ne content¨ªssimes¡­ A finals dels cinquanta, obr¨ªem la perruqueria a les 8.30 per a les dones que treballaven, i ja hi havia cua al carrer. No ha passat mai m¨¦s. Est¨¤vem fent un canvi total, per¨° no tinc m¨¨rit, vaig anar creixent perqu¨¨ hi havia demanda.

P. I vost¨¨ va obrir el primer sal¨® en un local de carrer el 1957, amb nom¨¦s 21 anys.

R. Ja havia viatjat per Europa, als 18 anys vaig anar a Par¨ªs amb motxilla i fent dit, i vaig veure difer¨¨ncies. A Espanya, les dones portaven cabelleres recollides; amagaven els cabells amb monyos, barrets o mocadors. I hi ha un secret: jo treballo els cabells mirant al mirall, buscant la mesura que s'adapti a la galta. No faig pentinats, sin¨® composicions de cabells sobre les cares. Les dones van confiar en mi. I les meves bogeries van funcionar.

P. Anava a veure els directors dels diaris per sortir a les seves p¨¤gines?

R. S¨ª. Als cinquanta els perruquers no ¨¦rem ning¨². Calia inventar-se. Les relacions p¨²bliques no existien i per a mi eren necess¨¤ries. Als seixanta vaig aconseguir que el Diario de Barcelona em ced¨ªs les seves p¨¤gines per a les meves fotos i consells.

P. Es considera un revolucionari?

R. I un anarquista. S¨ª. Aquelles perruqueries van ser un espai de revoluci¨® per entendre la dona, per alliberar-la, empoderar-la. ?s el que m¨¦s he practicat en la meva vida.

P. Com eren aquells shows al Cirque d¡¯Hiver, a l'Espace Cardin o amb Oscar de la Renta als anys setanta i vuitanta?

R. Grans explosions d'entusiasme. Empreses internacionals, gremis i associacions em seguien i em convidaven omplint del tot els espais, a les millors ciutats del m¨®n.

P. Quin ha estat el seu major luxe?

R. Viure. Haver honrat i aguantat a la professi¨®, crear un futur per a la meva fam¨ªlia i la de milers de companys i col¡¤legues. I haver estat convidat a molts pa?sos per impartir el meu m¨¨tode.

P. Qu¨¨ recorda de la primera conversa amb la reina Sofia animant-la a canviar la t¨¨cnica d'assecat i pentinat?

R. Vaig descobrir la qualitat humana d'una dona de gran nivell. Educad¨ªssima, amb naturalitat. Em va entendre, com la majoria, i va confiar en mi.

P. En les seves mem¨°ries, relata com li va canviar la vida el primer pet¨® amb la seva segona dona, la Jocelyne, que treballava amb vost¨¨.

R. Va ser un atreviment meu, no ho feia mai. Vaig obrir la porta del despatx perqu¨¨ pass¨¦s i jo pogu¨¦s cridar l'ascensor, i ens vam fregar els llavis sense pensar-ho. Abans no l'havia mirat expressament, no m'havia fixat en ella. La Jocelyne havia comen?at a treballar de motorista amb nosaltres, amb el temps es va convertir en country manager, organitzava els shows internacionals. Va ser un frec, un mig pet¨®. Ella no es va escandalitzar, jo em vaig disculpar, per¨° li vaig dir: ¡°M'agradaria sortir amb tu¡±. I vam anar a sopar.

P. Per¨° vost¨¨ llavors estava casat. Tenia una relaci¨® oberta?

R. Tenia una relaci¨® oberta per for?a. Des de jove em sedu?en les dones grans. Em vaig acostumar a ficar-me al llit amb una dona gaireb¨¦ cada dia, eren casades, amb fills. Fins que va haver-hi un moment en qu¨¨ vaig entendre que era una bogeria. I vaig buscar una noia seriosa i maca per casar-m'hi; en menys d'un any va haver-hi noces. Llavors no es feia l'amor abans de casar-se, per tant no sabia com era. Li vaig fer tres fills. Era molt bona persona, per¨° no m'omplia. Aix¨° no ho he dit mai. Necessitava alguna cosa m¨¦s profunda, m¨¦s passional. A ella no vaig poder fer-la entrar en cap joc. Sempre he respectat les dones, i la vaig respectar com era.

P. Tant necessitava la passi¨®?

R. M'ho havien ensenyat les dones madures. Van ser les meves introductores a l'erotisme. Era un jove atrevit. No vaig ser guapo, per¨° vaig n¨¦ixer per estimar les dones. Vaig estar dos anys i mig alimentant-me del pit de la meva mare perqu¨¨ vaig arribar en plena Guerra Civil. El pit de la dona per a mi ¨¦s fonamental.

P. La seva ¨¤via va enxampar el seu avi al llit amb un altre home. El seu pare es disfressava de dona amagat a les golfes per no anar al front. A la seva fam¨ªlia no hi havia gaires prejudicis.

R. Ells van ser m¨¦s atrevits que jo, per¨° han estat el meu exemple¡­ Free way! Admiro la meva ¨¤via Llucia, quan va passar all¨°, ella estava embarassada de set mesos i va fer un farcell amb la seva roba i la del seu nad¨®, i va marxar a casa de la seva germana. I el meu pare era pacifista, jo faria el mateix que ell, ni una arma a la m¨¤. Ni D¨¦u, ni p¨¤tria ni bandera. Ha estat el meu heroi al llarg de la meva vida.

P. Vost¨¨ ha declarat que avui seria bisexual.

R. Tinc un percentatge femen¨ª molt alt, sense ser homosexual. Potser si torn¨¦s a n¨¦ixer, potser podria estar casat amb una dona i amb un home, ho provaria, perqu¨¨ et condiciona l'ambient en el qual neixes. A la meva ¨¨poca nom¨¦s es podia tenir sexe amb dones. Ni tan sols m'ha agradat el sexe amb mi mateix.

P. ?s un detractor de la masturbaci¨®?

R. ?s avorrid¨ªssima, podent mirar als ulls d'una dona, fer-li petons, acariciar-la, davant d'aix¨° la masturbaci¨® ¨¦s rid¨ªcula. I un desgast in¨²til per a l'home. Sempre he viscut admirant, mirant, pentinant, escoltant una dona, procurant aconsellar-la si es deixava, o consolant-la dels seus problemes. La dona ¨¦s el m¨¦s important de la humanitat. L'home sol no ¨¦s res. Una dona sola pot tenir fills, l'home no. Si hi hagu¨¦s una epid¨¨mia i desapareguessin els homes, hi ha molts bancs de semen als hospitals i les dones donarien continu?tat a la humanitat.

P. Es vanta d'haver estat un bon amant, per¨° no dels t¨ªpics. Qu¨¨ vol dir?

R. Mai estic d'acord amb els homes quan parlen de dones! N'hi ha prou amb entendre les dones, admirar-les, respectar-les. Ser afectu¨®s i preocupar-se que sentin orgasmes. He practicat el sexe t¨¤ntric. L'home ha de gaudir en els proleg¨°mens i retardar l'ejaculaci¨® ¡ªhi ha sistemes¡ª, i pots tornar a sentir aquest plaer perqu¨¨ la dona sigui multiorg¨¤smica. Ha estat el millor que he fet a la meva vida.

P. Sempre ha estat un feminista radical? Qu¨¨ opina del MeToo?

R. Ja era hora. Cal demanar comptes a molts homes!

P. El 1958 va equiparar els salaris entre homes i dones a les seves perruqueries. Ara, el 2020, s'acaba de legislar per decret la igualtat salarial. Com va tenir aquesta idea?

R. Tenia una col¡¤laboradora ¡ªmai he dit empleats, ni obrers, sin¨® col¡¤laboradors¡ª, Teresa Tarragona, la primera que em va ajudar. Necessit¨¤vem m¨¦s equip i llavors vam triar un home. El dissabte va venir el gestor i li va lliurar al noi que acabava de comen?ar un sobre amb una quantitat superior a la de la Teresa. I jo li vaig dir: ¡°Per¨° si encara no sap fer res!¡± I el gestor em va contestar: ¡°S¨ª, per¨° ¨¦s un home¡±. Em vaig escandalitzar. El primer dia vaig pagar la difer¨¨ncia de la meva butxaca. A partir de llavors, les dones cobraven el salari b¨¤sic igual que l'home i tenien percentatges de tot el que feien, com si treballessin pel seu compte. Jo guanyava menys, per¨° tothom era m¨¦s feli?. Mai he estat capitalista.

P. ¡°Dal¨ª era un personatge i un client a qui jo prestava molta atenci¨®. Amb ell vaig rebre els millors cursos per transitar per la vida i seguir el proc¨¦s necessari per arribar a ser alg¨²¡±, escriu en la seva autobiografia. Qu¨¨ en va aprendre?

R. A ser jo mateix. A entendre'l, a ell i al seu art¡­ En 27 anys nom¨¦s li vaig tallar els cabells en els seus ¨²ltims mesos de vida. Sempre m'hi vaig negar, l'hi tallava la Gala. La seva imatge era de cabells llargs, com sempre he portat els meus. Informal.

P. Dal¨ª estava fascinat per vost¨¨?

R. No li agradaven els homes. Els utilitzava com a models, a mi em va demanar de model, per¨° vam tenir una amistat molt especial. Despr¨¦s us ensenyo una llibreria on figuren tots els llibres de Dal¨ª, els col¡¤lecciono, ¨¦s apassionant. En cap llibre he trobat que deman¨¦s opini¨® a alg¨² sobre les seves teles. I a mi me la va demanar, per La batalla de Tetuan, el 1962, al seu estudi de Portlligat. Dal¨ª amb prou feines tenia amics. A mi em va utilitzar, li posava rul¡¤los i m'encarregava postissos per a la Gala. Era una dona molt llesta, la primera vegada que la va portar a la inauguraci¨® em van regalar una estrella de la fortuna. Va venir una segona vegada al sal¨® de l'avinguda de Pau Casals amb la Gala, que va veure als meus ulls el que pensava d'ella i ja mai m¨¦s va tenir tracte amb mi. Era una dona envellida, per¨° molt antiquada. Nu, el seu cos era correcte, per¨° vestida era un desastre. A m¨¦s era d¨¨spota i maleducada.

P. Per qu¨¨ cuidar la imatge encara es considera una frivolitat?

R. Millorar la pr¨°pia imatge o actualitzar-la resulta la millor sessi¨® de psicoter¨¤pia.

P. La mort de la seva filla, la Cristina, amb 26 anys i dos fills, en un accident de cotxe el van transformar?

R. Vaig trigar molt de temps a superar-ho. Vaig treballar per oblidar. El dol el vaig passar sol, sol [s'abra?a a si mateix], va ser llarg. Faig un ioga molt meu, es tracta de saber-te tancar en tu mateix, deixar que flueixi el pensament i els sentiments¡­ Abstreure's, trobar-se, acceptar-se¡­

P. En el seu llibre Llongueras tal cual, explica que la Cristina, de petita, deia que volia ser una boja com vost¨¨.

R. S¨ª! Ella em tenia feli?ment d'exemple. Els dos result¨¤vem exultants!

P. Quin tipus de pare ha estat?

R. No n'acabo d'estar segur. Els sis han estat tan diferents. D'aqu¨ª va n¨¦ixer el meu llibre Educar a los hijos¡­, ya! He estat respectu¨®s i liberal, i m'he anat adaptant.

P. Per qu¨¨ t¨¦ pocs amics?

R. No m'ha agradat tenir amistats amb homes. I amb dones, la posaria gelosa [assenyala la Jocelyne].

P. Per¨° si durant anys va ser b¨ªgam i no va anar a viure amb ella fins que van tenir el seu tercer fill.

R. La llei espanyola no estava a la meva altura.

P. T¨¦ molt mal record del franquisme?

R. A mi em van pegar de nen per parlar catal¨¤. Em deien: ¡°Habla en cristiano¡±. He vist com pegaven a la gent que bolcava els tramvies a la pla?a de Catalunya. Vaig patir la repressi¨® franquista. A Barcelona faltava de tot. No hi havia alegria. Massa grisos al carrer i policia secreta que es notava de lluny.

P. Es penedeix d'alguna cosa?

R. Cada vegada menys. Potser vaig ser covard, pensant en els meus pares, i no vaig lluitar m¨¦s contra la repressi¨® franquista. Mai he estat en cap partit. No m'agrada com funcionen. El poder corromp.

P. Li agrada algun pol¨ªtic?

R. Es va morir fa poc, Julio Anguita. M'agradava el seu estil. Soc de qui arregli les coses, ni de dretes ni d'esquerres. Abans deia que era anarquista-comunista. Els de Podem s¨®n del millor, i tenen la clau per apaivagar Catalunya: lluitar pel mateix tracte fiscal que t¨¦ Euskadi. Per¨° dubto que puguin aconseguir-ho. Tenen una espasa al darrere; molts funcionaris continuen sent nets, nebots del franquisme.

P. Quin tipus de catal¨¤ ¨¦s vost¨¨?

R. De seny i rauxa. D'un pa¨ªs meravell¨®s on es treballa. Vaig n¨¦ixer catal¨¤. Entenc que ¨¦s normal que busquem alliberar-nos d'incomprensions i controls¡­

P. Per qu¨¨ creu que els seus fills grans el van trair?

R. Per ignor¨¤ncia. Em va fer mal que no entenguessin que em necessitaven per sobreviure¡­ Per¨° per a un pare tot est¨¤ oblidat. Els meus fills van agafar una part de l'empresa de perruqueria m¨¦s important d'Espanya i la van perdre. Em va fer pena. Fa un mes vaig parlar amb la meva filla Esther aqu¨ª [assenyala el sof¨¤], i despr¨¦s amb el meu fill Ad¨¢n. I els vaig dir que el problema per recuperar el contacte era d'ells. A mi no m'agrada estar enfadat amb ning¨². Ja els havia perdonat¡­ Els advocats els van fer veure malament les coses.

P. Est¨¤ connectat amb l'actualitat?

R. S¨ª, per descomptat.

P. I segueix les actrius del moment?

R. M'agrada Emma Su¨¢rez, ¨¦s una dona intel¡¤ligent, he vist la seva evoluci¨®. O Juliette Binoche, s¨®n humanes, i no van de sexis, com a mi m'agrada.

P. Quan va estar malalt fa un any, va tenir por de morir?

R. No, no li tinc por de la mort, forma part de la vida. No crec en el m¨¦s enll¨¤, encara que l'acte creatiu et porta al misteri. No em moc de la realitat, perqu¨¨ si no t'estampes. A mi el que m'ajuda m¨¦s ¨¦s aquest pensament: ¡°El que sigui, ser¨¤¡­¡±. La vida ¨¦s meravellosa. Ho ¨¦s! He viscut amb plenitud. Li tinc por al fred perqu¨¨ em cuido per viure m¨¦s anys.

P. No enyora tallar els cabells?

R. No, de la vida cal gaudir-ne en totes les ¨¨poques.

P. Qui ¨¦s avui la dona m¨¦s ben pentinada?

R. No existeix. Ara les joves porten cabelleres amb la ratlla al mig. Hi ha poca personalitat, totes es pentinen igual. La millor pentinada ¨¦s una rapada amb un floc de cabells, ¨¦s el que avui faria.

P. Quina banda sonora li posaria a la seva vida?

R. La vida ¨¦s bella.