Mor Josep Pla-Narbona, pioner del disseny gr¨¤fic espanyol
El dissenyador va crear cap?aleres de diaris com ¡®Tel/eXpres¡¯, cartells per a Barcelona 92 i portades de llibres per a Espriu i Cela, a m¨¦s de la publicitat de productes com Biodramina i Dolmen
El 2013 el dissenyador gr¨¤fic Josep Pla-Narbona va donar al Museu del Disseny de Barcelona, ciutat on havia nascut el 1928, bona part de l'obra gr¨¤fica que havia fet entre el 1947 i el 2009: m¨¦s de 200 cartells, impresos publicitaris, il¡¤lustraci¨® editorial i imatge corporativa que aquest referent del grafisme catal¨¤ del segle XX havia creat durant sis d¨¨cades de treball. Entre les donacions hi havia la cap?alera per al diari Tele/eXpres, un dels cartells de les Olimp¨ªades de Barcelona 92, les portades de llibres d'escriptors com Salvador Espriu, Camilo Jos¨¦ Cela, Jorge Salinas i D¨¢maso Alonso. Tamb¨¦ el logotip de fires com Sonimag, publicitat per a Nescaf¨¦ i La Lechera i un gran nombre de creacions per a la ind¨²stria farmac¨¨utica, sobretot de la marca Uriach, per a la qual va treballar 40 anys de manera ininterrompuda, creant la marca de productes com Biodramina, Lipomin, Pacetyn i Dolmen, en la qual no va dubtar a posar, per il¡¤lustrar un mal de cap, una enorme pedra sobre dos busts. El tamb¨¦ gravador i pintor, reconegut amb el Premi Nacional de Disseny 2004 i la Creu de Sant Jordi 2019, ¡°per ser capdavanter en la seva disciplina, haver obert camins a generacions posteriors i haver assolit reconeixement internacional¡±, va morir diumenge a Sant Cugat del Vall¨¨s als 92 anys despr¨¦s d'una llarga malaltia.
¡°Era molt imaginatiu, singular i molt creatiu, va crear una publicitat molt diferent de la que es feia llavors, molt conceptual¡±, explica Pilar V¨¦lez, directora del Museu del Disseny de Barcelona. ¡°D'altres tamb¨¦ van treballar per a la ind¨²stria farmac¨¨utica, per¨° cap va arribar al seu nivell¡±, continua. El 2018 el Museu del Disseny va publicar Crits a la paret i poemes visuals. Josep Pla-Narbona. Cartells 1947-2004, on recollia la important donaci¨® realitzada cinc anys abans per Pla-Narbona i moltes d'aquestes peces van passar a formar part de l'exposici¨® permanent El disseny gr¨¤fic: d'ofici a professi¨® (1940-1980).
Pla-Narbona va treballar des de molt jove com a aprenent en tallers de dibuix publicitaris, amb J. Artiga i R. F¨¢bregas, mentre tamb¨¦ estudiava a l'Escola d'Art i Oficis i al Conservatori de les Arts del Llibre de Barcelona. El 1956 va passar dos anys a l'ag¨¨ncia Publicit¨¦ R.L. Dupuy de Par¨ªs, on va tenir l'oportunitat de con¨¨ixer el cartellista franc¨¨s Raymond Savignac, que el va influir. Despr¨¦s de tornar a Barcelona el 1958 va obrir el seu propi estudi i el 1960 i el 1961 va ser guardonat amb el premi Sant Jordi atorgat pel Cercle Art¨¬stic de Sant Lluc per a dibuix i pintura, respectivament. En aquest segon any va comen?ar a exercir de professor de Pl¨¤stica Publicit¨¤ria a l'Escola Massana i el 1962 va marxar a Su?ssa per estudiar t¨¨cniques tipogr¨¤fiques i va comen?ar a treballar amb l'ag¨¨ncia de publicitat Adolf Wirz de Zuric.
Amb tot aquest bagatge i experi¨¨ncia, el 1964 va ser un dels promotors dels premis Laus per als professionals del grafisme, la publicitat i la comunicaci¨® visual. ¡°Va ser el primer espanyol a formar part de l'Alliance Graphique Internationale (AGI), una cosa realment dif¨ªcil¡±, subratlla V¨¦lez. Tamb¨¦ va ser cofundador i primer president de Grafistes-Agrupaci¨® FAD, associaci¨® de directors d'art i dissenyadors gr¨¤fics coneguda avui com a ADG-FAD.
Pla-Narbona va exposar els seus dissenys i dibuixos a gaireb¨¦ tot Europa i a Am¨¨rica. Va participar en la primera exposici¨® Biennal Internacional del Cartell a Vars¨°via, va estar present en la inauguraci¨® del Centre Lincoln i a l'Institut Americ¨¤ d'Arts Gr¨¤fiques de Nova York. El 1972 diversos dels seus treballs van passar a formar part dels fons de la col¡¤lecci¨® del MoMA. El Macba tamb¨¦ t¨¦ obres seves.
El creador va anar abandonant el disseny conforme conreava l'escultura i la pintura. Mestre d'alguns dels dissenyadors de generacions seg¨¹ents a la seva, va ser gran amic del poeta-provocador Joan Brossa. Amb ell va fer el 1993 la llagosta que corona l'edifici del Col¡¤legi d'Aparelladors de Barcelona i, el 1994, tamb¨¦ junts, van crear el Monument al llibre situat a la intersecci¨® del passeig de Gr¨¤cia amb la Gran Via de Barcelona, lloc on se celebra la Fira del Llibre d'Ocasi¨® de Barcelona.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.