Cabrera, una illa en guerra civil

"S¡¯han revoltat, s¡¯han revoltat!¡±. A Cabrera, la not¨ªcia arrib¨¤ per r¨¤dio. Llavors, a la petita illa balear hi vivien dues fam¨ªlies id¨ªl¡¤licament: els arrendataris Sunyer i els pagesos Bonet. Pocs mesos abans del cop d¡¯estat, els arxius fotogr¨¤fics retraten una conviv¨¨ncia compartida entre guitarres, balls i mirades enamoradisses. Del cel a l¡¯infern, en q¨¹esti¨® de dies la Guerra Civil va fer saltar la pac¨ªfica conviv¨¨ncia amb un desenlla? fatal: el pare i dos fills dels Sunyer van ser assassinats a mans dels republicans, i els Bonet, empresonats anys despr¨¦s pels franquistes.

Quadern reconstrueix els fets i reuneix 84 anys despr¨¦s descendents de les dues fam¨ªlies, ja lliures de ranc¨²nies, per parlar sobre aquells dies que van separar per sempre els seus habitants. ¡°D¡¯all¨¤ nom¨¦s podem contar coses tristes¡±, recorda Margalida Sunyer, de 93 anys, en una trobada que va posar fi a la bretxa oberta aquell 19 de juliol de 1936.

Els testimonis orals i escrits de les fam¨ªlies Bonet i Sunyer permeten reconstruir els fets que van trencar la conviv¨¨ncia a l¡¯illa. El microcosmos de Cabrera el juliol de 1936 era una representaci¨® en miniatura del que succe?a a la resta d¡¯Espanya: de tan sols 16 quil¨°metres i situada a 10 milles de Mallorca, hi havia unes seixanta persones, 25 de les quals eren militars. El destacament el comandava l¡¯alferes colpista Facundo Flores. La fam¨ªlia Sunyer havia obtingut el perm¨ªs d¡¯explotaci¨® el 1916, i el 1932 havia subarrendat les terres als Bonet mentre ells explotaven la cantina i l¡¯estaci¨® de tel¨¨graf. El fill major dels Sunyer era falangista i el cap de fam¨ªlia dels Bonet, votant del Front Popular d¡¯esquerres. A part d¡¯ells, a l¡¯illa tamb¨¦ hi vivia la criada dels Sunyer, Teresa Vicens, amb els seus quatre fills i dos faroners (un d¡¯esquerres i l¡¯altre de dretes). La pres¨¨ncia de pescadors mallorquins, dividits entre comunistes i conservadors, tamb¨¦ era habitual.

El testimoni que l¡¯escriptora Francisca Sunyer (Mallorca, 1925), filla i germana dels afusellats, deix¨¤ impr¨¨s a Viure a Cabrera: una illa feta a mida (Editorial Moll), i les converses que Joan Rigo Bonet (Santany¨ª, 1950), autor d¡¯Els de Cabrera, 1936-1946 (Documenta), ara reeditat, va enregistrar del seu tiet represaliat Jeroni Bonet, juntament amb l¡¯ampl¨ªssima documentaci¨® que va recopilar durant anys, permeten reconstruir aquells 54 dies que van trencar el parad¨ªs illenc:

19 de juliol: les Balears, en guerra. La declaraci¨® de l¡¯estat de guerra arriba per r¨¤dio, per¨° en un primer moment l¡¯alferes oculta la not¨ªcia. L¡¯emissora que es rep ¨¦s R¨¤dio Barcelona, i el militar t¨¦ por de perdre el control de la tropa perqu¨¨ entre els soldats hi ha catalans sospitosos de no secundar el cop d¡¯estat, segons l¡¯historiador Juan Negreira. El fill major dels Sunyer, Joan, embarca cap a Mallorca per presentar-se a Falange. Els pescadors ja no apareixen pel moll. ¡°Ma mare, als talons del pare, no deixava de repetir: ¡®Dami¨¤, nosaltres hem de quedar¡¯¡±, relata Francisca Sunyer a les seves mem¨°ries.

29 de juliol: la Falange i el submar¨ª. A l¡¯a?llada illa comencen a escassejar els productes. Del que est¨¤ succeint a la resta del pa¨ªs hi ha molta incertesa. El cap de fam¨ªlia Dami¨¤ Sunyer, acompanyat per membres del destacament militar, fa un viatge a Sa Col¨°nia de Sant Jordi (Mallorca) per adquirir provisions. La relaci¨® entre les dues fam¨ªlies encara ¨¦s bona, segons s¡¯ent¨¦n del relat de Jeroni Bonet: ¡°L¡¯amo en Sunyer ens va demanar si vol¨ªem res¡±. De cam¨ª a Mallorca els sorpr¨¨n un submar¨ª republic¨¤ que finalment els deixa marxar. A la tornada s¡¯incorpora Joan Sunyer, que desembarca a Cabrera ja vestit de falangista i armat.

30 de juliol: arriben els trets. Un hidroavi¨® republic¨¤ amb sis tripulants cau als voltants de Cabrera. L¡¯alferes forma els seus homes i dispara a l¡¯aire per intimidar-los. Els aviadors es rendeixen, s¨®n arrestats, empresonats i maltractats. Joan Sunyer participa activament en l¡¯operaci¨®.

31 de juliol: r¨¤fegues per l¡¯aire. Avions republicans sobrevolen l¡¯illa i disparen r¨¤fegues. Les fam¨ªlies es refugien juntes en una cova, on els dos caps de fam¨ªlia conversen. Dami¨¤ Sunyer fa saber el seu disgust per l¡¯actitud de Joan i Gaspar, que des de fa dies donen suport com a falangistes al destacament militar: ¡°Els meus fills no m¡¯escolten¡±, diu amo?nat.

1 d¡¯agost: acaba la conviv¨¨ncia. ¡°I tranquils estigu¨¦rem fins al primer d¡¯agost¡±. Aquell mat¨ª, els tres fills Bonet ¡ªToni, Marc i Jeroni¡ª surten a ca?ar amb Joan Sunyer i el seu germ¨¤ Gaspar. ¡°Volien estrenar ses pistoles i varen comen?ar a pegar tirs. Jo els vaig com a renyar, per¨° ells tiraven i tiraven¡±, relat¨¤ el 1992 Jeroni Bonet a les converses enregistrades pel seu nebot. Maten un cabrit que cau al mar. Els germans Bonet agafen un bot per recollir-lo, per¨° de sobte apareix un submar¨ª republic¨¤ que els obliga a anar amb ells. Des d¡¯all¨¤, els soldats veuen Joan Sunyer vestit de falangista i amb pistola. Els republicans interroguen Jeroni per treure-li informaci¨®.

Hores despr¨¦s, dos submarins i un remolcador bombardegen la barraca del tel¨¨graf. Els republicans desembarquen a Cabrera, alliberen als aviadors i detenen a Dami¨¤ Sunyer i els seus dos fills. ¡°Foren requerits a partir cap a Menorca. En Joan se¡¯n va anar descal? i sense canviar-se de roba. La imatge d¡¯aquella escena ha quedat gravada a la mem¨°ria com una placa fotogr¨¤fica¡±, relata Francisca al llibre.

5 d¡¯agost: Cabrera, anarquista. Arriben un centenar de milicians de la FAI i la CNT en dos vaixells. L¡¯erosi¨® entre les dues fam¨ªlies ja ¨¦s latent. Jer¨°nima Mas, que encara no sap que el seu marit i els fills ja s¨®n morts, culpa Jeroni Bonet de la seva detenci¨®. A m¨¦s, els milicians estableixen l¡¯anarquia a l¡¯illa i prohibeixen als Bonet lliurar els ous i altres productes pactats en l¡¯acord d¡¯arrendament entre les dues fam¨ªlies. El conflicte s¡¯enc¨¦n. ¡°Ma mare ho accept¨¤ com una imposici¨® de vencedor a sotm¨¨s. La situaci¨® a l¡¯illa al llarg d¡¯agost va sofrir una degradaci¨® constant en tots els aspectes¡±, va escriure Francisca.

15 d¡¯agost: El discurs de Bayo. Un dia abans de l¡¯intent de Bayo de recuperar Mallorca, l¡¯expedici¨® del capit¨¤ republic¨¤ passa per Cabrera. Bayo fa un discurs davant 400 persones per encoratjar-los. ¡°La veu era ronca, de borratxo, vaig pensar, ¨¦s possible que injustament¡±, descriu la filla de Dami¨¤ Sunyer. Jer¨°nima s¡¯ha assabentat fa pocs dies per un milici¨¤ que el seu marit i el fill han sigut assassinats a Menorca. El tracte millor que els milicians dispensen als Bonet l¡¯enerva encara m¨¦s.

5 de setembre: Una pres¨® de mar. Bayo fracassa en la conquesta de Mallorca i de retirada un vaixell passa per Cabrera per evacuar els milicians que queden a l¡¯illa. S¡¯obliga tots els homes de la fam¨ªlia Bonet a viatjar a Menorca. Els milicians intenten calar foc a les cases. Totes les dones i nens queden atrapats a Cabrera. L¡¯illa es converteix en una pres¨® envoltada d¡¯aigua amb l¡¯ambient molt caldejat. Durant una setmana, les supervivents estenen llen?ols per demanar el rescat als avions.

11 de setembre: Fugida a rem. El fill de 18 mesos de la criada dels Sunyer, Teresa Vicens, es posa malalt. Desesperada, embarca amb els seus fills en un petit lla¨¹t sense motor hissant-hi dos llen?ols. Les dues filles majors de cada fam¨ªlia, Francisca Bonet i Margalida Sunyer, l¡¯acompanyen per donar la veu d¡¯alarma. Cinc hores de travessia despr¨¦s, arriben a Mallorca. L¡¯endem¨¤, les dues dones i els quatre nens que romanen a Cabrera s¨®n rescatats. La fam¨ªlia Bonet queda dividida i Jer¨°nima Mas s¡¯assabenta a Mallorca que els feixistes han assassinat al seu germ¨¤ Joan, batlle socialista de Montu?ri. El 23 de setembre, el falangista i cos¨ª de Jer¨°nima, Antoni Calco, det¨¦ per sorpresa Maria Barcel¨®, esposa de Marc Bonet, i la seva filla major. El falangista aprofita despr¨¦s per viatjar a Cabrera i robar les seves pertinences.

La Causa de Cabrera 1029/36. Acabada la guerra el 1939, Marc Bonet i els seus fills Jeroni i Antoni s¨®n detinguts pels franquistes a Menorca i traslladats a Mallorca i empresonats a l¡¯espera d¡¯un consell de guerra per la Causa de Cabrera 1029 / 36. Jer¨°nima Mas els acusa de col¡¤laborar amb la tropa del submar¨ª republic¨¤ que va detenir el seu marit i dos fills. La seva filla major, Margalida, tot i tenir nom¨¦s 15 anys, tamb¨¦ declara al judici. Tots tres esquiven la pena de mort, per¨° s¨®n condemnats a 30 anys de pres¨®. Marc compleix condemna a Palma i surt en llibertat el 1944. Jeroni i Antoni pateixen un periple per la pen¨ªnsula que els portar¨¤ a m¨²ltiples camps de treball for?at. S¨®n finalment alliberats el 1946.

Sobre els fets de Cabrera i tot el que passa despr¨¦s, les dues fam¨ªlies van imposar un mur de silenci durant d¨¨cades.

¡°Als meus els van culpar de la mort dels vostres¡±

C. Garfella

La trobada es produeix a Andratx (Mallorca), a la casa de Margalida Sunyer, 93 anys, neboda i cosina dels afusellats. A la seva dreta seu Dami¨¤ Heine, fill de Francisca Sunyer, autora de Viure a Cabrera: una illa feta a mida (Editorial Moll). I a l'esquerra: Joan Rigo Bonet, autor d'Els de Cabrera, 1936-1946 (Documenta). Sobre la taula: els dos llibres i desenes de fotografies familiars en blanc i negre que Margalida trasteja il¡¤lusionada.

?s la primera vegada que Sunyers i Bonets es reuneixen per parlar sobre els fets tr¨¤gics de Cabrera que van separar les seves fam¨ªlies fa 84 anys. La mateixa imatge de reconciliaci¨®, admet Rigo, hauria sigut impossible amb els protagonistes de la trag¨¨dia: "Per¨° nosaltres ja som una altra generaci¨®", diu. La conversa, relaxada, s'allarga quatre hores i s'omple de rialles quan Margalida conta an¨¨cdotes de la inf¨¤ncia.

¡°Va ser un indesitjable c¨²mul de circumst¨¤ncies¡±, arrenca Rigo, que a part d¡¯enregistrar les converses amb el seu tio Jeroni, va seguir el seu rastre per totes les presons i camps de treball for?at (Sant Sebasti¨¤, Madrid, Irun...) en qu¨¨ va ser represaliat. ¡°El proc¨¦s va estar ple de mentides. Entre altres coses, es va dir que els meus familiars van participar en l¡¯afusellament dels vostres a Menorca. Cosa impossible perqu¨¨ ells encara estaven a Cabrera¡±. Al final del franquisme Jeroni Bonet, explica Rigo, va descarregar la seva r¨¤bia picant monedes per eliminar la imatge de Franco.

Entre m¨¦s de 3.600 arxius, Rigo va trobar les declaracions de la Causa de Cabrera 1029/36, en les quals la matriarca Sunyer culpa els Bonet de delatar el seu marit i els fills. "Tot i que no era cert, soc conscient que sa gent quan sofreix una calamitat com aquesta necessita tenir un responsable", admet Rigo davant el net de Jer¨°nima Mas. "Jo all¨¤ veig la m¨¤ negra de Toni Calco, un cap falangista que per interessos personals volia fer mal a la meva fam¨ªlia. Ell va instigar tot el cas", creu l'escriptor.

¡°Pel que s¨¦, sa meva padrina abans de declarar estava molt enrabiada. No creus que tamb¨¦ va influir el fet que els anarquistes revertiren l¡¯acord d¡¯arrendament entre les dues fam¨ªlies?¡±, planteja Heine des de l¡¯altre extrem de la taula. ¡°S¨ª, totalment. Va ser un element que va caldejar m¨¦s l¡¯ambient¡±, coincideix el descendent dels Bonet.

Acabada la guerra, Jer¨°nima Mas, dessolada amb tanta mort, va tenir el coratge de tornar a Cabrera. ¡°Llavors, el meu pare (cunyat de Jer¨°nima) deia que hav¨ªem d¡¯anar-hi a fer companyia perqu¨¨ ella i ses cosines estaven molt tristes. Hi an¨¤vem tots els estius¡±, explica Margalida Sunyer, que llavors tenia onze anys. L¡¯andritxola tamb¨¦ menciona la llei del silenci que es va imposar a casa seva: ¡°Ens van prohibir xerrar sobre tot all¨°¡±. El seu nebot Heine hi coincideix: ¡°A mi nom¨¦s m¡¯explicaven bones an¨¨cdotes de l¡¯illa. No vaig saber res dels que hi havia succe?t fins que la meva mare es va jubilar i va escriure el llibre¡±.

Rigo narra una hist¨°ria pareguda des de la banda dels Bonet. ¡°A casa meva tamb¨¦ s¡¯impos¨¤ un silenci. Jo no vaig comen?ar a sentir parlar de la hist¨°ria fins a 1991, quan em vaig retrobar amb el meu oncle Jeroni, que llavors ja tenia 82 anys. Tenia moltes ganes de xerrar sobre les injust¨ªcies que havia patit durant tant de temps¡±. En sortir de la pres¨®, Rigo explica que la fam¨ªlia va haver de patir l¡¯assenyalament i l¡¯estigma al seu Santany¨ª natal. ¡°Hi havia molta por i boca tancada. Els van tractar de criminals. Als meus els varen culpar de la mort dels vostres¡±, diu Rigo. Margalida afegeix: ¡°Tot el que succe¨ª a Cabrera va ser una desgr¨¤cia molt gran¡±.