Descontrol covid: algunes variables

A l¡¯hora d¡¯intentar entendre com funciona el m¨®n actual, enterrada ja la simplicitat del concepte de ¡°m¨®n unipolar¡± com a paradigma successor del ¡°m¨®n bipolar¡±, els especialistes fa dues d¨¨cades que busquen un concepte igual de funcional. Sembla que no hi ¨¦s. Millor no caure en la temptaci¨®, una vegada m¨¦s, que per explicar el que ¨¦s complex n¡¯hi hagi prou amb trobar un concepte ¡°clau mestra¡±. I si en quedava cap dubte, aquest fat¨ªdic any 2020, any covid ja per a l¡¯eternitat, ho ha fet pal¨¨s amb una absoluta claredat.

La manca de coordinaci¨® entre institucions ha dificultat en moltes ocasions el servei essencial al ciutad¨¤

?s in¨²til intentar analitzar-ho d¡¯una manera completa aprofitant que ja tenim el Nadal a tocar, i mira que devem haver escrit articles sobre el tema. Per¨° caldr¨¤ molt de temps (anys) per anar analitzant les diverses derivades, que seran de gran complexitat. D¡¯una banda, caldr¨¤ analitzar el seu impacte, m¨¦s enll¨¤ de la dimensi¨® espec¨ªficament m¨¨dica i cl¨ªnica, en termes de pol¨ªtiques p¨²bliques de resposta que s'han fet des de les institucions, des del govern local fins a la Uni¨® Europea. En particular, les de naturalesa social ¡°negativa¡± (el drama de les resid¨¨ncies, l¡¯exclusi¨® social i territorial, els sensesostre, la immigraci¨® no controlada). Aqu¨ª la reiterada falta de coordinaci¨® entre institucions i en la cooperaci¨® publicoprivada ha dificultat en moltes ocasions serveis essencials per als ciutadans. Recordem que en els dos o tres primers mesos el llavors president del Govern dedicava totes les seves intervencions a dir que si el ¡°Govern espanyol¡± no ens ho imped¨ªs, nosaltres anir¨ªem per davant i ho far¨ªem millor. I, en paral¡¤lel, hecatombe a Igualada.

En el cas espanyol, en particular la falta de coordinaci¨® entre comunitats aut¨°nomes i amb el Govern central sovint posa en evid¨¨ncia una falta de racionalitat en l¡¯agenda. Ha emergit un potent ¡°dret a decidir¡±, curiosament a la Comunitat de Madrid, i la principal preocupaci¨® de la Sra. Ayuso ha estat inaugurar un hospital sense res operatiu a l¡¯interior. Prevenir i corregir aquestes situacions encara fa m¨¦s urgent l¡¯enfortiment d¡¯un pacte social integrador, un nou sentit del que ¨¦s ¡°com¨²¡±, ¨¦s a dir, de l¡¯acci¨® col¡¤lectiva no nom¨¦s com un b¨¦ desitjable, sin¨® com una urg¨¨ncia inajornable.

Si aix¨° ho posem en relaci¨® amb la dimensi¨® internacional del problema, la Uni¨® Europea (UE) i els seus instruments d¡¯intervenci¨® econ¨°mica, qualsevol proposta de ¡°contracte social supranacional¡± sembla afeblida d¡¯entrada. El fet, per exemple, que cada govern de la UE obr¨ªs i tanqu¨¦s fronteres internacionals (i sovint internes) pel seu compte fa que la gesti¨® de tot plegat sigui un problema inversemblant. A la frontera entre Fran?a i Andorra, el problema fa molts pocs dies era que les autoritats franceses volien mantenir la frontera tancada. Llavors, van decidir entreobrir-la, de tal manera que els ciutadans francesos no poden anar a esquiar a Andorra (a Fran?a les estacions estan tancades fins al gener), per¨° poden... anar a comprar. Amb la condici¨® que puguin tornar amb... un cartr¨® i mig de tabac. Ni un ni dos. El motiu ¨¦s molt ¡°cient¨ªfic¡±, les estacions franceses d¡¯esqu¨ª, un lobby molt m¨¦s potent que a aquesta banda del Pirineu, no vol que els francesos puguin anar a esquiar a Andorra i Espanya. Potser s¡¯hi aficionen i no tornen al nord.

Per afrontar els grans problemes de segle XXI utilitzem instruments dels segles XIX i XX

En aquest sentit, la inevitable dimensi¨® europea i global de la covid s¡¯ha convertit en un trencaclosques, i encara es posa m¨¦s en relleu la idea que per afrontar els grans problemes del segle XXI estiguem utilitzant instruments del segle XX i XIX. Per exemple, un, que t¨¦ inter¨¨s a vacunar-se quan sigui segur, no deixa de pensar que estem assistint a una cursa de F1 entre farmac¨¨utiques, governs i altres actors implicats per veure qui la t¨¦ millor, abans i m¨¦s barata. Segur que aix¨° aporta la sensaci¨® de seguretat col¡¤lectiva? I aquells que diuen que saben com ser¨¤ el m¨®n postcovid o el ¡°m¨®n de dem¨¤¡± haurien de ser molt prudents. La medicina actual cura molt m¨¦s que la de l¡¯edat mitjana (per sort), en general i respecte a pand¨¨mies. Fins fa poc (en termes hist¨°rics) les pand¨¨mies han causat una gran mortaldat, per¨° el seguiment era dificult¨®s. Nom¨¦s en relaci¨® amb la famosa ¡°grip espanyola¡±, un ha vist xifres que van de 20 a 50 milions de morts. No ¨¦s molt ni poc perqu¨¨ la tra?abilitat de qu¨¨ es disposava era com a m¨ªnim incerta. Per¨° el m¨®n actual es mou molt m¨¦s r¨¤pid, la gent no para d¡¯anar amunt i avall, i ho fa de manera descontrolada. Uns, per desgr¨¤cia, en pasteres. D¡¯altres, de botell¨®n en botell¨®n.

Pere Vilanova ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica a la Universitat de Barcelona.