Jordi Serrallonga adverteix que la covid ¡°ha fet baixar els humans del pedestal¡±

Girafes, mamuts i pinsans s¨®n nom¨¦s algunes de les obsessions de Jordi Serrallonga que apareixen al seu nou llibre Dioses con pies de barro (Cr¨ªtica, 2020). N'hi ha moltes m¨¦s. Darwin, les Gal¨¢pagos, Olduvai, els hadzabe¡­ ¡°?s veritat, la llista ¨¦s llarga¡±, admet l'arque¨°leg i naturalista, un dels personatges m¨¦s ubics, singulars i entranyables del panorama cient¨ªfic catal¨¤, que avui no porta el seu habitual barret fedora d'Indiana Jones ni les botes i, ¨¦s clar, se'l veu estrany.

El primer pensament de Serrallonga (Barcelona, 1969) abans de comen?ar a parlar de la seva obra en una cafeteria amb tanta separaci¨® entre les taules que sembla el que la seva estimada Serengueti ¨¦s per a Henry Stanley, no perqu¨¨ surti al seu llibre, que podria ser-hi perfectament, sin¨® perqu¨¨ el preocupa on ha anat a parar la figura del c¨¨lebre explorador que hi havia de reclam al Museu de Cera a la Rambla¡­ ¡°Qu¨¨ se n'haur¨¤ fet?¡±, es pregunta com un Livingstone a l'inrev¨¦s. Despr¨¦s deplora no poder viatjar a Londres per veure al Museu d'Hist¨°ria Natural l'exposici¨® Fantastic beasts, que juga amb l'obra de Rowling i que ha estat cancel¡¤lada per la covid. Precisament la pand¨¨mia, encara que no sigui el tema espec¨ªfic, ¨¦s al centre de Dioses con pies de barro, que parla de com els ¨¦ssers humans ens hem cregut l'esp¨¨cie escollida i que est¨¤vem per sobre de les lleis de la natura. Les hem desafiat i ha vingut tot el que ha vingut, des de la crisi del medi ambient fins al coronavirus. El llibre, explica l'estudi¨®s, que es manifesta emocionat per formar part d'una col¡¤lecci¨®, Drakontos, amb autors que admira tant com Jay Gould, E. O Wilson, Sagan i Richard Leakey, per no parlar de Darwin i Lyell, es va gestar en una llarga conversa durant el confinament amb l'editora, Carmen Esteban, en la qual Serrallonga es va entusiasmar com acostuma fer i es va posar a parlar torrencialment de dinosaures, extincions, evoluci¨®, el Beagle i tutti quanti, i ella li va dir ¡°posa-ho ara mateix en p¨¤gina¡±.

La rebel¡¤li¨® dels animals

Va comen?ar per un puma. L'esmunyed¨ªs fel¨ª que ell va buscar infructuosament pel desert d'Atacama i el sud de Bol¨ªvia i que amb la pand¨¨mia va apar¨¨ixer passejant tan tranquil pels carrers de Santiago de Xile. ¡°Em va semblar un s¨ªmbol de rebel¡¤li¨® animal, de com el confinament nostre, dels humans, significava una llibertat nova per als animals¡±, assenyala Serrallonga. ¡°Ens venien moltes imatges d'aquest fenomen, dofins a les nostres costes, ocells fent-se amos i senyors de les ciutats, insectes infreq¨¹ents. Finalment, ¨¦s clar, va ser un miratge perqu¨¨ en tornar la normalitat, o la nova normalitat, tot plegat es va acabar. Per¨° ha servit per recordar-nos que la natura sempre hi ¨¦s, el que passa ¨¦s que no en som conscients¡±.

L'estudi¨®s puntualitza que hi ¨¦s i hi continuar¨¤ sent encara que nosaltres no hi siguem. ¡°La vida al planeta continuar¨¤, ens carregarem els orangutans i les papallones, per¨° el que hem vist amb la pand¨¨mia ¨¦s que ens podem extingir nosaltres. No ser¨¤ aquesta vegada, amb la covid, per¨° aqu¨ª queda l'advertiment. Mira els dinosaures, tant d'¨¨xit com tenien. La selecci¨® natural i l'evoluci¨® sempre estan treballant¡±.

Serrallonga reflexiona que el fet que tot, tamb¨¦ nosaltres, estigui en continu canvi ¨¦s una cosa que incomoda molta gent, com la teoria de l'evoluci¨®. Tendim a creure, afegeix, ¡°que estem per sobre de les regles de joc del planeta, per¨° som nom¨¦s ¨ªdols amb peus de fang. No som d¨¦us, sin¨® una esp¨¨cie m¨¦s, i ve un virus i caiem del pedestal; no dic que la natura s'estigui venjant, no podem antropomorfitzar-la, per¨° tendeix a buscar l'equilibri i si alguna cosa sobra, l'elimina¡±.

El naturalista alerta que en la nostra societat hem perdut capacitat d'adaptaci¨® i explica com, en canvi, els ca?adors-recol¡¤lectors de l'¨¨tnia hadzabe, amb els quals ha conviscut intensament a Tanz¨¤nia?¨Cfins i tot va perseguir amb ells un kud¨²¨C, s¨®n capa?os de menjar carronya (al llibre explica com s'encarreguen d'un gat salvatge putrefacte). ¡°Nosaltres ja no¡±, estableix fent una llambregada cr¨ªtica al meu croissant de xocolata.

La mamba i la tortuga

Del fet, que el llibre sigui, a m¨¦s d'una crida d'alerta i un cant a la biodiversitat (per la seva utilitat, no per est¨¨tica), un recorregut per aventures (hi apareix la trobada amb una mamba negra), exploracions, personatges preferits (com el capit¨¤ FitzRoy, l'orangutana Jenny o la longeva tortuga Solitario Jorge), records (els antics museus de ci¨¨ncies naturals de la Ciutadella) i obsessions de l'autor, Serrallonga reconeix que ¡°acabes sempre parlant del que coneixes i t'agrada¡±.

?s tamb¨¦ un llibre de viatges, una cosa que avui dia fa gaireb¨¦ plorar; a Serrallonga, que ha arribat a viatjar fins a sis vegades en un any a les Gal¨¢pagos i en fa 25 que visita habitualment Tanz¨¤nia, el primer. ¡°Els viatges s¨®n fonamentals, i sense viatges no haur¨ªem ampliat mai els l¨ªmits de la ci¨¨ncia¡±, sospira.