Secrets de plaers, vicis i negocis

Els grans secrets s¨®n aquells que mai es conten ni s¡¯escriuen, i aix¨ª han de ser perdurables, i llegendaris, tamb¨¦ al m¨®n dels petits plaers i les recordades sensacions.

Com ¨¦s lligava la nata chanthilly i la merengue o la pasta dels quartos i quemullars de can Fresquet i de cas N¨¦t (radicals extincions totals de Palma)? Les monges tancades que posaven realment a les ¡®bufes¡¯ i ¡®pets¡¯ congrets i garrovetes del Papa?

Duia xocolata o just ametlla capolada la caldereta de llagosta de can Burd¨® de Ciutadella un indret ja inexistent per¨° que era un mite? Hi posen una clovella de taranja al brou de l¡¯arr¨°s de peix del bar Cala?

Quines fustes i sucres tenia la ¡®canya¡¯ Valls de can Pansa altre ex-lloc? Com ¨¦s fan -i no deixen veure- les galletes d¡¯Art¨¤? Quins grans i com s¡¯acaba el torrefacte del caf¨¨ d¡¯en Fontanet?

Perqu¨¨ no s¡¯aferraven ni pujaven (repetien des de la panxa) les pilotes de les tres germanes ¡®Jaliscas¡¯ de cas Concos? El gin ¨¦s de Menorca, de qu¨¨ ¨¦s, fa finalment, que duu? Les t¨¤peres serveixen per fer pesto o sols els pestucs verds als italians de les tractories 60 anys?

El peix sec qu¨¨ ha de menester bescuit de Formentera o crostres d¡¯Eivissa o galleta forta grossa? Quins s¨®n detalls m¨ªnims t¨¦ la recepta del foigr¨¤s pat¨¦ Munar de la padrina Rosita Massot? El n¨¦t poeta duu el ¡®testament¡¯, la nota m¨ªnima, damunt dins la cartera per¨° no la deixa llegir.

Com es pujava, enfornava i aguant¨¤ 92 anys l¡¯omelette soufl¨¦ de son Salvador? Quina herba o herbes posaren els tres Guiem Mateu a l¡¯arr¨°s salvatge del santuari? Duen figa els sospiros de Manacor? I el ¡®palo¡¯ de Llucmajor era de garrova?

En alguns de casos hi ha coverbos i dois, no negats, menes de pobles veinats per¨° les f¨°rmules magistrals aliment¨¤ries o els detalls del proc¨¨s d¡¯un producte no estan totes dites a l¡¯etiqueta o el codi de barres obligatoris. Ni tampoc solen esser als receptaris, ni es concreten quan es fa la publicitat i la rondalla oral comercial als clients.

La qualitat indubtable, la singularitat i la raresa exclusiva, la for?a que duu la depend¨¨ncia (saludable), s¨®n als detalls que aguanten la perviv¨¨ncia d¡¯un triomf, tamb¨¦ part del boca-a-boca i de l¡¯atracci¨® de les circumst¨¤ncies inc¨°gnites.

El misteri magn¨ªficat davant la resta dels humans, constru¨ª la fama i el cr¨¨dit sense caducitat d¡¯un producte, plats, begudes, pastissos, llocs, marques o racons sense nom p¨²blic. S¨®n les circumst¨¤ncies laterals que adornen la hist¨°ria social, mouen l¡¯empatia del consumidor dependent.

En certa forma secrets privats s¨®n llocs dels agres dels esclatasangs (rovellons, pebrassos), les fites de les pesqueres eren excepcionals..abans del GPS.Ara amb el Google i les xarxes socials on tothom es desnua, retrata i deixa rastre i dona pistes universals, sense saber-ho, per divertiment o per vanitat. O tot plegat.

En l¡¯¨¨poca contempor¨¤nia un secret quasi ¨¦s impossible, segurament si mai no es conten ni s¡¯escriuen. El teu secret s¨®n ells, els altres que escruten i cerquen, i no cal que sien de Xina o R¨²ssia.

Els misteris i atreviments gastron¨°mics estan mitificats per¨° s¨®n certeses, no llegendes. O s¨®n atreviments, c¨°pies, versions o apropiacions. El cardinal va n¨¨ixer i es fa a Viena i no ¡°¨¦s¡± de Lloseta. Qui s¡¯invent¨¤ o t¨¦ la recepta virginal de la llagosta amb ous frits?

A les quatre illes -mirin els fons a la xarxa de IB3- hi ha que qui es vindica pioner, inventor, innovador?, de fer l¡¯alian?a de fama. El cronista ha apostat aquest temps de pesta, peregrin¨¤ per mar a Ciutadella, en menj¨¤ i en fa despr¨¦s d¡¯haver-ho debel.lat. Posar el mac a terra. F¨°ra batalles. El plat ¨¦s senzill i no t¨¦ m¨¦s secrets que el bon g¨¨nero: llagosta, ous, oli i patates i poca f¨²ria al foc.

La formulaci¨® la sublimaci¨® virginal, el secretisme ¨¦s una mica de com¨¨dia, perventura t¨¦ un joc parent l¡¯omert¨¤, secret de fam¨ªlia, silenci imposat. El privilegi existeix si no es socialitza el capital de l¡¯¨¨xit que ¨¦s creu exclusiu.

El poder flota a la mem¨°ria d¡¯una persona, de dues emparentades per sang, per ventura. Serven amb misteri, com un poder que v¨¦ d¡¯una arrel que ¨¦s intransferible i mitificada. En Pep Pansa fou el darrer licorista de Destil¡¤leries Valls que liderava en Colau, mecenes deportiu de b¨¤squet i futbol, fadr¨ª i acompanyant etern, Mercedes, ulleres negres, bigot¨ª i pel aferrat amb brillantina.

Pep Valls ¡®Pansa¡¯-simp¨¤tic, beat i escol¨¤ major del Convent- era qui d¡¯amagat de tothom feia les mescles per gestar i curar la m¨¤gica ¡®canya¡¯, fort ¡®suc¡¯ sec o ros. Ell era l¡¯¨²nic, el darrer, que quedava a la casa que sabia com es feia aquesta sigularitat d¡¯ecos colonials, raresa local per fer ¡®rasques¡¯ (rebentats, ¡®carajillos¡¯).

La micro empresa Valls es fusion¨¤ amb d¡¯altres destil¡¤leries i se¡¯n dugueren la producci¨® del poble a la central poligonal, i en Pep Pansa, fort i no et moguis, es neg¨¤, dies i mesos a transferir el secret als nous socis, a la seva fam¨ªlia indirectament. ¡±Mun paret me va dir que mai ho explic¨¤s a ning¨² el secret, que ning¨² me ves fer-la¡±. Al final la germana i la l¨°gica dels fets, depr¨¦s d¡¯espiar-lo una mica, el feren rendir per evitar la mort de la canya i dels guanys.

Les begudes laiques i de monasteris, els sucs i esperits beneits i miraculosos, tenien codis vitals d¡¯un plaer, d¡¯un poder curi¨®s, just el negoci. Aromes o elixir. Her¨¨ncies a cops, a peu del llit de la mort. O perdudes a la boira i les cendres del secreter.