Un candidat alfa per a un futur incert

Encara que ja havia dit que no seria candidat a la investidura com a president, Carles Puigdemont torna a encap?alar la llista de Junts per Catalunya, aquesta vegada per a les eleccions del 14 de febrer. Amb aquest moviment intenta tornar a estar dalt de tot just quan comen?ava a donar senyals de ser una estrella en declivi. Les vict¨°ries jur¨ªdiques a l¡¯estranger poden tenir un gran valor simb¨°lic, per¨° tamb¨¦ poden ser p¨ªrriques. La seva condici¨® d¡¯eurodiputat no li ha donat un protagonisme m¨¦s gran en la vida p¨²blica. Al contrari, la seva figura ha quedat dilu?da en la immensitat de l¡¯Europarlament i a poc a poc ha anat perdent tamb¨¦ pres¨¨ncia en la pol¨ªtica catalana. Finalment, ha decidit encap?alar la candidatura i ho ha justificat d¡¯una manera fal¡¤la?: no perqu¨¨ cregui que s¡¯ho mereix, o que Catalunya el mereix a ell, sin¨® argumentant que ho fa per donar suport a Laura Borr¨¤s, la candidata que ha guanyat les prim¨¤ries del seu partit, i aconseguir aix¨ª que una dona sigui la pr¨°xima presidenta de la Generalitat.

Si el que volia era ajudar, b¨¦ podia anar de segon. En termes d¡¯efic¨¤cia pol¨ªtica, hauria estat igual de funcional i l¡¯argument hauria estat coherent amb els fets. Per¨° no, ha decidit encap?alar la llista, i aix¨ª el missatge impl¨ªcit ¨¦s que les dones necessiten l¡¯ajuda dels homes alfa per arribar. Com a argument oportunista no ¨¦s gaire afortunat.

Atrapat en la seva pr¨°pia estrat¨¨gia de fuga cap endavant, Puigdemont intenta repetir la jugada de les eleccions de desembre del 2017. Per¨° els temps han canviat. Ja no es pot presentar com el candidat legitimista d¡¯una instituci¨® intervinguda. L¡¯article 155 de la Constituci¨® fa temps que va deixar d¡¯aplicar-se i el coronavirus ens ha situat de cop en el terreny de la gesti¨® dels assumptes p¨²blics, on es posa a prova la capacitat dels pol¨ªtics.

L¡¯expresident encap?ala la candidatura, per¨° ja no pot prometre que tornar¨¤ a Catalunya per encarnar des de la presid¨¨ncia de la Generalitat l¡¯esperit de l¡¯1 d¡¯octubre. Aquesta vegada admet que no ser¨¤ president i amb aix¨° reconeix que si Junts guanya les eleccions, tornarem a tenir president vicari, una cosa que ja va passar amb Quim Torra. En aquest cas, seria una presidenta qui admet la posici¨® de vic¨¤ria, cosa que, en termes de la lluita per la igualtat de g¨¨nere, tamb¨¦ t¨¦ el seu missatge.

Junts per Catalunya es presentar¨¤ en aquesta ocasi¨® per primera vegada en compet¨¨ncia amb el PDeCat, hereu de l¡¯antiga Converg¨¨ncia Democr¨¤tica, que conserva figures com Artur Mas, Joana Ortega, Joan Rigol o Andreu Mas Collell i t¨¦ encara m¨¦s de 8.000 afiliats, davant els 5.000 de Junts per Catalunya. La de Puigdemont ¨¦s una aposta personalista que pret¨¦n mantenir la confrontaci¨® amb l¡¯Estat, mentre que el PDeCat pret¨¦n encarnar un projecte pol¨ªtic de moderaci¨® amb voluntat d¡¯aglutinar els sectors centristes que durant molts anys van ser el suport electoral del pujolisme.

Puigdemont intenta polaritzar el debat electoral entorn de l¡¯objectiu de mantenir la majoria independentista per aplicar el mandat de l¡¯1 d¡¯octubre, per¨° ataca sense pietat ERC, el seu soci de govern, fins i tot a costa d¡¯erosionar la imatge de la Generalitat. Mira aix¨ª de mobilitzar i atreure el gruix del vot independentista, per¨° ERC fa temps que t¨¦ uns altres interessos i no sembla disposada a deixar-se arrossegar al frame que Puigdemont prova d¡¯imposar. T¨¦ clar que tots aquests moviments formen part de la lluita desesperada per la superviv¨¨ncia d¡¯un pol¨ªtic molest¨®s i que no acaba de recon¨¨ixer la magnitud dels seus errors, i de les restes d¡¯unes sigles que van concentrar tot el poder durant anys i ara es resisteixen a ser despla?ats.

Encara que ERC subratlla el seu enfrontament amb el PSC, i aquest partit el correspon, tots dos utilitzaran l¡¯antagonisme mutu per refor?ar-se en la lluita per l¡¯hegemonia dels seus respectius blocs electorals. Per¨° no est¨¤ clar que aquest antagonisme acabi perdurant m¨¦s enll¨¤ de la jornada electoral. Si l¡¯aritm¨¨tica ofereix una majoria alternativa a la sobiranista d¡¯ERC, Junts i la CUP, pot prosperar. Ara mateix, no ¨¦s m¨¦s plausible que ERC i Junts puguin tornar a governar junts despr¨¦s dels virulents enfrontaments de l¡¯¨²ltim any, com que republicans i socialistes es puguin entendre per formar una alternativa de govern amb el concurs dels comuns. No necess¨¤riament hauria de ser un govern tripartit. Hi ha altres f¨®rmules que tots tenen in mente. Tamb¨¦ Puigdemont. Per exemple, un govern d¡¯ERC en minoria. El recent acord assolit a l¡¯Ajuntament de Barcelona per als pressupostos ¨¦s un precedent que no passa desapercebut.