Els vampirs i la no-ficci¨®

Quan Elsa Plaza va comen?ar a rebre felicitacions perqu¨¨ es faria una pel¡¤l¨ªcula explicant la veritable hist¨°ria d'Enriqueta Mart¨ª, la que ella havia relatat per primera vegada el 2014 en el seu llibre Desmontando el caso de La Vampira del Raval, l'escriptora es va enfurismar. I l'empipament encara li dura. La pel¡¤l¨ªcula, La vampira de Barcelona, produ?da per Filmax, Brutal Media i TV3, escrita per Llu¨ªs Arcarazo i Mar¨ªa Ja¨¦n, i dirigida per Llu¨ªs Dan¨¦s, va guanyar el Premi del P¨²blic a Sitges i es va estrenar el 4 de desembre. Dan¨¦s i l'actriu Nora Navas, que interpreta Mart¨ª, van dir en entrevistes promocionals que el film s'havia inspirat en el treball de Plaza, tot i que es va fer sense comptar amb ella i en els cr¨¨dits no s'esmenten ni l'autora ni el seu llibre.

Tamb¨¦ es va indignar Jordi Corominas, autor de l'altre assaig clau sobre el tema: Barcelona 1912. El caso Enriqueta Mart¨ª (S¨ªlex), publicat mesos despr¨¦s que el de l'escriptora argentina. ¡°No citar-nos ¨¦s poc professional i poc ¨¨tic¡±, diu Corominas. Els responsables del film repliquen que ja treballaven en el tema abans que apareguessin aquests t¨ªtols i que van fer servir fonts molt diverses.

L'episodi evidencia el curtcircuit que es produeix quan una pel¡¤l¨ªcula o una s¨¨rie es basa en fets reals ¨Cuna tend¨¨ncia cada vegada m¨¦s en voga¨C i aquests ja han estat narrats en algun llibre de no-ficci¨® que s'ha convertit en un referent en l'assumpte, per¨° pel qual no es paguen drets d'autor.

Enriqueta Mart¨ª va mantenir segrestada el 1912 una nena durant 17 dies a casa seva, al barri del Raval de Barcelona. La premsa va magnificar durant uns dies l'episodi i va convertir la segrestadora en una assassina en s¨¨rie de nens. Aquests contes es van oblidar, per¨° a mesura que s'aproximava el centenari del cas van reviure i Mart¨ª, rebatejada com la Vampira del Raval, es va convertir en un personatge de moda, una mena de Jack l'Esbudellador barcelon¨ª que va inspirar novel¡¤les i fins i tot un musical. Fa una d¨¨cada, aquesta fantasia la difonien els diaris, els reportatges televisius i fins i tot la Wikipedia.

Plaza va escriure primer una d'aquestes novel¡¤les, El cielo bajo los pies (Edhasa, 2009), l'¨²nica que se cenyia als fets, i, cinc anys despr¨¦s, el seu assaig, pel qual es va capbussar en l'hemeroteca i en arxius oficials. Si el llibre de Plaza desactiva la llegenda amb un enfocament sociol¨°gic i de g¨¨nere, el de Corominas escruta la cobertura que va fer del succ¨¦s la premsa de l'¨¨poca i posa en evid¨¨ncia els errors i excessos que van alimentar el que va anomenar ¡°la mentida de la vampira¡±.

Cap responsable de la pel¡¤l¨ªcula va contactar amb Corominas, que diu que quan va llegir entrevistes en les quals Dan¨¦s els citava a ell i a Plaza li va semblar ¡°molt c¨ªnic, perqu¨¨ aix¨° ¨¦s no tenir cap respecte pel treball dels altres¡±. Arcarazo, un dels guionistes, s¨ª que va parlar amb Plaza fa uns anys. ¡°Em va estar preguntant, em va gravar i em va pagar un te. Aix¨° n'he tret, un te¡±, diu l'escriptora, que quan va veure que la pel¡¤l¨ªcula anava endavant, per¨° ning¨² contactava amb ella, va trucar al guionista. ¡°Em va dir que el meu llibre nom¨¦s era una font m¨¦s¡±.

Arcarazo es va desentendre de la pel¡¤l¨ªcula a mitja producci¨®. No l'ha vist i va demanar no sortir als cr¨¨dits, diu, per¨° s¨ª que hi apareix. Explica que el projecte l'hi va encarregar fa m¨¦s d'una d¨¨cada el productor Pedro Costa, art¨ªfex de la s¨¨rie La huella del crimen, que volia fer una ficci¨® sobre l'assassina en s¨¨rie de nens, per¨° furgant en l'hemeroteca va veure que tot eren faules. Aquest viratge ¨Cque el va distanciar de Costa¨C el va portar fins a Plaza, explica. ¡°Ella va ser una font, la m¨¦s valuosa, per¨° una font m¨¦s¡±. Arcarazo argumenta que com que la pel¡¤l¨ªcula t¨¦ parts de ficci¨®, si s'hagu¨¦s dit que s'inspirava en el llibre, del que els acusarien ¨¦s ¡°de tergiversar la hist¨°ria¡±.

Dan¨¦s diu que no vol pol¨¨miques i afirma que Ja¨¦n i Alcarazo van recopilar 125 articles de premsa de l'¨¨poca, i que es van entrevistar amb les filles d'una dona que de petita va conviure amb Enriqueta Mart¨ª i la seva segrestada. ¡°Lamento que Corominas i Plaza estiguin enfadats, per¨° ning¨² me n'ha dit res¡±, afegeix. La pel¡¤l¨ªcula t¨¦ un protagonista fictici, per¨° pel que fa al segrest se cenyeix a fets reals. Tots apareixien en els llibres. I la tesi, ficcionada en pantalla, que l'assumpte es va magnificar per desviar l'atenci¨® d'un esc¨¤ndol de prostituci¨® de menors apareix tamb¨¦ en el llibre de Plaza. ¡°Jo no he escrit el gui¨®, per¨° Alcarazo i sobretot Mar¨ªa Ja¨¦n en les ¨²ltimes versions van treballar a partir de les fonts de l'¨¨poca, que suposo que seran les mateixes que van fer servir Plaza i Corominas¡±, argumenta el director.

El m¨¦s habitual quan una pel¡¤l¨ªcula es basa en fets reals i hi ha un llibre conegut sobre el tema ¨¦s que la productora en compri els drets. Els guionistes de La vampira de Barcelona han treballat en altres projectes on se seguia aquest precepte. Arcarazo va escriure Salvador (Manuel Huerga, 2006), sobre el cas Puig Antich, i que es feia constar que es basava en el llibre de Francesc Escribano Compte enrere. I Ja¨¦n va participar en Descal? sobre la terra vermella (Oriol Ferrer, 2013), minis¨¨rie basada casualment en un altre llibre d'Escribano, sobre el religi¨®s Pere Casald¨¤liga, i el periodista hi consta tamb¨¦ com a guionista.

En casos com els de les adaptacions de fen¨°mens editorials com Gomorra (Debate), de Roberto Saviano, o Fari?a (Libros del K.O.), de Nacho Carretero, el mateix t¨ªtol constitueix una marca: comprar els drets ¨¦s obtenir un ganxo comercial. Emilio S¨¢nchez Mediavilla, de Libros del K.O., editorial especialitzada en no-ficci¨®, hi afegeix un altre factor. ¡°Quan es desperta l'inter¨¨s entre diverses productores sobre un tema que ha aparegut en un llibre, comprar-ne els drets ¨¦s una manera de llan?ar el missatge que tu vas per davant¡±. Per S¨¢nchez Mediavilla, cal buscar sinergies amb la ind¨²stria audiovisual. L'estrat¨¨gia de Libros del K.O., explica, ¨¦s oferir a les productores un paquet que, a m¨¦s de les hist¨°ries escrites pels seus autors, inclogui el treball de recerca, l'acc¨¦s a les fonts o la col¡¤laboraci¨® de l'escriptor en el desenvolupament del gui¨®.

Per¨°, i si la productora en q¨¹esti¨® gira l'esquena, almenys de portes enfora, als llibres que ja havien relatat la hist¨°ria? ¡°Dels fets no dic res. Per¨° fins i tot si ja eren coneguts, un despr¨¦s escriu la seva cr¨°nica, els ordena. Aquesta organitzaci¨® dels fets ¨¦s un relat, i aix¨° no es pot copiar¡±, defensa el periodista Arcadi Espada, que el 2006 es va trobar en una situaci¨® similar a la de Plaza i Corominas. Espada no va arribar al jutjat, per¨° va acusar el dramaturg Juan Mayorga d'haver plagiat en el muntatge Hamelin el seu llibre Raval. De l'amor als nens, on relatava una altra hist¨°ria de falsos culpables al barri on va viure Enriqueta Mart¨ª, una altra bola de neu a partir d'excessos institucionals i period¨ªstics altre cop amb la coartada de la protecci¨® de la inf¨¤ncia, en aquella ocasi¨® amb una suposada xarxa de pederastes que no va existir mai.

Per¨° lluitar als tribunals contra la vampiritzaci¨® d'un llibre de no-ficci¨® ¨¦s lliurar una batalla gaireb¨¦ sense armes. Carlos Garriga, cap de comunicaci¨® de l'Associaci¨® per al Desenvolupament de la Propietat Intel¡¤lectual (Adepi), precisa que per a la legislaci¨® ¡°el coneixement no ¨¦s objecte de protecci¨®¡±, tot i que els fets descrits en un llibre ¡°els hagi descobert l'autor¡±. Si la pel¡¤l¨ªcula ¡°reprodueix la trama o l'estructura¡± del llibre, un jutge s¨ª que pot considerar que hi ha hagut plagi, per¨° aquest ¨¦s un concepte que ni apareix a la Llei de Propietat Intel¡¤lectual. S¨ª que se cita a l'article 270 del Codi Penal, per¨° sense cap concreci¨®. I si aquesta indefinici¨® converteix gaireb¨¦ qualsevol judici per plagi en una moneda a l'aire, els problemes s¨®n encara m¨¦s grans per als qui es dediquen a escriure sobre fets reals. Tret que, ¨¦s clar, narrin viv¨¨ncies personals, com en unes mem¨°ries.

Patricia Mariscal, directora del departament de propietat intel¡¤lectual i noves tecnologies del bufet Bardaj¨ª-Honrado, aprofundeix en aquest aspecte. ¡°Quan parteixes de successos reals, ¨¦s m¨¦s complicat, perqu¨¨ entren en el domini p¨²blic, com les idees¡±. De manera que, admet, el reconeixement del treball dels escriptors queda b¨¤sicament en mans de la voluntat d'aquells que s'hi inspiren, aquesta que S¨¢nchez Mediavilla advoca per incentivar.

Sobre aquest punt, Espada compara l'actitud de Mayorga amb la del cineasta Joaquim Jord¨¤, que va dirigir De nens, un documental sobre el mateix cas que abordava el Raval, i s¨ª que va contactar amb ell per demanar-li els drets, malgrat que el periodista considera la pel¡¤l¨ªcula molt menys deutora del llibre que no pas l'obra de teatre. Espada, que assegura haver detectat plagis dels seus treballs en altres ocasions ¨C¡±suposo que ¨¦s el que passa quan et dediques als fets¡±, concedeix¨C, va renunciar finalment a judicialitzar el cas perqu¨¨ no es va entendre amb la seva advocada, explica, i no podia dedicar m¨¦s temps al tema.

Corominas i Plaza tampoc recorreran als jutjats. ¡°Nom¨¦s serviria per fer-los publicitat¡±, diu el primer, el llibre del qual es traduir¨¤ al franc¨¨s. ¡°No hi pots fer res¡±, es lamenta Plaza, que afirma que a ella tamb¨¦ l'han copiat altres vegades i argumenta que la just¨ªcia costa diners i que ja se n'ha gastat for?a en aquesta hist¨°ria. En el seu moment, cap editorial es va interessar pel seu assaig, aix¨ª que va acabar pagant 2.500 euros per editar-lo, segons consta en el contracte que va subscriure amb l'editorial Icaria, dels quals assegura que no en va recuperar ni la meitat. Liquidat aquell acord, Plaza ha cedit els drets de l'obra a El Lokal, una cooperativa amb la qual col¡¤labora i que, coincidint amb l'estrena de la pel¡¤l¨ªcula, n'ha tret una nova edici¨®. ¡°Els investigadors mai som reconeguts. I no em refereixo al fet que parlin de tu¡±, aclareix. ¡°Ser reconeguda ¨¦s ser retribu?da per la feina que fas¡±.