Necessitem un canvi

Aquest any, molt m¨¦s que d¡¯altres, sembla que floti entre nosaltres la sensaci¨® que hem de tancar un cicle per comen?ar-ne un altre. No s¨¦ si deu ser conseq¨¹¨¨ncia de la pand¨¨mia de la covid-19, que ens ha mantingut, i ens mant¨¦, vivint una situaci¨® at¨ªpica, o potser ¨¦s perqu¨¨ els catalans ens acostem, esgotats, a un final de legislatura i ja sense president titular, cosa que augmenta la sensaci¨® de necessitat d¡¯eleccions.

De fet, ha estat una legislatura tan at¨ªpica que hem arribat a normalitzar all¨° que no ho ¨¦s. I no, no em refereixo nom¨¦s que hem de tornar a casa abans de les 22.00 o que no podem sortir a sopar a un restaurant, tot i que aix¨° tamb¨¦. Em refereixo al fet que, per exemple, fa uns dies un col¡¤lectiu privat, sense representaci¨® institucional, sense legitimitat democr¨¤tica en el seu funcionament, organitzat i dirigit per Carles Puigdemont, que renega de l¡¯actual Govern i Parlament catal¨¤, i que t¨¦ com a missi¨® principal crear un Govern i un Parlament paral¡¤lels, va utilitzar les instal¡¤lacions del Palau de la Generalitat. Em refereixo al Consell per la Rep¨²blica. S¨ª, connexions amb Brussel¡¤les, pantalles amb els representants pr¨°fugs a l¡¯estranger¡­ un Consell per la Rep¨²blica que presumeix que t¨¦ 90.000 persones apuntades, tot i que sense auditoria que ho certifiqui, m¨¦s enll¨¤ del seu brindis a Twitter, cosa que no sembla ni de bon tros suficient perqu¨¨ pugui tenir al seu servei les instal¡¤lacions de la Generalitat.

Els problemes reals, i no els de uns quants, han de ser la prioritat dels nostres governants

Per¨° no passa res, aqu¨ª no passa mai res, perqu¨¨ ni ¨¦s la primera vegada que es reuneixen a la Generalitat, ni sembla que hagi de ser l¡¯¨²ltima que utilitzin una instituci¨® p¨²blica per al seu ¨²s privat. I tot plegat sota la queixa constant i victimista que vivim en una dictadura. Curiosa interpretaci¨® de la paraula dictadura.

Per¨° deixem d¡¯assenyalar-los, perqu¨¨ potser la culpa no nom¨¦s la tenen ells. Aquesta situaci¨® no ¨¦s una novetat, la dreta arcaica i nacionalista sempre s¡¯ha cregut mestressa de Catalunya, i l¡¯esquerra, malauradament, ha callat, ¡°perqu¨¨ fa poc catal¨¤ criticar-los¡±. Aix¨ª, potser la culpa ¨¦s, com a m¨ªnim, compartida, perqu¨¨ per moments sembla que des de l¡¯esquerra els seus representants callen acomplexats. Es miren els uns als altres i es limiten a indignar-se en petit comit¨¨ per aquesta situaci¨® i a lamentar-se de no ser capa?os de reivindicar el que ¨¦s de tots, l¡¯espai p¨²blic. Que no sigui que ens assenyalin com a ¡°?ordos¡±.

Alg¨² recorda que s'apropiessin dels jardins del Palau de la Generalitat el PSC o els Comuns, o qualsevol altre col¡¤lectiu, moviment social o organitzaci¨® no af¨ª a les idees independentistes per celebrar un acte privat?

S¨ª, necessitem un canvi.

I no nom¨¦s em refereixo a un canvi despr¨¦s de vacunar-nos, amb aquesta vacuna que l¡¯Estat espanyol i la Uni¨® Europea han aconseguit per a tothom, per¨° que tota la dreta nacionalista catalana retreu ?¡°Les vacunes s¨ª que entenen de fronteres i banderes¡±, es queixava Quim Torra en un tuit?, perqu¨¨ arriba en caixes amb la bandera d¡¯Espanya ?amb quina bandera voldran que arribi?¡ª. Les vacunes que distribueix el Govern d¡¯Espanya van en palets on posa "Govern d¡¯Espanya", els metges de la Generalitat van en vehicles sanitaris on diu "Generalitat" i els policies municipals de Vic o de M¨®stoles van en cotxes on posa "Ajuntament de Vic" o de "M¨®stoles". A vegades sorpr¨¨n constatar en el que ha quedat el debat pol¨ªtic.

L'esquerra calla malgrat que la dreta arcaica i nacionalista sempre s'ha cregut propiet¨¤ria de Catalunya

Tenint en compte el panorama, potser aquests dies podem dedicar uns minuts a reflexionar sobre qu¨¨ farem el 14 de febrer. Perqu¨¨ necessitem un canvi per tenir un pacte de salut que coordini la lluita contra la covid-19 amb la resta de comunitats. Un canvi perqu¨¨ existeixi un acord entre partits i agents socials per gestionar els fons europeus de recuperaci¨®. Un canvi perqu¨¨ les institucions tornin a mans de tots i deixin de ser gestionades per uns quants i els seus amics. Un canvi perqu¨¨ en lleis com la d¡¯erradicaci¨® de la viol¨¨ncia masclista es recuperi la categoria jur¨ªdica de dona i s¡¯hi incorpori l¡¯explotaci¨® sexual, la pornografia i la publicitat sexista. Un canvi perqu¨¨ tots ens felicitem que Joan Margarit rebi el Premi Cervantes, en lloc de malparlar perqu¨¨ ve Felip VI a donar-li a Barcelona. En definitiva, un canvi perqu¨¨ els problemes reals, i no els d¡¯uns quants, siguin la prioritat dels nostres governants.