La ¡®saudade catalana¡¯ de Gaziel

Es llevava a les 10. Al cap de poc, tocava una campaneta. Despr¨¦s de sentir-la, l'esposa, les criades i els fills s'havien de recloure a correcuita al menjador en el m¨¦s monacal dels silencis i no sortir fins que no acab¨¦s la seva operaci¨® de rentat de mans, ensabonades entre 80 i 100 vegades seguides. Si algun soroll interrompia el ritual, els seus crits retronaven per tota la casa i torna a comen?ar. Si tot anava sense contratemps, l'operaci¨® durava una hora¡­

Era una de les m¨²ltiples manies (a m¨¦s de dinar i sopar cada dia fora de casa, on nom¨¦s prenia llet envasada i aigua de vichy; atemorir la seva dona i el petit mentre ells sopaven amb els discursos apocal¨ªptics i acusadors d'un esc¨¨ptic integral¡­) del particular pare d'Agust¨ª Calvet, Gaziel, l'escriptor i periodista conservador m¨¦s brillant que ha donat Catalunya, objecte en aquesta ¨²ltima d¨¨cada d'una espectacular recuperaci¨® de la seva obra: 13 t¨ªtols entre reedicions i traduccions al castell¨¤ (o a l'alemany), que han generat dues tesis doctorals i fins i tot una obra de teatre, al Romea. L'an¨¨cdota familiar l'escriu, amb el seu catal¨¤ prist¨ª, en una mena de gui¨® del que seran les seves famoses mem¨°ries Tots els camins duen a Roma, en les quals, al final, l'episodi es va obviar. Per¨° ara es pot llegir a Obra in¨¨dita de Gaziel (Publicacions de l¡¯Abadia de Montserrat), on el bi¨°graf i estudi¨®s del periodista, Manuel Llanas, ha recopilat 13 textos, datats entre el 1929 i el 1963, que no van arribar a veure la llum. El mateix autor, al mateix segell, reuneix a Obra dispersa 28 escrits m¨¦s no reprodu?ts en cap altra edici¨® de les seves obres.

Tampoc va acabar Gaziel plasmant el costum de la seva mare d'aprofitar l'hora del rosari per, mentre l'anava recitant per la casa de l'encara mig deshabitat Eixample, robar-li diners al marit, de la mateixa manera que el futur periodista garbellar¨¤ en l'obra la sensaci¨®, fonamentada, d'aband¨® econ¨°mic i afectiu que va sentir per part dels seus progenitors. Tot i que s¨®n llaminers, no s¨®n els retalls biogr¨¤fics poc coneguts que ha trobat Llanas ¨Cregirant papers a la Biblioteca de Catalunya o en el que va ser l'arxiu de l'editorial Selecta, en part avui en el de l'hereu, Sebasti¨¤ Borr¨¤s Tey¨C on hi ha les millors perles, sin¨® en els extensos comentaris aut¨°grafs que Gaziel fa de la infinitat de lectures que devora, b¨¤sicament premsa, assajos i literatura (principalment, francesa). Aquestes notes solen desprendre una mirada dura i desencantada sobre la Guerra Civil (¡°L'enrenou pol¨ªtic va obrar el prodigi de fer perdre, militarment i diplom¨¤ticament, una guerra que, nom¨¦s amb una mica de seny, no es podia perdre de cap de les maneres¡±, diu sobre La guerra civil espa?ola, de Hugh Thomas), la ceguesa entre les nacionalitats peninsulars, el silenci d'intel¡¤lectuals i la ¡°farsa indecent¡± de pol¨ªtics i organismes mundials durant el fratricidi espanyol, aix¨ª com una esc¨¨ptica mirada a l'actualitat internacional dels anys cinquanta i seixanta. Dades i estat d'esperit que acabarien donant el to del dur¨ªssim Meditacions en el desert, escrit entre el 1946 i el 1953, per¨° no publicat fins al 1974.

La formidable capacitat de lectura i an¨¤lisi de Gaziel aflora amb qualsevol llibre que dissecciona per a ell mateix. Aix¨ª, desmitifica amb agudesa Jaume I el Conqueridor com el gran monarca de la consci¨¨ncia nacionalista catalana despr¨¦s de llegir-ne la famosa biografia de Ferran Soldevila del 1958. I a partir d'aquesta es pregunta: ¡°Aquesta Catalunya, com a naci¨® plena, amb clara voluntat de pot¨¨ncia nacional, ha existit mai o no ha estat m¨¦s que un somni rom¨¤ntic-nacionalista sorgit al segle del romanticisme i de les nacionalitats exaltades? Ecco il problema!¡±, escriu.

Fruit d'una cultura vast¨ªssima, sempre ¨¦s capa? de mirar des de l'altre costat, com, a partir d'una biografia ara de Jaume II, constata on fixen la seva resid¨¨ncia (Lleida, Osca¡­) els monarques catalans i formula que hi va haver un ¡°error de despla?ament fatal d'orientaci¨® pol¨ªtica¡±, ja que, ofuscats en ¡°l'obsessi¨® de la necessitat ancestral d'enfortir-se al Llenguadoc, la de no abandonar el vessant franc¨¨s del Pirineu¡±, de pobles que veuen ¡°instintivament afins, de sang i mentalitat germanes¡± per¨° que s'allunyaran, no saben mirar ¡°cap a ponent o el sud lluny¨¤ (Navarra, Castella, Lle¨®, M¨²rcia i Andalusia), on hi havia la clau de la dominaci¨® peninsular¡±; aix¨ª, ¡°s'embaladeixen¡± i gasten la seva energia en les Balears, Sic¨ªlia, Gr¨¨cia i ?sia Menor.

Aquesta idea subjeu en el rerefons ideol¨°gic d'una novel¡¤la que no va arribar a escriure, per¨° de la seva tramoia va deixar, altre cop, aguts papers, que, a m¨¦s, s'intueixen vigents. Un bastard, fill d'una gran senyora castellana casada amb un portugu¨¨s, per¨° que tenia un amant catal¨¤, havia de protagonitzar la trama d'una ¡°novel¡¤la peninsular¡±, del 1953, anterior a la seva Trilogia Ib¨¨rica. Era l'excusa per reflectir una Catalunya que ¨¦s ¡°un poble de via estreta, admirablement fet per al pa nostre de cada dia. Per¨° tot el que ¨¦s gran, arriscat i glori¨®s l'atemoreix i l'encongeix de gran manera¡±. Portugal ¨¦s fruit de la insensatesa d'una Castella que nom¨¦s ent¨¦n la Pen¨ªnsula ¡°uniformitzada, subjugada i castellanitzada¡±; per aquest motiu la saudade ¨¦s ¡°buscar el seu sentit mar endins, projectar en l'infinit el que hauria de trobar-se a prop¡±. Per extensi¨®, l'expedici¨® catalanoaragonesa a Orient va ser ¡°semblant a la saudade¡±, conseq¨¹¨¨ncia totes dues de la incompatibilitat amb Castella i el seu car¨¤cter ¡°exclusiu, absorbent i uniformista¡±: Castella, sempre, com ¡°un mal director d'orquestra¡±, incapa? d'harmonitzar la diversitat natural peninsular.

Un epistolari entre Miguel de Unamuno i Joan Maragall el porta a pensar que aquesta Castella preferir¨¤ m¨¦s, sempre, ¡°que Espanya s'enfonsi que no pas que se salvi per mans i obres que no siguin Castella (¡­) no entendr¨¤ mai una Espanya nova¡±; o a recordar el que l'autor de Niebla anomenava ¡°l'authadia¡± (¡°autosatisfacci¨®, encantament de si mateixa¡±) que tenien Madrid i la Meseta: ¡°Aquestes gents tenen un cervell collonut. Vull dir que a la mollera en comptes de cervell hi tenen testicles¡±, recull del mateix Unamuno. Per¨° l'exercici m¨¦s espectacular ve de les seves llargues anotacions en set volums de la correspond¨¨ncia de Prosper M¨¦rim¨¦e fruit del viatge d'aquest per Espanya, amb dos grans leitmotiv: les classes dirigents i la burgesia s¨®n ¡°un podrimener¡±, incapa?os d'implantar hist¨°ricament un r¨¨gim democr¨¤tic, i una Barcelona (i, per extensi¨®, Catalunya) que o b¨¦ ¡°treballa obsessionada com una somn¨¤mbula sense voler saber res d'Espanya¡± o b¨¦ ¨¦s ¡°v¨ªctima de convulsions epil¨¨ptiques perqu¨¨ ni ella ent¨¦n Espanya ni Espanya l'ent¨¦n a ella¡±. Llegit avui, m¨¦s visionari i actual, impossible. Suggeridora ¨¦s tamb¨¦ la lectura d'oportunitat perduda des del 1854 de vendre Cuba i Filipines als Estats Units a canvi que paguessin el deute estranger espanyol o la xarxa ferrovi¨¤ria per a la Pen¨ªnsula.

Entre algunes pulles ¨Creflecteix, el 1962, l'exist¨¨ncia d'una ¡°Lligueta franquista (Porcioles, Narc¨ªs de Carreras, Santiago de Cruylles, Octavi Saltor, Llu¨ªs Valeri, la genteta de Destino)¡±; ¡°mai, ni per atzar, he trobat un article que fos ni tan sols passable¡±, diu de l'escriptor i periodista falangista Ignasi Agust¨ª¡­¨C de nou arran de M¨¦rim¨¦e apunta el 1956 que ¡°el segle XXI ser¨¤ d'una esplendor material incomparable¡±. Aix¨° s¨ª, amb una inquietant visi¨® de nou, no tenia gens d'esperan?a sobre el progr¨¦s espiritual: ¡°L'home, moralment, ¨¦s una b¨¨stia perillosa sempre¡±. Gaziel, doncs, molt vigent.