M¨¨rits i mis¨¨ries

El Rei em¨¨rit, Joan Carles de Borb¨®, ha fet p¨²blica, a trav¨¦s de la seva representaci¨® legal, la regularitzaci¨® d¡¯un important deute amb l¡¯Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria. L¨°gicament, la not¨ªcia ha tingut una gran repercussi¨® i ha suscitat un intens debat sobre les seves conseq¨¹¨¨ncies jur¨ªdiques, per¨° tamb¨¦ sobre q¨¹estions d¡¯enorme calat, com el llegat de Joan Carles I, i, fins i tot, la legitimitat de la Monarquia.

Mantenint les dist¨¤ncies, la situaci¨® que avui dia ocupa la m¨¤xima atenci¨® dels mitjans de comunicaci¨® ¨¦s an¨¤loga a la que va generar el juliol del 2014 la confessi¨® p¨²blica del Molt Honorable President de la Generalitat Jordi Pujol respecte de la seva defraudaci¨® a la hisenda p¨²blica, les conseq¨¹¨¨ncies processals de la qual encara s¨®n vives i que van determinar la seva condemna a l¡¯ostracisme pol¨ªtic i social.

En ess¨¨ncia, m¨¦s enll¨¤ dels contingents interessos pol¨ªtics i el suport o rebuig de la instituci¨® mon¨¤rquica, la q¨¹esti¨® es limita a determinar si una taca (o algunes) en la infinita concatenaci¨® d¡¯actes que conformen una traject¨°ria vital entela tots els m¨¨rits d¡¯una persona p¨²blicament rellevant i determina, necess¨¤riament, el seu encasellament en una categoria que mereix el rebuig absolut i perpetu de la societat.

Qui els parla mai ha estat un mon¨¤rquic conven?ut, ni mai no ha militat a Converg¨¨ncia Democr¨¤tica de Catalunya, per¨°, malgrat aix¨°, em sembla inq¨¹estionable que el progr¨¦s, desenvolupament econ¨°mic i consolidaci¨® democr¨¤tica de Catalunya i Espanya, s¨®n, en bona mesura, fruit dels actes i decisions de Joan Carles I i Jordi Pujol, especialment durant la transici¨® democr¨¤tica, i crec que aix¨° no pot, ni deu, ser suprimit dels llibres d¡¯hist¨°ria i la mem¨°ria col¡¤lectiva com a conseq¨¹¨¨ncia de les irregularitats que hagin pogut cometre en relaci¨® amb les seves obligacions tribut¨¤ries.

Una q¨¹esti¨® diferent ¨¦s que s¡¯hagi d¡¯exigir a tot c¨¤rrec p¨²blic i, m¨¦s que a ning¨², al cap de l¡¯estat, un comportament sense m¨¤cula i que la just¨ªcia no efectu? distinguos per ra¨® de naixement o c¨¤rrec. Els qui han merescut elogis per les seves virtuts tamb¨¦ s¨®n creditors, en la mateixa mesura, del rebuig pels seus dem¨¨rits, especialment quan aquests afecten, directament, la credibilitat i prestigi de les institucions.

Per tant, no s¡¯ha de concloure d¡¯aquesta reflexi¨® la m¨¦s m¨ªnima disculpa a determinades conductes, ni que la culpabilitat dels seus autors es vegi atenuada pels seus assoliments passats. Estem sumits en una terrible crisi sanit¨¤ria i econ¨°mica i, ara m¨¦s que mai, els nostres dirigents han de ser exemplars i nom¨¦s des d¡¯aquesta exemplaritat podr¨¤ exercir-se un lideratge leg¨ªtim que ajudi a suportar i, amb el temps, a superar aquests temps d¡¯angoixa. Per¨° en tot cas crec que, en just¨ªcia, en la balan?a que jutja una traject¨°ria vital s¡¯han de sospesar tant m¨¨rits com mis¨¨ries.

Rafael Entrena Fabr¨¦ ¨¦s advocat