Davant de la nova onada, la incertesa

Quan al mar? ens enfront¨¤vem per primera vegada a la pand¨¨mia del coronavirus vam assumir que la seva magnitud era tan gran que ning¨² no ho podia preveure ni controlar.

Avui, gener del 2021, gaireb¨¦ un any despr¨¦s dels primers casos atesos al nostre pa¨ªs, continuem amb molts dubtes sobre la pr¨°xima onada que comen?a cr¨¦ixer en l¡¯horitz¨®. I no ¨¦s que sigui la segona. Per a Lleida i la seva regi¨® ser¨¤ la 4a. S¨ª, perqu¨¨ a l¡¯estiu, despr¨¦s de la desescalada, nosaltres vam viure una segona onada que ens va situar al mapa. Amb totes les seves conseq¨¹¨¨ncies, especialment en l¡¯economia local i l¡¯esgotament dels professionals que treballem sense parar.

Aquesta segona onada local va deixar al descobert la vulnerabilitat i la situaci¨® en la qual es trobaven moltes persones quan venien a treballar les terres que ens donen menjar. Si al mar? vam descobrir que hav¨ªem de millorar la situaci¨® de la gent gran, a l¡¯estiu vam aprendre que no es podien permetre assentaments insalubres per als que venen a treballar per guanyar-se el pa. Per sort, per a aquest primer grup de risc s¡¯ha iniciat la vacunaci¨® per protegir-los i evitar els estralls que provoca el virus cada vegada que entra en un centre de gent gran.

Tanmateix, no s¨¦ si existeixen plans per evitar que el que vam viure a l¡¯estiu (fa molts estius que ho vivim) es torni a repetir. Perqu¨¨ aquest juliol, tot i que hi hagi molta poblaci¨® vacunada, estarem lluny de viure la vida precovid. Almenys la pand¨¨mia ens deu haver servit per millorar aquesta situaci¨®.

A hores d¡¯ara ¨¦s dif¨ªcil de justificar la falta de previsi¨®, d¡¯anticipar-nos i d¡¯aprendre del que hem viscut. Els professionals sanitaris continuem treballant sense parar, enfrontant-nos a cada onada sense descans. Aquesta vegada tindrem els equips de protecci¨® adequats, per¨° veurem com la presa de decisions basades en el curt termini ens encaminen a repetir els mateixos errors.

En aquests dies, tot el pa¨ªs est¨¤ immers en la campanya de vacunaci¨®. I respirem m¨¦s tranquils. La ci¨¨ncia, un altre cop, ha complert. Ha desenvolupat en un temps r¨¨cord una vacuna que evitar¨¤ que les persones que es contagi?n no pateixin s¨ªmptomes greus, que puguem evitar el col¡¤lapse del sistema. Tot i que veiem la llum al final d¡¯aquest tortu¨®s t¨²nel, ens queda un llarg cam¨ª cap a la nova normalitat. Una nova normalitat en qu¨¨ puguem dominar els efectes de les quatre onades que hem patit. Els pacients amb malalties que no s¨®n covid, les persones que han patit les conseq¨¹¨¨ncies econ¨°miques i les empreses afectades per les m¨²ltiples mesures restrictives. Per¨° tamb¨¦ el nostre sistema de salut i model cient¨ªfic. Quin pla tenim per refor?ar les infraestructures, per cuidar dels professionals i per tornar a situar-nos a l¡¯avantguarda de la ci¨¨ncia.

Els professionals sanitaris complim i els cient¨ªfics tamb¨¦, malgrat anys de retallades i dificultats. Tamb¨¦ el sector educatiu, que s¡¯hi ha adaptat molt b¨¦ i ha perm¨¨s certa normalitat, especialment per als nens.

Despr¨¦s d¡¯un any dif¨ªcil per a tothom, no hi ha excusa perqu¨¨ els que han de prendre decisions tamb¨¦ compleixin. Tots veiem qui pren decisions i qui no. A hores d¡¯ara no podem al¡¤legar ni falta de temps ni desconeixement. Ja no.

Oriol Yuguero ¨¦s metge a l¡¯hospital Arnau de Vilanova de Lleida