Zweig i les maletes que badallen

¡°Les meves maletes m'estan badallant buides¡±, posava com a excusa sovint Stefan Zweig per no parar quiet per casa. Fill d'un ric industrial t¨¨xtil jueu i d'una mare de fam¨ªlia de banquers italians, el futur escriptor austr¨ªac de Novel¡¤la d'escacs i Moments estel¡¤lars de la Humanitat va rebre una exquisida formaci¨® cultural, que comportava, per tradici¨®, enriquir-la amb viatges, especialment per Europa. Primer els va fer amb els seus pares, i ja pel seu compte, de gran, va ampliar experi¨¨ncies, entre d'altres, despr¨¦s de passar per la Xina, l'?ndia i el Jap¨® (1908-1909), Am¨¨rica (1911) i, altre cop, per Europa, que va veure dessagnar-se amb la Primera Guerra Mundial, inici de la fi del seu m¨®n.

¡°Ports i estacions, vet aqu¨ª la meva passi¨®¡±, reconeix amb 45 anys, en un text del 1926 en el qual, amb olfacte, detecta que el perqu¨¨ i el com del viatge prenen un rumb sense retorn. Un altre signe d'una ¨¨poca que s'acaba. S'imposa ja ¡°el viatjar en massa, el viatjar sota contracte, el fer-se viatjar¡±; ja no hi ha viatgers, sost¨¦, sin¨® ¡°viatjats¡±: ¡°Cap necessitat de pensar en diners, de preparar-se, de llegir llibres, de trobar allotjament¡­¡±. Un sacrilegi per a qui planifica els seus trajectes i destinacions en funci¨® de les estacions de l'any o del clima. Viatjar o fer-se viatjar, titula Zweig el text, dels centenars que va escriure fruit de treure a passejar les seves maletes pel Vell Continent, per¨° un dels m¨¦s aguts dels 16 que conformen Viatges (Univers; Catedral, en castell¨¤), selecci¨® que apropa per primera vegada en catal¨¤ aquest vessant de refinat rodamon de l'autor de Vint-i-quatre hores en la vida d'una dona.

L'itinerari seleccionat arrenca a Ostende, ¡°la m¨¦s extensa i m¨¦s elegant de les platges de B¨¨lgica¡±, fixa el 1902, amb 21 anys, i acaba a Londres, el 1940, quan acaba d'esclatar la Segona Guerra Mundial, dos anys abans del seu su?cidi a Petr¨°polis, Rio de Janeiro. Eur¨°fil per educaci¨® cultural i com a b¨¤lsam espiritual, Zweig aprofita sobretot l'apogeu dels viatges amb tren per rec¨®rrer mig continent, capa? de fer una marrada notable nom¨¦s per contemplar un monument concret, com fa a Fran?a, on recala a Dijon per plantar-se davant la tomba de marbre dels ducs de Borgonya.

A m¨¦s de la inevitable It¨¤lia, passa tamb¨¦ per l'Espanya del 1905. Viatjat com ja comen?a a ser i culte, es permet fer un joc, a partir de la m¨²sica, entre la seva Salzburg i Sevilla, en la qual una altra gran mostra de coneixement, ara arquitect¨°nic i pict¨°ric, li permeten posar la ciutat andalusa com a contrapunt de Madrid i Castella, ¡°pesada com l'ombra d'El Escorial¡± o fosca com ¡°un Zurbar¨¢n¡±, davant d'una Andalusia que ¨¦s ¡°com si hagu¨¦s sortit el sol¡±.

Molest en un m¨®n que s'ha tornat ¡°malcarat i soroll¨®s¡±, creu que ¡°¨¦s bo, en ¨²ltima inst¨¤ncia, que cada any unes cent mil persones s'arrosseguin panxes en gl¨°ria¡± per un dels pitjors escenaris de la Primera Guerra Mundial, Ypres, en clara compet¨¨ncia com a destinaci¨® tur¨ªstica belga amb la fins llavors imbatible Waterloo. Perqu¨¨ ja que aquella ¡°ciutat sense cor¡±, que en una mena de ¡°fira dels morts¡± la seva ¡°curiositat tur¨ªstica s¨®n dues-centes mil tombes¡± i que un dels seus souvenirs del camp de batalla ¨¦s ¡°un crucifix de bronze amb una creu feta amb cartutxos recollits¡±, almenys serveixi per recordar ¡°el Gran Crim¡±, per ¡°retornar a aquests anys execrables, que mai haurien de ser oblidats ni desapresos¡±.

A l¡¯hotel de Mozart i Casanova

Per aquesta esquerda de la Gran Guerra comen?ava a filtrar-se cam¨ª de la desaparici¨® la ra¨® de ser de Zweig, que despr¨¦s tan b¨¦ reflectiria en les seves afortunades mem¨°ries p¨°stumes, El m¨®n d'ahir. Els textos d'aquests viatges, com els seus diaris, es poden llegir com a assajos d'aquelles p¨¤gines de llum crepuscular. Ho destil¡¤la tamb¨¦ a Necrologia d'un hotel (1918), on critica la decisi¨® de les autoritats de Zuric de comprar l'antiqu¨ªssim Hotel Schert i convertir-lo en una oficina tribut¨¤ria. ¡°Una bella fama de perseveran?a en el temps, arru?nada per sempre¡±, constata, recordant que durant els set segles de vida de l'hotel, personatges com Mozart, Goethe, Casanova (disfressat de cambrer excessivament servicial per satisfer unes dames) i Madame de Sta?l, entre d'altres, van fer parada i fonda. Mem¨°ria viva d'Europa, recorda Zweig desaparicions similars al mig continent i, en particular, l'enderrocament a la seva Viena natal de la casa mortu¨°ria de Beethoven o, premonit¨°riament, del restaurant Schwann a Frankfurt, on es va signar la pau entre Alemanya i Fran?a el 1871. ¡°?s patrimoni col¡¤lectiu del nostre m¨®n (¡­) No reconeixem el veritable valor d'una cosa fins que l'hem perdut¡±, sentencia.

La declaraci¨® de la Segona Guerra Mundial ja l'agafa a Anglaterra, on s'havia refugiat el 1934 despr¨¦s de veure com un any abans els seus llibres eren cremats pels nazis. La vida el porta a veure l'inici de cadascuna de les dues guerres des d'un front diferent. El 1914, a Viena, la declaraci¨® va ser ¡°una euf¨°ria, un ¨¨xtasi. Nom¨¦s coneix¨ªem la guerra pels llibres, mai l'hav¨ªem tingut per possible en una ¨¨poca civilitzada¡±. Els joves s'aplegaven davant les oficines de reclutament amb una sola angoixa: ¡°que els cridessin massa tard i es perdessin l'aventura¡±. Els caf¨¨s restaven oberts fins a altes hora de la nit i carregats de xerraires, ¡°i cadascun, un estrateg, un estadista, un profeta¡±.

A Anglaterra, no obstant aix¨°, el 1940 ning¨² es lliura a l'euf¨°ria, perqu¨¨ ara ja se sap que una guerra mundial ¨¦s ¡°una fatalitat¡± que ¡°consumeix quantitats industrials de persones i diners¡±. El sorpr¨¨n la impassibilitat anglosaxona, que atribueix en part a ¡°una educaci¨® que sistem¨¤ticament acostuma el nen a amagar els sentiments¡±, per¨°, sobretot, a l'amor dels anglesos per la jardineria, en tant que saben que ¡°l'essencial de la nostra Terra, que ¨¦s la seva bellesa, es mant¨¦ immune a la bogeria de la guerra i a les animalades dels pol¨ªtics¡±. Ho escriu a Horts i jardins en temps de guerra (1940), text que tanca un Viatges d'estil aparentment senzill i d'un humanisme ingenu, una Europa de regust a Arc¨¤dia, com tota l'obra de Zweig, segons alguns cr¨ªtics. Per¨° potser una vitamina espiritual de nou necess¨¤ria avui per una Uni¨® Europea vacil¡¤lant de post-Brexit i pand¨¨mia.