M¨¦s enll¨¤ de les acad¨¨mies

En l¡¯art de veritat, un nu ¨¦s sempre magn¨ªfic. En la vida real, la majoria de nosaltres, desvestits, quedem mig malament a partir de certa edat. ¡®Contra la nuesa¡¯ ¨¦s el t¨ªtol d¡¯un llibre aconseguit que ?scar Tusquets, artista i arquitecte, va publicar ja fa uns quants anys, el 2007: contra la nuesa, per¨° no contra el nu, aquesta era la seva tesi central. Am¨¦n.

Els que d¡¯entre vost¨¨s s¨¤piguen dibuixar raonablement b¨¦ hauran passat una vegada i una altra per l¡¯exercici essencialment acad¨¨mic de dibuixar el cos hum¨¤ despullat. D¡¯altres que som m¨¦s matussers nom¨¦s hem aconseguit aprendre a admirar els dibuixos dels altres: durant aquests mesos, Barcelona ens ofereix, fins pels volts de Sant Joan, una exposici¨® memorable de dotzenes de dibuixos, gravats i fotografies del cos hum¨¤ tal qual. Vegin-la al Gabinet d¡¯Arts Gr¨¤fiques de Palau Antig¨¹itats, a Gr¨¤cia, 1 (¡®Acad¨¨mies i ultraacad¨¨mies¡¯). Fins al 25 de juny del 2021.

L¡¯exposici¨® ¨¦s fascinant i vulgar alhora, ja que, congrega deliberadament art i pornografia, dues tasques que, quan es projecten sobre el nu hum¨¤, tendeixen a encavalcar-se, gaireb¨¦ no es distingeixen mai n¨ªtidament. I ¨¦s que no es pot fer, sostinc ara en aquest vituperat article hivernal.

Aix¨ª, encara que un estudi de models masculins de Josep Maria Sert (1874-1945) ¨¦s probablement art, els dibuixos i gravats d¡¯Eusebi Planas (1833-1897), el marxant d¡¯art pornogr¨¤fic de la burgesia barcelonina de la segona meitat del segle XIX, desencadenarien avui la censura instant¨¤nia, reflexa i un¨¤nime del feminisme ortodox: Helen Longino, respectada fil¨°sofa a la Universitat de Stanford, defineix la pornografia com a ¡°material verbal o pict¨°ric que representa conducta sexual d¡¯una manera degradant o abusiva per a un dels participants¡±. Passen els segles, per¨°, per A o per B, la pornografia continua sempre sent tan vista com mal vista. Avui, a difer¨¨ncia de fa un segle, ja no ¨¦s immoral perqu¨¨ ¨¦s sexual, sin¨® perqu¨¨ ¨¦s explotadora. Canvien els motius, no la qualificaci¨®.

En dret ¨¦s cl¨¤ssica la q¨¹esti¨® de distingir entre pornografia i art, cap missi¨® impossible excepte per als qui neguen que una cosa pugui ser les dues coses alhora. La pornografia, diuen alguns, ¨¦s una representaci¨® d¡¯una conducta sexual que no t¨¦ cap m¨¦s dimensi¨® que la recerca de l¡¯excitaci¨® o el gaudi sexual. L¡¯art, s¡¯afirma, en canvi, ¨¦s sempre multidimensional: Rembrandt va gravar ¡®El llit franc¨¨s¡¯ i ¡®El monjo al camp de blat de moro¡¯ per representar aquestes c¨°pules, per¨° ho va fer insuperablement, tal com correspon a un dels tres o quatre gravadors europeus m¨¦s importants de tots els temps. Per a moltes persones assenyades dels nostres dies, els dos gravats poden resultar-los xocants, per¨° ning¨² expert en hist¨°ria de l¡¯art no deixar¨¤ de concedir que s¨®n obres molt aconseguides. El mateix es pot dir d¡¯algunes pintures de Goya o de Picasso. Encara que temo que no ser¨¤ aix¨ª en el cas d¡¯Eusebi Planas, per molt que no es pugui negar seriosament la seva habilitat dominada per capturar el cos hum¨¤, en tot o en part.

Aquesta manera de distingir l¡¯art er¨°tic de la pornografia apel¡¤la a la susceptibilitat d¡¯apreciaci¨® art¨ªstica d¡¯un nu, o d¡¯alguns en acci¨®: els cr¨ªtics de tall marxi¨¤ tendeixen a dir que la pornografia nom¨¦s es consumeix, per¨° que l¡¯art, a m¨¦s, es pot apreciar per les seves qualitats addicionals purament est¨¨tiques. No conven? del tot: les obres d¡¯art tamb¨¦ es compren i es venen. La idea de fons, amb tot, potser no ¨¦s descartable: si vost¨¨ ¨¦s un artista de veritat, llavors es pot permetre m¨¦s llibertats que la resta de nosaltres, ja he dit que un ha apr¨¨s a admirar la m¨¤ de l¡¯artista de veritat, dibuixi el que dibuixi, sense cap enveja. A m¨¦s, com que tampoc acostuma a haver-hi gaires grans artistes, resulta expeditiu deixar-los fer el que vulguin a aquells que s¨®n reconeguts com a tals, s¨®n nom¨¦s uns quants. Potser ocorre que Eusebi Planas era un artista menor en comparaci¨® amb el seu gaireb¨¦ contemporani, el gran Ramon Mart¨ª Alsina (1826-1894), un bon pintor realista, per¨° jutgin-ho vost¨¨s mateixos: en l¡¯exposici¨® hi ha obres de l¡¯un i de l¡¯altre. La tesi, sens dubte, ¨¦s c¨ªnica i contesta a una pregunta (hi ha art er¨°tic diferent de la simple pornografia) amb una altra (com es decideix sobre qui ¨¦s un artista i qui un pur porn¨°graf?).

Al final, totes aquestes s¨®n q¨¹estions de tarann¨¤: si la societat ¨¦s m¨¦s liberal que menys, s¡¯escandalitzar¨¤ poc o gens davant dels excessos de quatre artistes davant l¡¯avorrida i vestida normalitat.

Pablo Salvador Coderch ¨¦s catedr¨¤tic em¨¨rit de Dret Civil de la Universitat Pompeu Fabra