La s¨ªndrome de Boabdil

Boabdil, derrotat, va sospirar en perdre el seu regne i la seva Alhambra. Aquesta ¨¦s la part rom¨¤ntica de la llegenda del rei moro de Granada, la del lament pacifista, de la dol?a nost¨¤lgia per la sensualitat i la bellesa perdudes. Per¨° es completa amb el reny d¡¯?ixa, la seva mare: ¡°plora com a dona el que no vas saber defensar com a home!¡±. Aquesta ¨¦s la part pragm¨¤tica de la llegenda, la de l¡¯agra ranc¨²nia, del retret b¨¨l¡¤lic i de la ira acusadora. S¨®n les dues cares inescindibles de tota derrota no acceptada. En cada perdedor conflueixen, com una s¨ªndrome contradict¨°ria, el sospir rom¨¤ntic i nost¨¤lgic i el retret pragm¨¤tic i rancor¨®s. Cal recon¨¨ixer, tanmateix, que a la pr¨¤ctica els perdedors solen tenir m¨¦s d¡¯?ixa que de Boabdil.

¡°Ens han tret de casa nostra¡±. Diuen que aquest va ser el sospir que va exhalar la senyora Ferrusola en desallotjar el Palau de la Generalitat a causa de la derrota electoral del pujolisme, despr¨¦s de vint-i-tres anys de poder. El lament era l¡¯expressi¨® dom¨¨stica, simplista i amarga, d¡¯una ira mal continguda en veure¡¯s desposse?da de les seves pertinences i privilegis. La nostra ?ixa Ferrusola mai no va arribar a comprendre que en el Palau mai havia estat la mestressa, la propiet¨¤ria, sin¨® una modesta llogatera democr¨¤tica, i per tant, temporal. Per aquesta ra¨®, finalment, encara que de mala gana, va haver d¡¯anar-se¡¯n de la que creia que era la seva alhambra, va haver d¡¯anar-se¡¯n del Palau.

De vegades la s¨ªndrome d¡¯?ixa esborra totalment qualsevol empremta del bondad¨®s Boabdil. Un exemple hist¨°ric d¡¯aquesta manera de no acceptar la p¨¨rdua del poder l¡¯ha donat Trump. Sent un inquil¨ª democr¨¤tic de la Casa Blanca va creure que aquesta formava part de les seves propietats personals, que la podia retenir amb els seus pinxos quan li va arribar el temps del desallotjament. El sis de gener, al Capitoli, la rancorosa i irascible ?ixa de la llegenda de Boabdil es va transformar en un energumen antidem¨°crata, un ogre vociferant incapa? de sospirar. Per¨°, amb un previsible esbufec, tamb¨¦ haur¨¤ d¡¯anar-se¡¯n finalment de la que creia que era la seva alhambra. Haur¨¤ d¡¯anar-se¡¯n de la Casa Blanca.

Joan Carles de Borb¨® tamb¨¦ va haver d¡¯anar-se¡¯n. Algun dia sabrem si va abdicar i despr¨¦s va marxar contra la seva voluntat, emp¨¨s pel retret ¨¨tic o el pragmatisme acusador del seu fill, o per precs o exig¨¨ncies del govern, o si va fugir per decisi¨® pr¨°pia, preveient les esquitxades del despit rancor¨®s de Corinna. O potser hi va haver una mica de tot. Havia arribat al tron aquell incert 22 de novembre del 1975, dos dies despr¨¦s de la mort de Franco. Va ser proclamat rei sense la pres¨¨ncia dels principals caps d¡¯Estat, davant de testimonis indesitjables com Pinochet, i davant dels procuradors de les Corts franquistes, de conformitat amb les seves lleis, i ¡°des de l¡¯emoci¨® del record de Franco¡±. Era un precarista que havia rebut el seu tron sense corona del dictador, de manera que a l¡¯Espanya de la Transici¨® hi va haver un tron sense corona leg¨ªtima i una corona sense tron, personificada en el rei pare, Joan de Borb¨®. El 14 de maig del 1977 el rei pare no va pronunciar la paraula ¡°abdicaci¨®¡±. Va recon¨¨ixer que la monarquia estava ¡°instaurada i consolidada¡± i va lliurar al seu fill Joan Carles el llegat hist¨°ric que havia rebut del seu pare, el rei Alfons XIII. Aquest tron i aquesta corona instaurats i consolidats pel franquisme van ser reconeguts, que no institu?ts, per la Constituci¨® del 1978. En aquesta s¡¯estableix que la persona del rei no est¨¤ subjecta a responsabilitat. Emparat amb aquesta condici¨® constitucional d¡¯irresponsable, va infravalorar els riscos que anava deixant a la seva esquena amb les seves dubtoses activitats econ¨°miques i personals. Eren massa riscos, massa ?ixes sotjant-lo. Per aix¨° va haver d¡¯anar-se¡¯n, o va decidir anar-se¡¯n, i pel que sembla sospira per tornar.

Per posar-lo en lloc segur de tants paranys previsibles la democr¨¤cia constitucional el va obsequiar amb un privilegiat fur ¡°expr¨¦s¡± perqu¨¨ nom¨¦s el Tribunal Suprem pugui jutjar-lo per les seves possibles irregularitats penals o econ¨°miques comeses despr¨¦s de l¡¯abdicaci¨®. Per¨° a ning¨² no li conv¨¦ que reaparegui. Els seus no voldrien veure¡¯l ni com un derrotat, sotm¨¨s al judici oficial i medi¨¤tic, ni com un desimbolt privilegiat impune. Per a tothom, la seva pres¨¨ncia seria un terratr¨¨mol de conseq¨¹¨¨ncies imprevisibles, o un esc¨¤ndol que allunyaria la instituci¨® de la majoria de la gent de manera progressiva i irreversible. Per aix¨° no hauria de tornar. Al Joan Carles perdedor ja li ha arribat el temps del sospir.