La covid es transformar¨¤ en un refredat en menys de 10 anys

El m¨®n acaba d'entrar en una nova fase de la pand¨¨mia amb l'inici de la vacunaci¨® massiva, de la qual dep¨¨n bona part del que passi en els propers anys amb el nou coronavirus. La majoria d'experts pensa que el SARS-CoV-2 no desapareixer¨¤ mai, per¨° aix¨° no ha de ser una cosa dolenta. Quan la majoria de la poblaci¨® estigui vacunada, el patogen comen?ar¨¤ a atenuar-se, i produir¨¤ una infecci¨® asimptom¨¤tica per als adults i nom¨¦s un lleu refredat en nens, segons un estudi acabat de publicar a Science.

Els seus autors basen aquesta afirmaci¨® en un model matem¨¤tic que reprodueix la propagaci¨® del virus. Altres experts independents especialistes en evoluci¨® viral i immunologia estan d¡¯acord amb les seves conclusions.

¡°El nostre model suggereix que aquesta transformaci¨® trigar¨¤ entre un i 10 anys¡±, explica a aquest diari Jennie Lavine, investigadora de la Universitat Emory (Estats Units) i primera autora de l'estudi.

El termini exacte dependr¨¤ de la rapidesa amb qu¨¨ es propagui el virus i de la velocitat de vacunaci¨®, explica. Tamb¨¦ hi influeix un factor m¨¦s complex: durant quant temps alg¨² ¨¦s immune a la covid greu despr¨¦s d'haver-se infectat o haver rebut la vacuna. ¡°L'ideal ¨¦s que la capacitat de bloquejar la malaltia sigui duradora, per¨° que la capacitat de transmissi¨® sigui m¨¦s curta¡±, detalla Lavine. Hi ha un ¨²ltim factor: Quantes infeccions o dosis de la vacuna seran necess¨¤ries per generar una immunitat forta?

Aquesta transici¨® marcar¨¤ el pas d'un virus pand¨¨mic a un altre d'end¨¨mic, ¨¦s a dir, que sempre estar¨¤ present i podr¨¤ causar brots puntuals sense gaire virul¨¨ncia.

Els cient¨ªfics assumeixen que el SARS-CoV-2 ¨¦s m¨¦s semblant als quatre coronavirus del refredat ja coneguts que als dos coronavirus m¨¦s virulents, el SARS del 2001 i el MERS del 2012. Si aix¨° ¨¦s aix¨ª, quan la majoria de la poblaci¨® estigui vacunada, el virus no podr¨¤ continuar causant malaltia greu, ja que les vacunes ho impediran. Cal veure si les injeccions tamb¨¦ eviten la transmissi¨® del virus, cosa menys probable. D'aquesta forma, els ¨²nics que continuaran sent verges contra del virus seran els nens que vagin naixent, per¨° ells nom¨¦s patirien s¨ªmptomes lleus semblants a un refredat. ?s el que ja passa amb els quatre coronavirus estacionals coneguts.

Els autors del treball calculen que aquesta transici¨® pot tenir lloc ¡°en uns anys o a tot estirar en unes quantes d¨¨cades¡±

Basats en el que se sap de la resta dels coronavirus del refredat, els investigadors calculen que la primera infecci¨® en nens succeir¨¤ entre els tres i cinc anys. Els xavals podran reinfectar-se en anys successius, per¨° els s¨ªmptomes serien cada vegada m¨¦s lleus o inexistents. ¡°Aquests resultats reforcen la import¨¤ncia de seguir amb les mesures d'a?llament fins que les campanyes de vacunaci¨® durant aquesta fase pand¨¨mica hagin acabat. ?s possible que sigui necessari continuar la vacunaci¨® en la fase end¨¨mica¡±, expliquen els autors del treball.

Una de les claus d'aquest possible futur est¨¤ en quant dura la immunitat despr¨¦s d'una infecci¨® o despr¨¦s de la vacunaci¨®. Els autors creuen que ambdues protegeixen de la malaltia greu, per¨° ¨¦s possible que no d'una reinfecci¨® lleu ¡ªla pres¨¨ncia del virus en l'organisme i la seva possible transmissi¨®¡ª. Aquesta pres¨¨ncia del virus refor?aria les defenses, amb la qual cosa la immunitat acabaria sent m¨¦s elevada de cara a successives entrades del patogen.

L'aparici¨® de variants m¨¦s contagioses, com la del Regne Unit, pot millorar les coses, segons Lavine. Una variant que s'estengui m¨¦s r¨¤pid per¨° que no sigui m¨¦s letal baixar¨¤ la mortalitat. A m¨¦s refor?aria la immunitat de la gent, ja que una infecci¨® asimptom¨¤tica n¡¯enfortiria les defenses. I finalment mantindria el nostre sistema immune ¡°actualitzat¡± de cara a les variants m¨¦s recents del virus. Tot aix¨° podria esfondrar-se si apareix una variant que causi una malaltia m¨¦s greu, la qual cosa suposaria un risc m¨¦s elevat per a tots els no vacunats. Lavine explica que, basant-se en els quatre coronavirus del refredat, no hi ha evid¨¨ncies que aix¨° pugui passar. ¡°No ¨¦s impossible, per¨° no tenim cap prova per pensar que ¨¦s probable¡±, detalla.

¡°El m¨¦s raonable ¨¦s que en aquesta d¨¨cada el virus es torni end¨¨mic i nom¨¦s produeixi pics estacionals a l'hivern¡±, explica a aquest diari Mark Lipsitch, epidemi¨°leg de la Universitat de Harvard. El maig del 2020, el seu equip va calcular que hi continuar¨¤ havent pics d'infecci¨® per aquest coronavirus almenys fins al 2024. L'investigador raona la seva opini¨®. ¡°L'impacte en la salut p¨²blica d'aquest virus baixar¨¤ radicalment quan es compleixi una de dues condicions. La primera ¨¦s que, com diu aquest estudi, la immunitat contra la covid greu sigui duradora i que a m¨¦s es reforci a trav¨¦s de reinfeccions lleus, perqu¨¨ no hi ha una immunitat total. La segona ¨¦s que hi hagi una cobertura de la vacuna en les persones de m¨¦s risc, de manera que la mortalitat es redueixi molt¨ªssim. Crec que ¨¦s probable que el primer passi a tot el m¨®n. Els pa?sos desenvolupats hauran cobert la vacunaci¨® en sis mesos o un any i la resta de pa?sos un temps despr¨¦s¡±, explica.

En qualsevol cas el treball es basa en una altra assumpci¨® raonable, per¨° no provada. El SARS-CoV-2 no ¨¦s el mateix que els seus quatre parents del refredat i no se sap quant temps dura la immunitat contra la malaltia greu que produeix. ¡°Encara que ¨¦s pura especulaci¨®, ¨¦s possible que la gent gran no mantingui la immunitat contra el SARS-CoV-2 d'una forma tan efectiva com amb els virus del refredat¡±, apunta Lipsitch.

L'equip de Cristina Calvo, cap de Pediatria de l'hospital La Paz, a Madrid, ha estudiat les infeccions per coronavirus catarrals en nens durant els ¨²ltims 14 anys. ¡°Els virus o s'adapten i es fan lleus o desapareixen perqu¨¨ es queden sense hostes¡±, explica. ¡°El l¨°gic ¨¦s que vagi perdent patogenicitat i letalitat¡±, afegeix.

El virus no desapareixer¨¤ perqu¨¨ sempre podr¨¤ trobar refugi en algunes persones o en animals

¡°Aquest virus ¨¦s pr¨¤cticament impossible d'erradicar¡±, explica Toni Trilla, epidemi¨°leg de l'hospital Cl¨ªnic de Barcelona. ¡°Estic d'acord que en el futur, aquest virus s¡¯assemblar¨¤ m¨¦s als coronavirus del refredat que al SARS i al MERS¡±, afegeix.

El virus no desapareixer¨¤ perqu¨¨ sempre podr¨¤ trobar refugi en algunes persones o en animals. ?s una cosa similar al que ja passa amb la grip, el reservori de la qual s¨®n les aus salvatges aqu¨¤tiques i que cada hivern torna prou canviada perqu¨¨ faci falta una vacuna nova. En ocasions la grip ¨¦s estacional i poc greu i en d'altres pot ser una variant pand¨¨mica, com la que va matar 50 milions de persones el 1918 i el 1919.

Aquest coronavirus ja ha demostrat que pot saltar d'humans a mascotes i a animals de granja, com els visons, i recentment s'han detectat dos goril¡¤les del zoo de San Diego infectats per algun visitant, recorda Mar¨ªa Montoya, cap d'Immunologia Viral del Centre d'Investigacions Biol¨°giques Margarita Salas. A m¨¦s, la vacuna no protegeix el 100%, aix¨ª que el coronavirus sempre podr¨¤ trobar esquerdes per on colar-se. ¡°Si hi ha errors en la vacunaci¨® o si es retarda massa la segona dosi, o si no s'arriba a donar aquesta segona dosi, la protecci¨® no ¨¦s ¨°ptima, de manera que la persona infectada pot no tenir malaltia, per¨° s¨ª allotjar el virus¡±, explica.

Un altre possible reservori s¨®n les persones immunodeprimides, amb unes defenses debilitades i en qu¨¨, tal com apunten estudis recents, el virus pot mutar i guanyar certa resist¨¨ncia a alguns anticossos, les prote?nes del sistema immune que en teoria li impedeixen entrar a les c¨¨l¡¤lules per infectar. ¡°?s com quan la gent que no pren els antibi¨°tics durant els dies prescrits i para a la meitat; est¨¤ seleccionant els pat¨°gens que sobrevisquin i que puguin tornar-se m¨¦s resistents als tractaments o les vacunes¡±, detalla Montoya.

Un altre aspecte molt dif¨ªcil de predir ¨¦s l'evoluci¨® d'aquest virus. El SARS-CoV-2 muta menys que la grip. Aix¨° significa que acumula menys canvis en el seu genoma cada vegada que aquest es copia dins d'una c¨¨l¡¤lula. Per¨° cal tenir en compte que un sol virus pot produir desenes de milers de c¨°pies de si mateix utilitzant una sola c¨¨l¡¤lula humana. I els humans tenim bilions de c¨¨l¡¤lules.

A aquests n¨²meros cal sumar el n¨²mero d'infectats a tot el m¨®n, m¨¦s de 90 milions confirmats, encara que probablement en siguin m¨¦s. Aix¨ª que encara que muti poc t¨¦ milions d'oportunitats per fer-ho en cada persona infectada.

Fins ara, el virus ha evolucionat de forma natural: amb prou feines hi ha hagut tractaments ni vacunes efectives en contra. ?s ara quan comen?a una segona fase de la seva evoluci¨® caracteritzada per la pressi¨® a qu¨¨ el sotmetran les vacunes. ¡°Les variants amb mutacions potencialment perilloses com les que s'han detectat al Regne Unit o Sud-¨¤frica seran molt m¨¦s nombroses quan la vacunaci¨® agafi velocitat i arribi cada vegada a m¨¦s gent. El virus mutar¨¤ per intentar escapar al sistema immune dels vacunats i apareixeran moltes m¨¦s variants m¨¦s complexes. Si el virus arriba a canviar massa ¨¦s possible que calgui modificar les vacunes actuals¡±, adverteix Montoya.

L'observat fins al moment permet ser moderadament optimista. Un estudi recent ha demostrat que la vacuna de BioNTech pot neutralitzar la variant brit¨¤nica. La clau est¨¤ en el fet que la vacuna genera anticossos i c¨¨l¡¤lules de mem¨°ria per a moltes parts diferents de la prote?na de l'esp¨ªcula, aquesta protuber¨¤ncia a la superf¨ªcie del coronavirus que li serveix per unir-se a les c¨¨l¡¤lules humanes, entrar-hi i segrestar la seva maquin¨¤ria biol¨°gica per reproduir-se. Encara que canvi?n ¡ªmutin¡ª una o diverses peces en aquesta prote?na, el sistema immune continuar¨¤ reconeixent la resta i podr¨¤ neutralitzar el virus.

Un altre punt d'incertesa ¨¦s que aquest coronavirus ¨¦s m¨¦s similar gen¨¨ticament als virulents SARS i MERS que als del refredat. ¡°Els coronavirus altament patog¨¨nics es diferencien dels lleus en qu¨¨ tenen un nombre m¨¦s elevat de gens accessoris¡±, explica Isabel Sola, vir¨°loga del Centre Nacional de Biotecnologia (CSIC)¡±. Aquests gens solen contribuir a augmentar la virul¨¨ncia, perqu¨¨ inhibeixen la resposta immune innata, la primera l¨ªnia de defensa que prepara i promou la resposta immune adaptativa, amb anticossos, i limf¨°cits T. ?s possible que mentre aquests gens segueixin al virus sigui m¨¦s complicat que es converteixi en un virus que causa infeccions lleus¡±, adverteix.

?s probable que els humans ja estiguem assistint al naixement d'un virus nou que mai no marxar¨¤, per¨° que ser¨¤ infinitament m¨¦s suportable. ¡°Encara ¨¦s impossible saber el dest¨ª final d'aquest coronavirus, per¨° ¨¦s raonable suggerir que s'unir¨¤ als quatre coronavirus end¨¨mics que ens causen refredats cada any¡±, opina Miguel Hern¨¢n, epidemi¨°leg de Harvard (EUA) i assessor cient¨ªfic del Govern. ¡°De fet, ¨¦s possible que aquests coronavirus end¨¨mics tamb¨¦ fossin responsables de pestes o plagues de l'antiguitat. Epid¨¨mies mortals llavors i refredats inc¨°modes ara. Si l'endemicitat ¨¦s el resultat final per a generacions posteriors, com abans aconseguim vacunar tots els adults, m¨¦s vides salvarem en aquesta generaci¨®¡±, afegeix.