La invisible tasca amb els sensesostre

Si les persones sense sostre s¨®n invisibles, encara m¨¦s els equips de carrer. Educadors de l¡¯administraci¨® o d¡¯entitats que els visiten, intenten guanyar-se la seva confian?a i crear un vincle per millorar la seva situaci¨®. Coneixen els que porten m¨¦s temps, els seus noms, es preocupen si no els veuen, observen nous sense sostre, i detecten persones que dormen al carrer encara que, pel seu aspecte, no ho diries. Un treball de formiga. De vegades consisteix a preguntar ¡°com va?¡±, d¡¯altres a xerrar, oferir ajuda, atendre problemes m¨¨dics... L¡¯objectiu immediat ¨¦s, a llarg termini, que deixin el carrer.

¡°Vam estar mesos saludant una persona que dorm al carrer que s¡¯amagava sota una caputxa. Fins que un dia ens va dir: ¡®Passeu molt per aqu¨ª¡¯. Es va fixar en nosaltres perqu¨¨ ning¨² m¨¦s no ho feia¡±. Ho expliquen Bob Walker i Andr¨¦s Gonz¨¢lez, educadors de la Fundaci¨® Arrels a Barcelona. ?s divendres d¡¯una setmana de molt fred que va comen?ar amb la mort de dos sensesostre a la ciutat.

En Bob i l¡¯Andr¨¦s coincideixen que el fred no ¨¦s el pitjor. ?s la pluja que mulla cartrons i sacs. Lamenten haver sentit de nou els t¨°pics que creuen que criminalitzen aquestes persones. El hit ¨¦s quan l¡¯administraci¨® afirma que ¡°van rebutjar anar a un alberg¡±. ¡°El problema no s¨®n les persones, ¨¦s un frac¨¤s institucional¡±, considera en Bob. ¡°Com es poden cometre cada any els mateixos errors?¡±, diu.

Error, ent¨¦n, ¨¦s que el criteri per activar l¡¯operaci¨® fred sigui un grau amunt o avall de temperatura. O obrir els albergs a les vuit de la tarda, quan ¨¦s de nit i els sensesostre ja estan dormint. Error ¨¦s pensar que per dormir unes nits en un alberg alg¨² s¡¯allunyar¨¤ de l¡¯espai on t¨¦ els seus cartrons, dels ve?ns que l¡¯ajuden, el bar on pot carregar el m¨°bil o anar al bany, o la botiga que li guarda les mantes.

¡°En aquests casos la tornada al carrer ¨¦s dur¨ªssima. Si els han tret les coses han de comen?ar de zero, sense vincles, i nosaltres els perdem, podem tardar mesos a trobar-los¡±, relata l¡¯Andr¨¦s. Els ¨²ltims hiverns, el tancament de caixers de bancs (segurs i calents) ha impactat en el col¡¤lectiu. De dia utilitzen molt les biblioteques. Les persones sensesostre, expliquen, caminen molt: ¡°Potser viuen a l¡¯Eixample, van a dutxar-se a Nou Barris i a menjar al Paral.lel, poden fer 20 quil¨°metres al dia¡±.

La primera persona que visiten avui ¨¦s el Miquel, a la pla?a de Catalunya. Fa d¨¨cades que ¨¦s al carrer. Tot just t¨¦ pertinences. Un sac i cartrons que els dos educadors localitzen nom¨¦s aixecar la vista: doblegats al carrer de Vergara. Li pregunten com porta el fred. Ell respon: Quin fred? Aix¨° ser¨¤ tot per avui. Suficient perqu¨¨ el Juan s¨¤piga que segueixen all¨¤.

La segona ¨¦s la N¨²ria. 53 anys No la troben on dorm a la ronda Universitat. ?s a prop i explica que fa set dies que ¨¦s en un hostal, per 10 euros la nit. Si no paga la fan fora. La N¨²ria ¨¦s una sensellar: intermitentment dorm al carrer o sota sostre. Sobreviu amb una miniajuda i el seu aspecte dissimula la seva dura realitat. Explica que un educador de l¡¯Ajuntament li ha parlat d¡¯un nou equipament per a dones: La Llavor. Li trucar¨¤: ¡°Del carrer no vull saber res¡±. La relaci¨® entre els educadors municipals i els de les entitats ¨¦s bona i de col¡¤laboraci¨®.

A la cantonada amb Rambla de Catalunya hi ha una persona a qui no havien vist. Est¨¤ dormint. Passen de llarg. Per¨° en Bob treu la llibreta i apunta alguna cosa. La seg¨¹ent parada ¨¦s el cinema Com¨¨dia, a la Gran Via. Despr¨¦s de setmanes, per fi accepta parlar el xaval jove amb problemes de salut mental. ?s un primer contacte. Xerren. Saben que aclaparar a la primera no funciona. Li faciliten una guia de recursos.

En Bob i l¡¯Andr¨¦s q¨¹estionen que el sistema institucional d¡¯atenci¨® a sensesostre ¡°¨¦s molt invasiu¡±, demana moltes dades. A cada finestreta han d¡¯explicar la seva hist¨°ria, vincles, estat de salut... ¡°Hauria de ser m¨¦s flexible¡±, afirma en Bob. En exemple: ¡°A un malalt mental agut del carrer no funciona donar-li dia i hora per al metge. No seria m¨¦s l¨°gic que el visitessin al carrer? Si atenem altres persones vulnerables a casa, acceptem que aquestes persones ho s¨®n extremadament i hem d'adaptar-nos a les seves circumst¨¤ncies¡±. En canvi, aplaudeix equipaments de nova creaci¨® com el que allotja persones sense llar amb addiccions.

Abans d¡¯arribar al p¨¤rquing on dorm el Carlos, una altra sorpresa. Una noia s¡¯atura, es col¡¤loca al seu costat i li deixa una caixa amb menjar calent. Es diu Paula i treballa en un restaurant pr¨°xim. Hi ha m¨¦s gent que ajuda els sensesostre del que molts puguin pensar. El Carlos n¡¯¨¦s un altre de cr¨°nic: m¨²sic i cuiner, fa molt temps que ¨¦s al carrer. ?s un clar candidat a optar a un pis de la fundaci¨®, quan hi hagi disponibilitat. Per¨° tampoc no li ho diuen cada dia. No atabalar forma part de la seva feina. La conversa ¨¦s animada: t¨¦ Bon Jovi el nivell de Jim Morrisson, Janis Joplin o Eric Clapton? Davant de persones com el Carlos ¨¦s absurd fer les preguntes t¨°piques: quant porta al carrer (¨¦s obvi que massa) o si t¨¦ vincles (si els tingu¨¦s no seria aqu¨ª). Viu d¡¯una diminuta pensi¨® i cada dia recull les coses, s¡¯arregla i baixa a comprar menjar a El Corte Ingl¨¦s.

Facilitar pisos sense condicions com a primer pas per deixar el carrer (el m¨¨tode housing first) ¨¦s l¡¯aposta de consens del sector. Tamb¨¦ d¡¯Arrels. Per cert. Si alg¨² alguna vegada va veure la Teresa, la senyora que ocupava un banc de la Gran Via al costat de Tetuan. O el Tomasz, que dormia al passeig de Sant Joan amb Mallorca i tenia un lle¨® de peluix. Que s¨¤piguen que en Bob i l¡¯Andr¨¦s els coneixen. I que viuen en pisos de la fundaci¨®.

Operaris municipals tiren mantes i matalassos

Dijous passat una brigada de neteja de l¡¯Ajuntament va tirar mantes i matalassos (d¡¯alguna persona sense sostre que no estava en aquell moment) al costat del Museu Can Framis, en una actuaci¨® on tamb¨¦ hi havia una patrulla de la Gu¨¤rdia Urbana. Fonts de l¡¯¨¤rea de Drets Socials de l¡¯Ajuntament asseguren que aquestes operacions ¡°no s¨®n arbitr¨¤ries, sin¨® resultat d¡¯una valoraci¨® de la situaci¨® de salubritat, vinculades a queixes i sempre amb intervenci¨® pr¨¨via dels equips socials i de mediaci¨® i sense tirar res que les persones vulguin conservar¡±. Al districte de Sant Mart¨ª no detallen quin ¨¦s el criteri. A la Gu¨¤rdia Urbana fonts municipals diuen que acompanyen el servei de neteja. I a l¡¯¨¤rea de neteja responen que s¨®n actuacions decidides en taules transversals de districte. Els operaris van explicar que intervenen els dilluns i els dijous.

Mentrestant, els sensesostre que s¨ª que eren als jardins del museu, com Mohamed Z., explicaven que solen amagar les seves mantes entre els arbustos per evitar que se les emportin.

El director de la Fundaci¨® Arrels, Ferran Busquets, critica aquestes actuacions, creu que ¡°¨¦s un tema d'imatge¡±, rebutja que ¡°es dificulti la situaci¨® ja dif¨ªcil de les persones que estan al carrer¡± i assegura que ¡°hi ha un menyspreu evident¡±.