Un ¨¤lbum familiar... de qualsevol fam¨ªlia

?s un dels elements presents en gaireb¨¦ totes les cases. L'¨¤lbum de fotos familiar marca i fixa en el temps els esdeveniments personals importants personals i la hist¨°ria col¡¤lectiva d'un grup d'individus relacionats amb un vincle d'amistat o familiar. Per¨°, qu¨¨ passa quan els protagonistes d'aquestes imatges i les persones que han confeccionat i atresorat aquests ¨¤lbums desapareixen, quan es trenca la cadena de cust¨°dia? ?s la pregunta que es va fer el fot¨°graf Jordi Puig despr¨¦s de comprovar que moltes d'aquestes fotos familiars havien perdut el seu valor i inter¨¨s i que es venien, despr¨¦s de buidar pisos per la mort dels amos, a preus irrisoris en mercats ambulants i brocanters de qualsevol lloc del m¨®n; unes imatges amb personatges an¨°nims en les quals es repetien activitats: batejos, comunions, casaments, balls, posats, modes, gestos, excursions al camp i a la platja, etc.

De tot aquest material i aquestes reflexions, Puig acaba de publicar el llibre ?lbum de fam¨ªlia (?rsula Llibres) en el qual, a partir d'un centenar de fotografies d'entre els anys cinquanta i setanta del segle passat, confecciona un ¨¤lbum col¡¤lectiu del que podria ser una gran fam¨ªlia en la qual estan representades totes les edats i condicions socials. ¡°Els nostres ¨¤lbums expliquen la nostra fam¨ªlia, per¨° tamb¨¦ el nostre m¨®n, perqu¨¨ tots, al final tenim, les mateixes fotografies¡±, assegura.

¡°M'atreu molt la idea de simbiosi. Els ¨¤lbums familiars s¨®n com una cuirassa que tots tenim, que ens protegeixen, per¨° alhora els protegim perqu¨¨, quan els deixem de cuidar, perd tot el valor. Altres objectes continuen tenint valor quan nosaltres desapareixem, per¨° el retrat d'una persona no interessa a ning¨² si no ¨¦s un personatge p¨²blic¡±, explica Puig.

¡°Tots els projectes que duc a terme tenen un inter¨¨s pl¨¤stic¡±, prossegueix. Com el llibre que va publicar el 2017, Costa Brava. Postals,1960's-1970's, amb 660 postals multicolors de la Costa Brava editades entre 1960 i 1970 per ¡°vendre¡± als turistes les seves excel¡¤l¨¨ncies i la seva modernitat. ¡°En aquest cas, les fotografies no tenen un valor econ¨°mic important, per¨° s¨ª un gran nivell fotogr¨¤fic a nivell est¨¨tic, perqu¨¨ est¨¤ clar que la majoria de gent pot fer una bona foto, gaireb¨¦ sense saber-ho, per¨° no tothom pot fer moltes fotos bones.¡±

Sense data, les imatges del llibre parlen d'¡°unes viv¨¨ncies comunes. La postguerra va ser igual a Catalunya que a Madrid i Val¨¨ncia. He vist que la realitat va ser la mateixa per a tothom, qualsevol foto d'aquestes explica una hist¨°ria conjunta¡±, prossegueix Puig, que es pregunta: ¡°Fins a quin punt aquests fot¨°grafs amateurs, com els consagrats de la fotografia, connecten amb alguns gestos que s¨®n universals? En realitat, aquest llibre ¨¦s una reivindicaci¨® de l'autoria an¨°nima, del valor de l'art sense autor¡±.

Per a ell, el que dona valor a aquestes fotos ¨¦s l'organitzaci¨®. ¡°Presentades independentment no tenen valor, per¨° si s¡¯ajunten formen un relat m¨¦s documental i social¡±.

Entre les imatges preferides de Puig hi ha la d¡¯una dona que sost¨¦ en bra?os un beb¨¨ al carrer mentre a la dreta surt d¡¯esquena una dona gran que camina, vestida de negre. ¡°?s una foto digna de Lee Friedlander, un dels meus referents. El naixement i la mort, junts. Art¨ªsticament la veig brutal¡±, explica. Tamb¨¦ li agrada molt una on surten set dones somrient en un balc¨®. ¡°Transmet molta serenitat i optimisme¡±, comenta. No ¨¦s el mateix que la foto en la que es veu una fam¨ªlia en un Seat 1500 amb tota una s¨¨rie de personatges sinistres al voltant. ¡°Em fa pensar que era un segrest¡±, fa broma. Tamb¨¦ la que mostra un grup d'adults en una jornada pl¨¤cida de lectura en un jard¨ª amenitzada per un porc. ¡°S¨®n imatges molt potents¡±.

Tamb¨¦ ha recollit imatges en qu¨¨ apareixen persones amb el cap tallat, com la d'un matrimoni i els seus tres fills al menjador de casa en la qual gaireb¨¦ no s¡¯identifica els pares. No n¡¯hi ha cap tan enigm¨¤tica com la de la coberta del llibre en la qual es veu dos homes, una dona i un nen posant a la sorra de la platja. Tots somriuen excepte un dels homes, que apareix molt seri¨®s. ¡°?s el principi d'un relat. Aqu¨ª passa alguna cosa, sens dubte. En el fons, totes aquestes imatges et parlen d'una disciplina. Una gran fotografia no ho ¨¦s nom¨¦s perqu¨¨ estigui ben enquadrada, sin¨® tamb¨¦ perqu¨¨ permet l'error perfectament i l¡¯assumeix amb normalitat¡±, sentencia l'expert, que conclou: ¡°M'agradaria que la majoria d¡¯aquestes imatges formessin part del meu ¨¤lbum. Ho tinc molt clar.