Un monumental nyap

La cultura sembla que fa por. Cal amanir-la, dissoldre-la en xarops lleugers¡­ tot menys menjar-la crua, no fos cas que ens agafessin rampes a l¡¯est¨®mac. Per¨° el pitjor no ¨¦s intentar baixar-ne la graduaci¨®, aigualint-la com si fos una potinga. El pitjor ¨¦s que en l¡¯intent d¡¯afegir-hi amenitat es cau en la pallassada sense gr¨¤cia. Aix¨° ¨¦s el que li passa a Batalla monumental.

Es tracta d¡¯un concurs diferit (el resultat de cada competici¨® no se sap fins la setmana seg¨¹ent!) entre monuments catalans. Cada set dies n¡¯enfronta dos i l¡¯audi¨¨ncia ha de decidir quin ¨¦s el millor per participar en una gran final que triar¨¤ el principal monument de Catalunya. La primera batalla entre Emp¨²ries i T¨¤rraco la va guanyar T¨¤rraco.

El fonament de la contesa ¨¦s el conegut i ranci orgull local on es busquen raons per demostrar que un lloc t¨¦ uns encants molt superiors a un altre, amb el qual el fan competir. De deb¨° que amb aquests par¨¤metres de rivalitat ve?nal es pot decidir qu¨¨ ¨¦s millor, si el jaciment d¡¯Emp¨²ries o la T¨¤rraco romana? De veritat t¨¦ sentit preguntar-s¡¯ho? ¡°Ja els agradaria tenir aquestes vistes a T¨¤rraco¡±, s¡¯argumenta en favor d¡¯Emp¨²ries. Al final deriva en un torneig entre la Costa Brava i la Daurada. Que si una t¨¦ una aigua clara, que si l¡¯altra ofereix una sorra fina. En aquests trist invent participen la mateixa TV3, la revista S¨¤piens (del grup comunicatiu Som) i el departament de Cultura de la Generalitat.

Cada monument t¨¦ un presentador-patrocinador (Ivan Medina i Candela Figueras), uns convidats que donen les raons acad¨¨miques ¡ªque s¡¯apunten, o no, a aquest fabricat antagonisme¡ª, estadants coneguts de primera o segona resid¨¨ncia i uns ve?ns que semblen triats per fer de comparses riallers i, alguns, particularment ignorants. No s¡¯exclou que per donar algunes explicacions surti gent disfressada. De moment ja hem vist t¨²niques gregues, gladiadors, miquelets i templers en simulacres de lluita i tir. L¡¯emoci¨® manifesta de Figueras despr¨¦s de rebentar un mel¨® amb un fusell del XVIII ¨¦s indescriptible. Roger de Gr¨¤cia ¨¦s l¡¯encarregat de la narraci¨® global. El programa engruna aut¨¨ntiques perles: ¡°T¨¤rraco, patrimoni mundial de la Unesco¡­ com la meva veu¡±; ¡°Els romans van decidir instal¡¤lar-se a Emp¨²ries i aix¨° que no havien tastat ni les gambes ni les anxoves¡±¡­ El segon cap¨ªtol, que enfrontava el castell de Miravet i el de Cardona, el van resumir com una batalla de fantasmes. Potser per aix¨° van creure pertinent convidar un expert en fen¨°mens mist¨¨rics. Tampoc en aquest episodi s¡¯estalvien les frases contundents: ¡°Cardona va ser el darrer lloc on Catalunya va ser com els catalans volien que fos¡±, en al¡¤lusi¨® al 1714.

Veient Batalla monumental em recordava de la gran Mary Beard i de com ¨¦s capa? d¡¯explicar-nos la hist¨°ria de Roma, i entretenir-nos, sense rebaixar ni els continguts ni la dignitat docent.

De com una malaltissa lleugeresa ha de dominar tot el concurs en s¨®n exemple les explicacions que es van donar sobre el rodatge de Campanades a mitjanit, d¡¯Orson Welles, al castell de Cardona. B¨¤sicament, la perruquera va mostrar la cua postissa que li va posar a Marina Vlady i la seva sorpresa quan va veure el cul d¡¯un actor protagonista. Sobre Welles i la pel¡¤l¨ªcula, es va dir que van portar el whisky i els texans al poble. Ni una escena d¡¯aquest superb film que pogu¨¦s engrandir la iconografia del castell. Un monumental nyap.