Un gest embafant

Encara es pot veure l¡¯estructura neta i sola del Mercat de l¡¯Abaceria de Gr¨¤cia, a Barcelona. Els edificis en construcci¨® ofereixen vistes ef¨ªmeres, algunes de gran bellesa i inter¨¨s. Per¨° aquesta ¨¦s molt particular, ja que ¨¦s d¡¯un edifici en desmuntar-lo, com si s¡¯hagu¨¦s despullat: ha quedat en els ferros, per dir-ho aix¨ª, regalant-nos una visi¨® nova, una forma que permet recon¨¨ixer el volum del mercat a partir del dibuix en ferro a l¡¯espai. Diem un dibuix, per¨° tamb¨¦ podr¨ªem dir un text, amb la seva gram¨¤tica particular, la del ferro, en la qual identifiquem pilars de diferents mides, j¨¤sseres amb forma d¡¯arc, biguetes, traves i dem¨¦s. Aquests elements deixen llegir la forma amb el seu ordre i jerarquia, sense originalitats ni gestos innecessaris, transmetent tranquil¡¤litat i claredat, arrencant directament de la terra, sense lloses ni soterranis, com un hivernacle plantat. Doncs b¨¦, la p¨¨rgola que s¡¯ha aixecat sobre una part de la ronda de Dalt recentment ¨¦s tot el contrari. Val la pena veure-la despr¨¦s de l¡¯estructura de l¡¯Abaceria: ¨¦s una oportuna lli?¨® d¡¯arquitectura per comparaci¨®.

La idea de la nova p¨¨rgola era formar un espai p¨²blic per cosir els barris de les vores de la ronda. Potser fruit del proc¨¦s participatiu o potser per alguna altra ra¨®, el disseny de l¡¯estructura i la forma dels elements que l¡¯acompanyen a ras de s¨°l no faciliten per¨° la sutura volguda i contradiuen el discurs actual de la ciutat.

Semblava que aquesta mena de p¨¨rgoles pertanyien al passat. Un temps en qu¨¨ Barcelona es va omplir d¡¯artefactes com aquests, que avui s¡¯identifiquen amb uns anys embafants i ret¨°rics, arquitect¨°nicament parlant. S¨®n les formes d¡¯all¨° innecessari que s¡¯estenen amb gestos m¨¦s enll¨¤ de qualsevol utilitat. Es prodigaven esperonejades per la pressa de tenir resultats visibles que donessin proves de la feina feta per apuntalar les promeses del discurs pol¨ªtic dominant. To</CL>ta aquella ferralla pens¨¤vem que almenys tenia una utilitat... i era que no torn¨¦s. Per¨° ha tornat. La nova p¨¨rgola ha ressuscitat aquella ret¨°rica, que queda en evid¨¨ncia en mirar l¡¯estructura de l¡¯Abaceria.

Alguns mitjans han celebrat la nova p¨¨rgola descrivint les seves bondats amb un discurs que abusa de termes com ara kW, CO2, combustibles f¨°ssils, energia verda, reducci¨® d¡¯emissions, energia renovable, efecte d¡¯hivernacle o estalvi energ¨¨tic. S¨®n paraules buides en comparar la fina estructura despullada de l¡¯Abaceria amb la bul¨ªmica p¨¨rgola, per m¨¦s que aguanti unes plaques fotovoltaiques. La forma en ziga-zaga del seu perfil ¨¦s inconsistent i capritxosa, tamb¨¦ la de les j¨¤sseres de fusta dobles i les biguetes sobredimensionades. ?s una obra aparentment de fusta on no hi ha cap uni¨® pr¨°pia de la fusteria. Tota la construcci¨®, com els pilars, est¨¤ confiada a l¡¯acer galvanitzat.

Semblava que ara ten¨ªem una connexi¨® renovada amb idees m¨¦s simples ¡ªcom ara all¨° vegetal i el seu poder de formar espais¡ª, i tamb¨¦ que la forma de l¡¯espai ¨¦s la forma que prenen les persones, que s¨®n les que l¡¯activen. Pens¨¤vem que hav¨ªem recuperat el que representa sembrar i la capacitat i la paci¨¨ncia de fer arquitectura sembrant. En veure-hi les alzines, els cirerers d¡¯arbo? i els pins, posats a l¡¯ombra de la p¨¨rgola i obligats com sempre a fer de secundaris de l¡¯arquitectura, ens preguntem si hem apr¨¨s res. Sem<CL10.4>blava que una nova sensibilitat s¡¯obria pas reclamant un comportament conscient que formem part de l¡¯entorn, que el nostre cos ¨¦s tamb¨¦ all¨° que ens envolta, un raonament m¨¦s som¨¤tic a la fi. I tamb¨¦ semblava que apareixia una est¨¨tica basada en el rebuig del consum d¡¯all¨° innecessari, de disseny delicat, amb el pes i la mida precisos, sense embolcalls superflus, que consumeix l¡¯aigua necess¨¤ria i utilitza la il¡¤luminaci¨® justa. Tota aquesta sensibilitat aqu¨ª no hi ¨¦s. I amb els gestos de papirofl¨¨xia congelada ens ha fet retrocedir al pitjor 1992.