Verlaine i Rimbaud: ¡°panteonades¡±

Aix¨ª anomena R¨¦gis Debray el conjunt d¡¯intrigues, consultes, decisions, trasllats de restes, funerals i cerim¨°nies relatius als ¡°grands hommes¡± de la p¨¤tria que s¨®n enviats al Pante¨®, temple dedicat en aquests moments a les grans figures de Fran?a (no els militars, que van als Inv¨¤lids) en els camps de la pol¨ªtica, en primer lloc, i despr¨¦s de les lletres, de les arts i de la ci¨¨ncia. El que suggereix Debray amb aquesta denominaci¨® ¨¦s que tot aix¨° del Pante¨® i dels ¡°grans homes¡± (i dones) de la p¨¤tria ¨¦s una conya, si es permet l¡¯expressi¨®.

Des de la seva fundaci¨® en temps de Llu¨ªs XV, el Pante¨® de Par¨ªs ha viscut sota els efectes d¡¯una ambig¨¹itat molt inc¨°moda, entre l¡¯¨²s religi¨®s de la casa i la sacralitzaci¨® d¡¯una llarga s¨¨rie de persones que hi reposen. ?s f¨¤cil entendre que no tothom ¨¦s apte per a una consagraci¨®, baldament sigui per fer m¨¦s alta la gl¨°ria de la naci¨® francesa. Va ser la ra¨® per la qual les fam¨ªlies del nacionalcat¨°lic P¨¦guy o del molt laic Albert Camus no van voler que els seus hi fossin encabits. De Sartre, ni se¡¯n parla. S¨ª de Simone de Beauvoir, com de George Sand i de Lilie Boulanger, per¨° nom¨¦s per fer m¨¦s llarga la llista de grans dones que s¨®n en aquell recinte. Sense escr¨²pols, un alt funcionari de la Rep¨²blica va gosar dir que si hi havia poques dones al Pante¨® era perqu¨¨ ¡°les dones generen fills, per¨° no idees¡±.

Aquesta doble personalitat de l¡¯edifici nom¨¦s ha portat problemes des de fa m¨¦s de dos segles. Llu¨ªs XV el va erigir com a exvot per haver-se recuperat de les ferides sofertes en un acte de guerra. Li va encarregar l¡¯edifici a Jacques-Germain Soufflot, i aquest va construir mig una esgl¨¦sia cristiana, mig un temple grec, sense que hi manquin refer¨¨ncies a l¡¯arquitectura g¨°tica i bizantina: un veritable poti-poti que converteix el Pante¨® en un dels edificis m¨¦s ins¨°lits, contradictoris i lletjos de la ciutat.

El 1791, l¡¯Assemblea Nacional va decidir que el lloc es convert¨ªs en seu de les despulles dels homes il¡¤lustres, i van posar-hi la inscripci¨®: ¡°Aux grands hommes la patrie reconnaissante¡±, sense coma al mig, que ja ¨¦s una ra¨® per no voler-hi anar. Per¨° el 1806 es va decidir que fos una altra vegada un lloc de culte, i Napole¨® I va fer treure la inscripci¨® laica. La Monarquia de Juliol va desafectar la f¨¤brica el 1830, i arran de la revoluci¨® de 1848, amb la II Rep¨²blica, al front¨® va apar¨¨ixer el lema: ¡°Temple de l¡¯Humanit¨¦¡±. Per¨° Napole¨® III va tornar a consagrar l¡¯edifici, i va esborrar la inscripci¨®. La Comuna, el 1871, va tornar a suprimir el culte. El 1885 s¡¯hi van portar les despulles de Victor Hugo, i des de llavors no hi ha hagut m¨¦s canvis en l¡¯orientaci¨® de la casa.

Per¨° l¡¯enrenou no cessa. Mirabeau, que hi era des de feia temps, el van treure del Pante¨® el 1872 en descobrir-se el fam¨®s ¡°armari de ferro¡±, a Versalles, que el delatava com a c¨°mplice de Llu¨ªs XVI. En el seu lloc hi van posar Marat, heroi m¨¦s clar de la Revoluci¨®. El 1906 hi van plantar l¡¯escultura de Rodin El pensador, per¨° al cap d¡¯uns anys la van treure. El 1913 hi van posar un anomenat ¡°altar republic¨¤¡±, barrejant una vegada m¨¦s el car¨¤cter religi¨®s i laic de l¡¯edifici.

Fa dos segles que parlen de portar-hi Descartes, per¨° encara no ho han fet. El 1910 van dir de portar-hi Diderot, i l¡¯excusa per no fer-ho va ser que les seves restes van anar a parar a una fossa comuna, i no s¨®n identificables. (Per¨° aix¨° s¡¯ha fet en altres casos, portant terra de la fossa comuna corresponent.) El 1821, en temps de culte, van voler treure¡¯n Voltaire, per descregut i anticlerical, per¨° un alt funcionari va aconseguir que segu¨ªs on era, dient-ne una de bona: ¡°Deixeu-l¡¯hi: ja ¨¦s prou c¨¤stig haver de sentir missa cada dia¡±.

Per tot aix¨° que hem explicat, ning¨² no s¡¯ha de sorprendre que ara hi hagi una gran controv¨¨rsia a Fran?a pel fet que el president Macron ¡ªs¨®n els president els que decideixen qui entra al Pante¨®, i qui no¡ª no vol que les restes de Verlaine i de Rimbaud reposin en aquell lloc reconsagrat. Tots dos s¨®n enor[TEX]mes poetes de la tradici¨® francesa, per¨° hi ha factors que juguen contra la seva candidatura: van practicar la sodomia (o cosa an¨¤loga), no eren creients, i, sobretot, la p¨¤tria els importava un rave, com sol escaure als grans escriptors, generalment lliurepensadors, o homes de pensament lliure. Com que a Baudelaire i a Flaubert tampoc els importava gens la patrie, doncs no hi s¨®n ni se¡¯ls hi espera. I aix¨ª va el m¨®n. Sacralitzar alg¨² porta aquesta mena de problemes, m¨¦s encara en un pa¨ªs que es diu no confessional. Potser ¨¦s millor descansar a la vora del mar, com Val¨¦ry, i deixar-se de fastos i gl¨°ries p¨°stumes. Els que creuen en D¨¦u tindran vida eterna; els que no hi creuen descansen amagats, i ho faran tan eternament com els altres.