Najat El Hachmi va travessar el pont

El sospir ¨¦s feble i la mascareta el fa imperceptible. Najat El Hachmi no havia tornat a la classe on va fer 5¨¨ d'EGB a l'escola Jaume Balmes de Vic. Excepte el terra de l'actual aula de logop¨¨dia d'una resid¨¨ncia de gent gran, tot est¨¤ igual que fa 30 anys. No ¨¦s malenconia, sin¨® tristesa: va ser el curs de l'atemptat d'ETA contra la caserna de la Gu¨¤rdia Civil el maig del 1991 en el qual va morir la seva millor amiga, la Cristina. ¡°?reu les que m¨¦s destac¨¤veu¡±, comenta Carme Roquer, directora de l'escola durant una d¨¨cada i persona crucial en la traject¨°ria de l'¨²ltima premi Nadal, un reconeixement inimaginable llavors, quan encara no feia quatre anys que El Hachmi havia arribat amb la seva mare i els seus tres germans des del poblet marroqu¨ª de Beni Sidel, llar sense llum, r¨¤dio, tele i cap llibre, ¨¦s clar.

L'escola era molt a prop de casa seva, al barri de la Calla, el primer raval de Vic, frontera entre aut¨°ctons i immigrants, una zona amb ¡°un d¨¨ficit d'aspectes constructius, socials i econ¨°mics amb risc de marginalitat¡±, segons un informe de la Generalitat del 2010, que va fer que un milionari invert¨ªs en un encara inacabat pla de rehabilitaci¨®. Per aix¨°, tret de l'empedrat, li costa recon¨¨ixer el seu carrer, Sant Francesc, on s'han obert carrerons i placetes i han desaparegut alguna gasolinera i una f¨¤brica. ¡°El dia que hi vam arribar estava guarnit perqu¨¨ era festa major, em va semblar m¨¤gic¡±, recorda El Hachmi, potser per contrast amb el viatge: autocar-ferri-autocar-tren durant dos dies. I una altra imatge imperible: ¡°La meva mare, analfabeta, sola amb quatre fills, el m¨¦s petit d'un any, abra?ant-nos a tots, sense baixar ni moure's per a res.¡± El m¨®n de les silenciades dones ¨¤rabs que va novel¡¤lar a Mare de llet i mel.

¡°Feia olor de guix i de llibre nou i la mestra, de sab¨®¡±, recorda El Hachmi de la seva primera aula, ara sala de billars de la resid¨¨ncia. Tenia vuit anys. ¡°Era estimulant; venia d'un lloc sense res on l'¨²nica distracci¨® eren les hist¨°ries que explicaven les dones, una enyoran?a que potser despr¨¦s em va portar a escriure. Sentia que m'estava alimentant per cr¨¦ixer, que vaig aterrar en un lloc amb totes les possibilitats del m¨®n.¡± Tamb¨¦ va aprendre r¨¤pid el catal¨¤ i el castell¨¤. ¡°La primera fitxa que vaig omplir, la vaig copiar tota del meu company, fins i tot el nom, sense saber-ho vaig posar el seu: Mario¡±, riu. L'idioma mai li ha suposat cap problema, aix¨° explica que Dilluns ens estimaran, la novel¡¤la del premi Nadal, l'escrigu¨¦s gaireb¨¦ alhora en les dues lleng¨¹es. ¡°Amb la mare parlo amazic; amb els germans, castell¨¤ i amb els meus fills, catal¨¤¡±, resumeix.

Sempre s'havia imaginat que viurien en un pis, per¨° quan hi van arribar, el seu pare, paleta que ja feia uns anys que vivia a Vic, era als baixos del n¨²mero 57, de porta met¨¤l¡¤lica vermella, actualment garatge d'una casa de dos pisos que en algun moment tamb¨¦ van habitar. ¡°Eren totes de pedra, antigues, amb molta humitat i sense calefacci¨®¡±, evoca Roquer, que en coneixia moltes perqu¨¨ visitava els pares d'alumnes immigrants per polir difer¨¨ncies mentre compartien cusc¨²s. ¡°Era una manera d'apropar-nos a ells, de treballar. Molta gent, fins i tot de l'¨¤mbit pedag¨°gic, em criticava que visit¨¦s les fam¨ªlies¡±, recorda la mestra.

Faldilla, leotards i mocador

Al barri, quan van arribar el 1987, encara no hi havia carnisseries halal ni oratoris. Pocs anys despr¨¦s va arribar la carnisseria i despr¨¦s la mesquita. ¡°No hi vull anar, all¨¤¡±, avan?a El Hachmi amb seguretat. ?s la punta del vell iceberg del seu xoc amb una realitat que encara reflecteixen dues pintades recents en carrers propers al seu: ¡°Fotem canya al patriarcat¡± i ¡°Fora racistes del nostre barri¡±. Les mira, tot i que no en diu res fins m¨¦s tard: ¡°Hem de combatre el racisme, per¨° tamb¨¦ has d¡¯aprendre a conviure-hi, perqu¨¨ no pots passar-te el dia pendent d¡¯aix¨°. No hi ha l¨°gica racional, s¨®n prejudicis, la resist¨¨ncia desgasta molt i no vull que condicioni la meva vida¡±. La soluci¨®: ¡°Fer, fer, fer... Contra el racisme i l'odi no puc fer m¨¦s que escriure¡±.

Tot va venir de cop. Sobre el 1991. Fins aleshores, com a molt, en alguna botiga havia notat que ¡°tractaven de tu als meus pares quan als altres clients se¡¯ls tractava de vost¨¨¡± o havia sentit el t¨ªpic comentari ¡°aqu¨ª no trobar¨¤s res per a tu¡¯¡±. Racisme subtil, per¨° creixent, que tenia l'altra part de la tenalla en un discurs m¨¦s radicalitzat dels imams que van arribar amb una onada immigrat¨°ria massiva. ¡°Estava fent cinqu¨¨ o sis¨¨ i llavors el meu pare em va comen?ar a dir que no podia parlar amb nois, ni anar al cinema ni al bar, que el meu germ¨¤ petit m'havia d'acompanyar a la biblioteca, on em refugiava sovint, i que havia de pensar a deixar l'escola per casar-me¡±. Un dia va anar amb faldilla i leotards a l'oratori, on li recordaven que cantar era ¡°invocar el diable¡± i que escriure nom¨¦s era possible si no s¡¯hi deien mentides (¡°em prohibien el que m¨¦s m'agradava del m¨®n¡±), i la van enviar a casa.

Un dia es va presentar a l'escola amb el mocador al cap, com ordenaven a una nena que vivia ¡°entre sentiments contradictoris i una crisi d'identitat: volia ser una musulmana exemplar. Despr¨¦s va arribar l¡¯atemptat on va morir la Cristina, l'amiga que em va ajudar quan vaig arribar i que em convidava a casa seva, una situaci¨® molt dif¨ªcil per a un musulm¨¤¡±. La directora hi va intervenir r¨¤pidament: ¡°Li vam dir que feia calor, que tots ¨¦rem iguals a classe. Despr¨¦s vam anar a casa seva per parlar amb els seus pares i conv¨¨ncer-los de certs m¨ªnims si volien que aval¨¦ssim els seus papers de renovaci¨® de resid¨¨ncia¡±. Roquer creu, com El Hachmi, que en aquests temes ¡°s'ha anat cap enrere: s'accepten coses que trepitgen els nostres drets, com el mocador o que no facin nataci¨®. ?s discutible que les nenes adopten aquestes prohibicions lliurement¡±. Hi ha ajudat ¡°el relativisme cultural de l'esquerra¡±, afirma El Hachmi, que ha reflexionat sobre el tema a la bel¡¤ligerant Sempre han parlat per nosaltres. El pitjor episodi: quan, durant l'¨²ltim curs d'EGB, un grup de pares aut¨°ctons van protestar a l'alcalde per quedar-se sense places en altres escoles i haver de portar els fills a la Balmes. ¡°La tutora ens ho va haver d'explicar, no enten¨ªem per qu¨¨ no volien estar amb nosaltres: ens negaven sense con¨¨ixer-nos¡±. ¡°Sempre hem sigut l'escola dels pobres i dels immigrants¡±, rebla Roquer.

El Hachmi va constatar que nom¨¦s la independ¨¨ncia econ¨°mica la podria alliberar de vetos com patinar i nedar (¡°fer-ho d'amagat em generava una gran tensi¨® perqu¨¨ no volia que els meus companys ho sabessin¡±). Per aix¨° als 12 anys va intentar treballar: repartint la publicitat del supermercat del barri, muntant capsetes de bijuteria en una f¨¤brica (¡°feia molt¨ªssim fred, era Ramad¨¤, f¨¨iem molt¨ªssimes hores i ens pagaven fatal¡±), netejant en una f¨¤brica d'embotits on no contractaven gent que no fos aut¨°ctona i, anys despr¨¦s, traduint com a mediadora social amb els nous immigrants.

Un premi i un casament amb 20 anys

Se li donava b¨¦ escriure, com va ratificar a l'institut Jaume Call¨ªs (cada curs era una pr¨°rroga guanyada a pols contra el seu pare amb l'ajuda de Roquer) en obtenir el premi a la millor redacci¨® de batxillerat de tota la comarca. Va ser rebuda, inusualment, per l'alcalde de Vic. ¡°El Hachmi va acabar sent utilitzada per totes dues parts, la magribina i la catalana; va marxar de Vic per escapar-se del control de la fam¨ªlia, de la comunitat i dels qui volien explotar el seu estatus¡±, creu Roquer. La nena i despr¨¦s escriptora era un s¨ªmbol potencial d'una ciutat que alguns anomenen ¡°la capital de la Catalunya catalana¡±, per¨° on un de cada tres dels seus 47.000 habitants ¨¦s immigrant, i va ser el bressol el 2002 de Plataforma per Catalunya, primer partit xen¨°fob catal¨¤, avui dissolt i dins de Vox. ¡°No s¨¦ on s¨®n ara, per¨°, tot i que nom¨¦s tinc Instagram, els pateixo a les xarxes, com els fonamentalistes¡±, comenta El Hachmi.

Deslliurar-se del jou del masclisme i del patriarcat, potser travessar per sempre el pont rom¨¤nic sobre el riu M¨¨der, frontera f¨ªsica del seu barri i, sobretot, poder anar a la universitat a estudiar Filologia ?rab nom¨¦s era possible si es casava, com va haver d¡¯acceptar. Ho va fer amb 20 anys, amb el vestit tradicional del seu Marroc natal: a la foto somriu al costat de Roquer, a qui ensenya la foto al m¨°bil. El matrimoni amb un jove marroqu¨ª va durar tres anys i mig i va tenir com a fruit un fill que va criar mentre anava amb tren a Barcelona per estudiar.

Aviat, amb el directe Jo tamb¨¦ soc catalana (2004), text autobiogr¨¤fic sobre la identitat i el proc¨¦s d'arrelament, va comen?ar a consolidar-se la seva v¨¤lvula d'escapament ¡°per entendre i ordenar¡± el m¨®n des dels 12 anys. ¡°La meva escriptura neix del meu context; nom¨¦s el fet de decidir qu¨¨ escriure ja ¨¦s un poder que tinc, no ¨¦s f¨¤cil: sempre s¨®n els altres els que parlen per tu¡±. D'aquesta voluntat va n¨¦ixer L¡¯¨²ltim patriarca (2008), amb clars ecos personals i primer dels cinc premis que t¨¦ actualment. La literatura li va canviar la vida: ¡°Quan el vaig guanyar, em va aturar una dona pel carrer que em va recon¨¨ixer de la tele i va dir que si li volia llogar un pis no tindria problemes. Fins llavors, quan trucava per una feina o per un lloguer em deien que s¨ª i despr¨¦s, en veure'm, es feien enrere¡±.

El Hachmi, de 41 anys i nacionalitat espanyola despr¨¦s de set anys de paperassa, no vol ser exemple ni paradigma del triomf de la integraci¨® d'una generaci¨® d'immigrants que van poder travessar el pont. Es limita a encoratjar la lluita (¡°quan vens del no-res ¨¦s impossible plantejar-se estar igual si no fas res. Si als pobres ens treuen la cultura de l'esfor?, no ens queda res¡±) perqu¨¨, segons constata amb tristesa, ¡°a les presentacions dels meus llibres encara em trobo noies que m¡¯expliquen les mateixes hist¨°ries que vaig viure jo¡±. Tamb¨¦ insta, mentre passeja per la pla?a Major de Vic, la gent que mira amb recel els immigrants ¡°a entendre que la perspectiva ha de ser de classe, no de proced¨¨ncia¡± i a "defensar els valors p¨²blics, com les biblioteques¡±. Al seu antic barri, al solar de la caserna de la Gu¨¤rdia Civil on va morir la seva amiga Cristina, sembla que en construiran una. All¨¤ trobarem els seus llibres.