¡°La literatura ha d¡¯exposar el mal¡±, defensa Joyce Carol Oates

Crida l'atenci¨® en els llibres de Joyce Carol Oates que la viol¨¨ncia i el mal s'assemblen molt, massa, als de la vida real. L'¨²ltima encarnaci¨® d'aquest mal que ella ha sentit al seu voltant ha estat en forma dels estrictes responsables de duanes dels Estats Units, que han impedit que el guard¨® del detectiu amb gavardina i barret que simbolitza el premi Carvalho, que atorga el Festival BCNegra de novel¡¤la polic¨ªaca, organitzat per l'Ajuntament de Barcelona, li arrib¨¦s aquests dies a les mans, vivint una odissea que ni la figureta d'El falc¨® malt¨¨s, de Dashiel Hammett. Tot i aix¨ª, i amb el coronavirus, adaptant-se i sobrevivint a la vida mateixa, com fan la majoria dels seus personatges, l'escriptora nord-americana va acudir virtualment a la cita al Sal¨® de Cent del Consistori per recollir simb¨°licament el reconeixement de la 16a edici¨®. Oates inscriu el seu nom al costat dels no menys il¡¤lustres de James Ellroy, Dennis Lehane, Andrea Camilleri, Donna Leon i P.D. James, entre d'altres.

Potser per compensar la frustraci¨® de no poder estar present tal com volia al festival, malgrat els seus 82 anys, l'autora de Qu¨¦ fue de los Mulvaney i La hija del sepulturero s'ha mostrat generosa a l'hora d'explicar el rerefons de la seva obra, que subtilment reflecteix sempre la transcend¨¨ncia psicol¨°gica i social de la viol¨¨ncia i que fa caminar el lector ¡°per una sorra amb tisores enterrades¡±, com ha definit de manera inquietant el comissari de BCNegra, Carlos Zan¨®n. ¡°La literatura ha d'exposar el mal, s'ha de basar en la vida; escric sobre gent molt real, que t¨¦ aspiracions i dubtes, s'enamora, t¨¦ fills¡­ Separar la viol¨¨ncia de tot aquest teixit de la vida no ¨¦s realista¡±, ha assegurat l'autora. Per sentenciar: ¡°El crim ¨¦s la violaci¨® del teixit social; i l'art, d'altra banda, es basa en el conflicte¡±.

¡±Tamb¨¦ hi ha viol¨¨ncia i malsons terribles a l'Al¨ªcia de Carroll¡±, ha il¡¤lustrat, recordant la que va ser la seva primera lectura a plena consci¨¨ncia, als vuit anys, en un context d'una casa humil i pares amb estudis molt elementals on ella feia dibuixos com a succedani d'unes lletres que veia que escrivien els grans, per¨° que encara desconeixia. ¡°Llegir ¨¦s somiar i una manera d'ampliar la imaginaci¨®¡±, sost¨¦. I tamb¨¦, com a Al¨ªcia, d'aprendre el sentit de conceptes clau com el de just¨ªcia, que per a l'escriptora ¨¦s ¡°tant o m¨¦s important que la fam¨ªlia mateixa¡±. Era una refer¨¨ncia velada a la protagonista de la seva ¨²ltima novel¡¤la, Delatora, on una jove recorda la seva vida despr¨¦s que, amb 12 anys, ofer¨ªs el seu testimoni sobre l'assassinat racista d'un nen afroameric¨¤ per part dels seus germans grans i aix¨° comport¨¦s que l'apartessin de la seva fam¨ªlia.

¡°Cal que la societat valori tot aix¨°: veiem com el nepotisme, el xantatge, la corrupci¨®, una actuaci¨® criminal, en definitiva, han estat constants i es fa dif¨ªcil denunciar-ho i lluitar-hi en contra, sobretot quan el pitjor delinq¨¹ent era el president¡±, ha sostingut, negant-se expl¨ªcitament a pronunciar el nom de Trump. Un episodi de la hist¨°ria dels EUA que, assegura, nom¨¦s se supera ¡°apel¡¤lant a la idea de moralitat¡±, i avui, creu, hi poden ajudar molt les xarxes socials, on ella mateixa t¨¦ 200.000 seguidors a Twitter, despr¨¦s d'haver simbolitzat la resist¨¨ncia dels intel¡¤lectuals contra l'innombrable. ¡°Twitter, que va comen?ar com un lloc per fer broma i surrealista, s'ha convertit en un cataclisme per al poder, destruint els murs de l'establishment i el seu monopoli discursiu¡±.

Marilyn i l¡¯entorn

En aquesta l¨ªnia, Oates creu que ¡°sempre he escrit per donar veu als que no en tenien¡±, recordant que, durant molts anys, a l'inici de la seva carrera liter¨¤ria a finals dels seixanta, ¡°la gent no volia escoltar la veu d'una dona violada, per exemple, i llavors atacaven el missatger, que era jo¡±. Fervent defensora que ¡°la literatura transforma i pot rescatar-te d'experi¨¨ncies devastadores¡± (com la que va viure ella mateixa amb la mort del seu marit, el 2008, de la qual primer va sortir amb poesia, ¡°perqu¨¨ ¨¦s m¨¦s directa; i despr¨¦s va arribar la prosa, a partir d'un diari¡±), confessa sentir-se atreta per ¡°la diversitat de l'¨¦sser hum¨¤ i la seva capacitat d'adaptaci¨® a l'entorn, que en aquest segle XXI ¨¦s encara m¨¦s dif¨ªcil amb els constants canvis tecnol¨°gics i, ara, el clim¨¤tic¡±.

Sempre amb veu pausada davant d'un fons carregat de llibres amb prestatgeries a casa seva, als afores de Princeton, on imparteix escriptura creativa, s'ha definit com ¡°una persona sense una personalitat forta, soc transparent¡±, en contrast amb ¡°gent que fa coses incre?bles a la vida, com Marilyn Monroe, tenint en compte com va cr¨¦ixer, el rerefons de la seva infantesa, els detalls¡­¡±, ha enumerat de l'actriu a la qual va dedicar una de les seves millors novel¡¤les, Blonde. ¡°L'adaptaci¨® de l'¨¦sser hum¨¤ potser ¨¦s el tema de fons de la meva obra¡±, diu. O sigui, pura novel¡¤la negra.