Donald Trump a Catalunya

Si alg¨² creia que el trumpisme estava acabat, des de Catalunya s¡¯ha demostrat el contrari. Els aprenents de Trump han apr¨¦s perfectament la lli?¨®: les eleccions nom¨¦s s¨®n leg¨ªtimes quan guanyes, de la mateixa manera que els tribunals nom¨¦s sentencien amb imparcialitat quan et donen la ra¨®. En cas contrari, es tracta d¡¯una conspiraci¨® secreta o, pitjor encara, de l¡¯¡®estat profund¡¯, el Deep State que Trump va denunciar com una confabulaci¨® de les elits diplom¨¤tiques, militars, serveis secrets i poders medi¨¤tics per arrabassar el poder democr¨¤tic al poble.

El trumpisme no concep una vict¨°ria honesta, i per tant leg¨ªtima, de l¡¯adversari. El seu dret a mantenir-se en el poder est¨¤ pel damunt de l¡¯escrutini de vots. Fins al punt que no t¨¦ cap explicaci¨® pel cas que pugui ser ven?ut a les urnes. Quan passa, ¨¦s que les eleccions han estat trucades, el sistema est¨¤ podrit, alg¨² ha introdu?t subrept¨ªciament milers de vots a les urnes. Com que no en t¨¦ cap prova, tal com han demostrat tots els tribunals davant els quals va impugnar els resultats i totes les revisions i recomptes, ¨¦s obligat que siguin els dem¨°crates els que provin que no hi ha hagut trampa.

En el nostre cas la jugada ¨¦s encara m¨¦s f¨¤cil. El dret a la vict¨°ria i al govern de Catalunya forma part de la identitat del nacionalisme, sigui el dret¨¤ i a vegades ultra de Puigdemont, sigui el nominalment esquerr¨¤ de Junqueras. Si pass¨¦s el contrari, seria resultat de la pitjor manipulaci¨® que pugui imaginar-se, assimilable a l¡¯aplicaci¨® de l¡¯article 155 de la Constituci¨®, o una ¡®operaci¨® d¡¯Estat¡¯.

L¡¯evocaci¨® del 155, article de suspensi¨® provisional i parcial de l¡¯autogovern, s¡¯ha convertit en un espantall. El va aplicar Rajoy, recordem-ho, per convocar unes eleccions, que van permetre formar govern de nou als nacionalistes. Ho va fer despr¨¦s que Puigdemont proclam¨¦s la independ¨¨ncia i abandon¨¦s les seves responsabilitats de governant. Els que van mostrar el seu acord amb aquesta mesura, que va durar tant de temps, set llargs mesos, com van trigar els nacionalistes a posar-se d¡¯acord per governar de nou, van quedar estigmatitzats com a enemics de Catalunya per part de l¡¯infantilisme nacionalista.

?s cert que l¡¯autogovern s¡¯ha degradat extraordin¨¤riament des de llavors, per¨° no per efecte de l¡¯aplicaci¨® del 155, sin¨® pels desperfectes provocats per la incompet¨¨ncia i la imper¨ªcia de Quim Torra i dels seus consellers, que es van sumar als desperfectes provocats per l¡¯estupidesa i la temeritat de Puigdemont i els seus amb la declaraci¨® unilateral d¡¯independ¨¨ncia i la fugida de capitals i empreses, espaordits davant de tanta insensatesa.

Si alguna cosa ha quedat demostrada en aquests 10 anys lamentables, des que Artur Mas va posar rumb a al Pa¨ªs de Mai M¨¦s, ¨¦s la ineptitud de l¡¯independentisme: inepte per fer la independ¨¨ncia, inepte per governar l¡¯autonomia i inepte per sortir del laberint en qu¨¨ ell sol ha triat perdre¡¯s. Incapa? de forjar pactes i compromisos entre les forces independentistes, tampoc ha estat capa? d¡¯organitzar el replegament i la convocat¨°ria d¡¯eleccions, com ens recorden els 12 mesos transcorreguts des que Torra va anunciar la fi de la legislatura, temps suficient per modificar la legislaci¨® electoral, per preparar uns comicis en plena pand¨¨mia, com els han organitzat infinitat de pa?sos, o al menys per evitar un relaxament davant la pand¨¨mia que compliqu¨¦s la cita amb les urnes.

I aix¨ª fins a arribar a l¡¯¨²ltim episodi de tan colossal in¨¨pcia com ha estat el nyap jur¨ªdic i pol¨ªtic del decret d¡¯ajornament sine die de les eleccions del 14 de febrer, sobtadament suspeses davant la reacci¨® de p¨¤nic suscitada per les enquestes electorals favorables al PSC. No han sabut fer b¨¦ les coses, per¨° tampoc s¡¯ho han proposat. ?s clar que tot aquest grapat d¡¯in¨²tils dirigents tenia el cap en altres coses, en les seves quimeres impossibles, en el seu complex de v¨ªctimes, en els seus somnis de grandeses imagin¨¤ries. Ineptes i mandrosos.

Com el gos envej¨®s, aquell ¡®perro del hortelano¡¯ de la dita castellana, que ni menjava ni deixava menjar, l¡¯independentisme no sap governar per¨° est¨¤ aterrit davant la possibilitat, ben llunyana segons la meva percepci¨®, que siguin altres els qui governin. Tremola nom¨¦s de pensar en els sous, les subvencions, el control dels mitjans, el blasmat poder auton¨°mic facilitat per la Constituci¨® mon¨¤rquica, en definitiva tot el que podria perdre si els ciutadans els castiguen com es mereixen.

Al 155 nom¨¦s li faltava la invenci¨® de l¡¯Operaci¨® d¡¯Estat, la gran conjura de jutges, fiscals i pol¨ªtics per evitar que l¡¯independentisme romangui al poder, denunciada per Pere Aragon¨¨s, el candidat a president que no ha estat capa? d¡¯exercir de president quan podia. Aquests trumpismes catalans pot ser que convencin els ja conven?uts, com va passar als Estats Units amb els 74 milions de vots aconseguits per Trump. Per¨° afegeixen grans dosis de desconfian?a en els que no ho estan del tot o estan conven?uts del contrari, dins i fora de Catalunya, i aquest ¨¦s el pitjor i m¨¦s inconscient desperfecte que convoca el trumpisme amb les seves mentides, fins al punt que els seus efectes no perjudiquen tan sols els que el practiquen sin¨® que reverteix en perjudici de tots, que en aquest cas s¨®n els catalans en el seu conjunt.

Qui utilitza aquests arguments, en una regressi¨® al m¨®n de les realitats paral¡¤leles imaginades en plena febre secessionista, no s¡¯adona que juga amb la seva credibilitat com a agent pol¨ªtic fiable i perd a ulls vista l¡¯autoritat que necessitar¨¤ en el futur pels inevitables pactes que el poden treure del forat en qu¨¨ s¡¯ha ficat. I en aquesta pulsi¨® trumpista les difer¨¨ncies entre Puigdemont i Junqueras s¨®n imperceptibles.