El caf¨¨ o la vida (contraban)

A Mallorca, els gran cafeters, els importadors i torradors, varen ser d¡¯arrel contrabandista. Potser la immensa majoria o quasi totes les marques locals de caf¨¨ en gra, torrat, molt i torrefacte, creixeren en temps aut¨¤rquics. El caf¨¨ i el tabac foren el principal g¨¨nere que entr¨¤ botant duanes, estancs i mercats de racionament. El amagatalls secrets eren bons de trobar pel flaire, tamb¨¦ del tabac ros. Per¨° funcion¨¤ l¡¯omert¨¤, pagada i c¨°mplice. La corrupci¨® nasqu¨¦ amb bon conreu. El contraban no era pecat, deia el bisbe, i capellans, monges, ermitans i ordes religiosos en feien o n¡¯eren socis impl¨ªcits.

En ¨¨poques de mis¨¨ria, de mescles i succedanis de la llavor tropical, els c¨°mplices del negocis clandestins inicials, part de la malla de la venda, tassa a tassa (capsa a capsa de tabac) foren els casiners, els amos de caf¨¨s i bars. I els subjectes del comer? i beneficiaris, els consumidors, els viciosos i necessitats, en multitud di¨¤ria.

No estranya que la marca que va esdevenir hegem¨°nica a l¡¯illa, Caf¨¨ Rico, fos creada per don Antoni Fontanet Obrador, un dels principals noms del capitalisme nat del contraban, l¡¯estraperlo i la venda subsist¨¨ncies, que ha mort aquest diumenge, als 101 anys. En la vocaci¨® monopol¨ªstica el potentat feia el preu del gra i del ciment, del pinso, el sucre, caf¨¨ i farina, l¡¯ametlla i la garrofa, tengu¨¦ navieres i arm¨¤ enormes promocions urban¨ªstiques i posse¨ª grans finques en venda o venudes ara, com s'explica a Or¨ªgens, d'IB3.

Fontanet va anar quedant-se sense compet¨¨ncia majorista i minorista al mercat local per absorci¨® dels que competien desigualment amb ell. Un dia al cam¨ª de la seva gran finca de S¡¯Allapassa ¡ªque fou de Maria Ant¨°nia Salva, poeta¡ª, el varen voler assustar, atacar, per una mem¨°ria dolorosa. Mai es digu¨¦ el qu¨¨. En un altre context don Toni llan?¨¤ l¡¯anatema m¨¦s fred contra un adversari hist¨°ric, ja fracassat i en plet permanent: ¡°En aquest no el vull devorar ni al cel¡±. Aquell ja ¨¦s mort i dels testimonis tres finiren, aix¨ª com el lloc de la confessi¨®, el restaurant Ca n'Andreu d¡¯es Pil¡¤lar¨ª. Queda ell un l¡¯altre. ¡°Quan tothom en feia jo anava de contraban¡±, subratll¨¤.

Caf¨¦ Rico fou el principal comprador d¡¯Espanya despr¨¦s de la Nestl¨¦, deia Fontanet fa 20 anys. El 2021, Fontanet passa exit¨®s de llarg el segle de vida i continua mentre han sorgit noves marques i microfactories cafeteres, iniciatives amb vocaci¨® expansiva com s¨®n ara Mardebans de Santa Margalida o Bay de Lloret.

No en parlem del Capuccino i d¡¯altres experi¨¨ncies de vocaci¨® gegantina i sort desigual abans de la pand¨¨mia. Qui li diria al milionari que empar¨¤ Fontanet, Juan March Ordinas i al seu fill secundari i fil¨¤ntrop Bartomeu March Servera que la punta del seu palau a Palma esdevindria un caf¨¨, llogat a una marca i que aquesta "tap¨¤s" la mem¨°ria de la gran biblioteca i les col¡¤leccions, el mateix ic¨°nic palau a les xarxes.

Els caf¨¨s, el caf¨¨, el lloc i l¡¯argument, els espais i el seu combustible, la dosi del vici/necessitat de molts d¡¯humans, han ajudat a definir la vida dels pobles i les ciutats, les trames urbanes i algunes relacions socials. Tamb¨¦ s¡¯ha dit que la mateixa idea d¡¯Europa ¨¦s deutora d¡¯aquests indrets en extinci¨®, ho va dir un cl¨¤ssic contemporani George Steiner i ho creuen cronistes de dietari sense necessitat de transced¨¨ncia, com s¨®n ara els lectors i viatgers.

Quan es podia caminar i seure, trescar i relacionar-se de prop i sense morralets, abans de la nova pesta mortal de la covid, entre taules i tassons, es trobaven algunes joies i deixalles de la civilitzaci¨® de la conversa o la trobada, l¡¯¨¤mbit de creaci¨® i mites, segons raona molt Antoni Mart¨ª Monterde, a La po¨¦tica del caf¨¦. El cappare Josep Pla deia que el caf¨¨ desperta la intel¡¤lig¨¨ncia i la sociabilitat.

Temps endarrere, prou abans de la destralada del virus, les lleis d¡¯arrendament, el mercat de les modes i els cicles d¡¯envelliment de la clientela habitual, els negocis tradicionals de caf¨¨s i berenars, potser tapes, ja havien reculat molt. S¡¯havien anotat moltes baixes tot i ser les illes Balears un dels racons d¡¯Espanya amb m¨¦s densitat d¡¯establiments d¡¯aquest tipus. El paisatge urb¨¤ ja no ser¨¤ igual, cl¨¤ssic.

Els caf¨¨s han estat espai social de conversa, relaci¨® o necessitat d¡¯aparent solitud, tamb¨¦. El taulell, la barra, pot ser com el moll on els cossos i caps sense rumb o amb presses feien escala urgent o de llarga estada. Miraven el diari i callaven.

Els cafeters o cambrers responien al bon dia i servien sense demanar el tipus de beguda cafetera habitual pel client, de costums fixes i poc xerrador o discursiu. Caf¨¨ tot sol, curt, llarg, blanc/tallat, doble, marcat, americ¨¤, descafe?nat de m¨¤quina, trif¨¤sic, per endur-se... En molts de casos matiners o en haver dinat el consum exigia mescles: diluir o enfortir l'amarg, fort, esp¨¨s i negre, amb un raig de suc, alcohol, una rasca, un rebentat, amb cassalla, canya, rom, herbes, un tast familiar inevitable.

Abans de la co?a de la fallida immobili¨¤ria i de les caixes i bancs del 2008, alguns, molts, dels grans capdecantons dels caf¨¨s hist¨°rics i bons passaren a ser oficines de caixes "nostres" i ara s¨®n nafres, ferides, redols, buits, tancats, isolats sense el flaire del caf¨¨ que feia olor d'un mapa de sensacions i temptacions.