Adeu a les cabanyes de troncs arran de mar

Un any despr¨¦s del temporal Gl¨°ria els seus efectes s¨®n encara visibles en algunes zones del litoral. La gola del Ter, a Torroella de Montgr¨ª (Baix Empord¨¤), ¨¦s un dels espais naturals m¨¦s afectats. La for?a del temporal va canviar la fisonomia de la platja i va arrossegar des de tota la llera del riu sediments, residus i restes vegetals que es van acumular a la desembocadura i els voltants. L'arribada de milers de troncs va ser aprofitada per la gent per construir cabanyes arran de mar en les quals es va arribar a pernoctar. M¨¦s d'una trentena. Tamb¨¦ per improvisar land art o art natura ¨Cart creat en la natura utilitzant materials naturals¨C amb la construcci¨® d'escultures com la d'un cavall. Aquests milers de troncs no havien pogut retirar-se a causa de l'arribada de la pand¨¨mia, la temporada d'estiu i una altra desena de temporals. Aquesta setmana, per¨°, han comen?at a cremar la capa de troncs que cobria la sorra.

L'Ajuntament de Torroella i el Parc Natural del Montgr¨ª, les Illes Medes i el Baix Ter han sumat esfor?os i des de fa diversos dies brigades municipals apilen troncs a manera de foguera amb l'ajuda d'una retroexcavadora. Des de primera hora del mat¨ª quatre efectius del Grup Especial de Prevenci¨® d'Incendis Forestals (GEPIF), equipats amb motoserres estan tallant els troncs m¨¦s grans i hi calen foc amb la torxa de degoteig ¨Cque provoca una flama barrejada amb gasolina i gasoil¨C amb qu¨¨ treballen aquests especialistes. Est¨¤ previst que aquesta setmana cremin una quinzena de fogueres de la platja de la Pletera i que fins al final de mes facin el mateix a la gola del Ter i a la platja del Mas Pinell. Es tracta d'uns dos quil¨°metres de costa dins del parc natural que havien quedat arrebossats de troncs de totes les mides.

El coordinador del GEPIF, Enric Sap¨¦s, explica que ¡°les cremes controlades es fan ara perqu¨¨ no ¨¦s l'¨¨poca de nidificaci¨® de les esp¨¨cies protegides que habiten a la zona i per evitar que alg¨² pugui encendre un foc i es pugui escapar cap a la vegetaci¨® del parc natural¡±. ¡°Els troncs grans i els mitjans cremaran a les fogueres, i la cendra, que s¨®n restes org¨¤niques, l'escamparan el mateix vent i l'aigua del mar, i ho deixaran tot completament net¡±, detalla. Aquests residus, segons fonts municipals ¡°era impossible retirar-los del lloc pel volum i pel cost¡±. Pel que fa a les restes vegetals petites, Mapi Carab¨²s, t¨¨cnica del Parc, explica que ¡°es deixaran perqu¨¨ el sistema actiu de dunes pugui anar creixent, ja que, incorporant-hi material, s'ajuda a fixar i conservar la sorra i fa alhora de l¨ªnia de defensa de la costa davant d'un altre temporal¡±.

El cost d'aquests treballs ser¨¤, principalment, a c¨¤rrec de l'Ajuntament i del parc. Calculen que seran uns 100.000 euros que s'hauran de sumar als 150.000 que el Consistori ja va gastar el 2020 per reparar efectes causats per una desena de temporals que van assotar el front litoral. D'aquests, 110.000 van ser exclusivament pel Gl¨°ria.

Amb les restes vegetals van arribar tamb¨¦ fruit de l'embat del Gl¨°ria centenars d'objectes de diversos materials que van retirar voluntaris abans de l'estiu. Entre aquests, un v¨¤ter, una nevera, pneum¨¤tics, porexpan de caixes de pesca, bastonets de les orelles, pals de xupa-xup, tampons, tovalloletes desmaquilladores, llaunes i ampolles de vidre.

La fesomia d'aquesta zona ha canviat. Podria semblar que la sorra que va desapar¨¨ixer per la pot¨¨ncia del vent i les ones del Gl¨°ria l'ha retornat el Filomena.