Un somniador refinat

Paul Val¨¦ry (1871-1945) ¨¦s autor de dos dels m¨¦s grans poemes en llengua francesa: La Jeune Parque (1917) i Le Cimeti¨¨re marin (1920), per¨° ¨¦s tamb¨¦, i sobretot, un dels m¨¦s importants pensadors europeus de la primera meitat del segle XX. La seva import¨¤ncia en la hist¨°ria de la literatura es deu a una intensa i cont¨ªnua reflexi¨® entorn de l¡¯activitat creadora. Situant-se als ant¨ªpodes de la figura del poeta inspirat, que pret¨¦n transportar-nos a una realitat transcendent, Val¨¦ry va posar la racionalitat per damunt de tot: ¡°L¡¯home perfecte que imagino no se¡¯n pot pas dir intel¡¤ligent. ?s intel¡¤ligent com el tigre ¨¦s ¨¤gil i fort, com el colom vola. Forma part de la seva naturalesa¡±. I el poeta, quan examina l¡¯experi¨¨ncia humana mitjan?ant el llenguatge, fa ¨²s de la intel¡¤lig¨¨ncia de la mateixa manera que el cient¨ªfic l¡¯aplica a la seva mat¨¨ria d¡¯estudi.

Al cap d¡¯un segle, encara es pot aprendre de La Crise de l¡¯esprit (1919). En aquest advertiment sobre el dest¨ª d¡¯Europa, escrit sota l¡¯impacte de les conseq¨¹¨¨ncies de la Primera Guerra Mundial, Val¨¦ry afirma: ¡°L¡¯avidit¨¦ active, la curiosit¨¦ ardente et d¨¦sint¨¦ress¨¦e, un heureux m¨¦lange de l¡¯imagination et de la rigueur logique, un certain scepticisme non pessimiste, un mysticisme non r¨¦sign¨¦¡­ sont les caract¨¨res plus sp¨¦cifiquement agissants de la Psych¨¦ europ¨¦enne¡±. No parla d¡¯ell mateix, per¨° aquestes s¨®n les virtuts que el caracteritzen, almenys a partir de l¡¯anomenada Nit de G¨¨nova: un moment de crisi, el 1892, del qual va sortir decidit a renunciar a la poesia ¡ªla dels seus inicis, simbolista sota el mestratge de Mallarm¨¦¡ª, aix¨ª com a les frivolitats socials, sentimentals i liter¨¤ries, i va adoptar el ferm prop¨°sit de consagrar-se al treball de l¡¯intel¡¤lecte. Aix¨° va ser l¡¯inici d¡¯una vintena d¡¯anys de silenci po¨¨tic i alhora d¡¯una vida dedicada al rigor especulatiu.

Aviat escriptor respectat i membre de l¡¯Acad¨¦mie fran?aise des del 1925, si la seva projecci¨® p¨²blica ¨¦s important, m¨¦s ho ser¨¤ al cap del temps el seu treball callat de cada dia. Amb la const¨¤ncia i amb la professionalitat d¡¯un investigador, en quaderns personals anava prenent notes no directament destinades a la publicaci¨®, per¨° que m¨¦s endavant, m¨¦s o menys reelaborades, recollia en llibres. Tel Quel es va publicar el 1941, i reuneix unes quantes d¡¯aquests s¨¨ries de pensaments que van sortir a finals dels anys vint, tot i que van ser escrits al llarg de molts anys, de 1890 a 1925. Formalment, es tracta d¡¯aforismes, observacions, comentaris enginyosos, articles curts d¡¯assaig, fins i tot s¡¯hi pot trobar breus poemes en prosa.

El gran tema de debat, en la ment incisiva de Val¨¦ry, ¨¦s l¡¯escriptura liter¨¤ria, especialment la poesia ¡ª¡°El poema, aquesta indecisi¨® prolongada entre el so i el sentit¡±¡ª, per¨° tamb¨¦ s¡¯esplaia en aspectes m¨¦s generals de la vida, tamb¨¦ de la vida en societat, en la gran tradici¨® dels moralistes francesos, com La Rochefoucauld o La Bruy¨¨re. Tal qual no s¡¯ha de llegir com un tractat; del conjunt no se¡¯n despr¨¨n una teoria acabada i exhaustiva. No ¨¦s estrany que a vegades se¡¯l compari amb Blaise Pascal; aix¨ª com les Pens¨¦es d¡¯aquest s¨®n esborranys desordenats d¡¯una obra en defensa de la religi¨® cristiana, els pensaments de Val¨¦ry s¨®n una apologia de la literatura, que, tamb¨¦ pel seu car¨¤cter inabastable, for?osament resta inconclusa. Per sort, va condescendir, com diu, al desig dels ¡°amants de l¡¯espontane?tat i de les idees en brut¡±.

En un escrit de joventut, va definir com ha de ser el poeta: ¡°Un savi fred, gaireb¨¦ un algebrista, al servei d¡¯un somiador refinat¡±. Es pot dir que ho va aconseguir, i no solament en els versos. Aquests pensaments, per la seva capacitat de transcendir l¡¯an¨¨cdota, per l¡¯agudesa del seu sentit cr¨ªtic, no han perdut vig¨¨ncia. Com en tots els llibres d¡¯aquestes caracter¨ªstiques, cap lector dir¨¤ que l¡¯encerta sempre, per¨° s¨ª que haur¨¤ de recon¨¨ixer que la immensa majoria de les seves afirmacions s¨®n de mal rebatre i que, mentre existeixi la literatura, orientaran el nostre criteri.

Val¨¦ry va ser important a Catalunya, on va venir quatre vegades, en dues de les quals va donar confer¨¨ncies i va ser rebut amb veritable estimaci¨®. Jordi Marrugat, en el pr¨°leg a aquesta traducci¨®, en dona not¨ªcia; tamb¨¦ repassa la influ¨¨ncia que va exercir en autors catalans com Josep Carner, Carles Riba, J.V. Foix o Mari¨¤ Manent, i el situa en el marc del postsimbolisme, que ¨¦s tant com dir de la poesia que a tots ens ha fet.