Les confessions er¨°tiques de Francesc Pujols

Francesc Pujols (1882-1962) ¨¦s un dels personatges m¨¦s at¨ªpics de la cultura catalana. Es va autoproclamar deixeble de Ramon Llull, va crear un sistema filos¨°fic (la hiparxiologia) i va ser (¨¦s) popularment conegut per la profecia formulada en la seva Concepte General de la Ci¨¨ncia Catalana (1918): ¡°Perqu¨¨ seran catalans, totes les seves despeses, on vagin, els seran pagades¡±. O tamb¨¦ per sent¨¨ncies amb espurna, com la que va fer davant del caminar parsimoni¨®s, cavil¡¤lador, d'una de les tortugues de l'Ateneu Barcelon¨¨s, on freq¨¹entava la seva gran tert¨²lia: ¡°Avui ja no es fan coses aix¨ª¡±. Un personatge tan heterodox no devia tenir una vida er¨°tica comuna. Fruit precisament d'una reacci¨® inusual, negar-se a culminar sexualment una nit d'amor quan la seva amant estava predisposada a fer-ho, Pujols es va justificar despr¨¦s a la dona que havia ferit amb una s¨¨rie de cartes on li confessava la seva particular vida eroticosentimental i la seva concepci¨® metaf¨ªsica de l'amor. Una documentaci¨® in¨¨dita que camina cap a un llibre del segell period¨ªstic La Mira despr¨¦s d'iniciar una campanya de micromecenatge.

Mem¨°ries sentimentals de Francesc Pujols ¨¦s el t¨ªtol que els graduats en Filosofia Alba Padr¨®s i Max P¨¦rez han posat a aquests textos, un m¨¦s entre la trentena d'obres in¨¨dites que han trobat a la Torre de les Hores, seu de la fundaci¨® de l'intel¡¤lectual a Martorell, on investiguen des de fa cinc anys. ¡°?s una finestra oberta a la vida m¨¦s ¨ªntima del fil¨°sof, per¨° tamb¨¦ al seu pensament i l'¨²nic text estrictament autobiogr¨¤fic que es coneix d'ell¡±, apunten alhora. La seva tasca, detectivesca: s¨®n 260 p¨¤gines manuscrites, escrites en suports inversemblants (cartes de tercers, factures, telegrames¡­), majorit¨¤riament a ploma (algunes, amb llapis sense esmolar) i que anaven conformant els esborranys de les cartes amb les quals Pujols justifica i vol fer-se perdonar la seva inacci¨® la t¨°rrida nit dels fets del 1938 a s¡¯Agar¨® amb Esther Antich. Ell mateix tracta aquests textos com una obra (¡°li anir¨¦ parlant en aquestes mem¨°ries¡±, escriu), l'¨²nica que es coneix d'ell posterior a la Guerra Civil en catal¨¤, llengua que pr¨¤cticament va abandonar despr¨¦s de tornar de l'exili el 1942 i passar un mes a la pres¨® Model.

Despr¨¦s d'ordenar els textos, gestats per Pujols entre l'agost i el desembre del 1954 que mai va numerar, i d'emplenar biogr¨¤ficament descripcions que passaven nom¨¦s ¡°per un nom de pila, o pinzellades com ¡®alta¡¯ o ¡®rica¡¯¡±, Padr¨®s i P¨¦rez han posat la pe?a clau de l'arc eroticosentimental de Pujols. Perqu¨¨ sexualitat i erotisme no van ser mai aliens a la traject¨°ria de l'intel¡¤lectual: ell va inclinar la revista Papitu cap a un vessant m¨¦s sical¨ªptic quan la va dirigir entre el 1911 i el 1914. O va escriure poc abans, el 1906, sota el pseud¨°nim Augusto de Altozanos, la novel¡¤la El nuevo Pascual o la Prostituci¨®n, on aborda un tractament de l'amor i l'erotisme que despr¨¦s estar¨¤ en tota la seva producci¨®.

¡°No ¨¦s que fos un lasciu, sin¨® m¨¦s aviat un hedonista en el m¨¦s ampli sentit del terme, no tenia tab¨²s; a difer¨¨ncia d'altres intel¡¤lectuals, ell s'expressa m¨¦s lliurement i incorpora el tema en la seva est¨¨tica filos¨°fica, considerant que seria un error no incloure-hi, per exemple, l'art de les car¨ªcies i el tacte¡±, apunta P¨¦rez.

Masturbaci¨® com a tribut

Tot aix¨° es tradueix en les mem¨°ries, on Pujols, per demostrar el seu amor a Antich, repassa sense embuts m¨¦s de mig segle de la seva vida sentimental i er¨°tica amb les dones, sis d'elles analitzades a fons pels investigadors. Despr¨¦s de la seva ordenaci¨®, la narraci¨® arrenca amb l'intel¡¤lectual confessant a Antich que es va masturbar pensant en la nit no culminada: ¡°El meu deliri de fregar la meva carn que tu encenies per apagar-la damunt d¡¯una camisa vella rebregada, com si tenint-la als meus bra?os la fregu¨¦s per les suavitats de la carn de la meva estimada¡±. Seguint el tribut amor¨®s, en posteriors missives li confessa que ella ¨¦s l'amor ideal somiat (¡°el nostre amor hauria pogut ser ¨²nic en la nostra vida¡±) perqu¨¨ unia ¡°amor espiritual¡± i ¡°amor material¡±, distinci¨® te¨°rica que feia Pujols i que va marcar la seva vida sentimental.

¡°Ell no volia trair aquest ideal, all¨° era anar al terreny material, sexual, i per aix¨° el rebuig de s¡¯Agar¨®, no volia caure en el que havia fet f¨ªsicament amb altres dones¡±, resumeix Padr¨®s. Tan interioritzat tenia Pujols la doble virtut d'Antich i els dos tipus d'amor que la que seria la seva dona i mare del seu fill Faust, Josepa Alcover (antiga criada familiar i amant de joventut), respondria en bona part nom¨¦s al segon: pulsions carnals a banda, requeria d'un fill que el mantingu¨¦s en la seva vellesa, proporcionant-li condicions materials ¨°ptimes perqu¨¨ ell pogu¨¦s redactar el seu sistema filos¨°fic final, la Pantologia.

Despr¨¦s de passar per les seves breus relacions amb l'actriu Merc¨¨ Nicolau (¡°quatre petons i una mica de llengua¡±) i una altra amb Merc¨¨ Prats, totes dues entre el 1921 i el 1924, el torn de la confessi¨® recau en la seva relaci¨® amb Am¨¦rica C¨¢zes, filla d'un ric indi¨¤ catal¨¤ i una altra gran protagonista amorosa de Pujols, passi¨® anterior a la Guerra Civil i que va reprendre breument el 1949 despr¨¦s de la for?ada separaci¨® per l'exili. ?s la mateixa situaci¨® de dist¨¤ncia que va viure amb Antich, amb la qual es va retrobar fuga?ment en unes visites clandestines d'aquesta a Catalunya des del seu exili franc¨¨s. Les cites, que van tenir lloc a Martorell el 1953 i el 1954, van reactivar la relaci¨® i van motivar les confessions del fil¨°sof davant ¡°la conducta rid¨ªcula d¡¯aquella nit¡±, com va arribar a admetre ell mateix.

Admet a Antich que amb ella ¡°vaig sentir que l¡¯ideal de la meva vida tenia de ser fondre l¡¯amor amb l¡¯obra, que naixien junts, trobant una dona que compenetrant-se amb mi se l¡¯hav¨¦s arribat a fer seva per realitzar-la tots dos, coent-la amb el foc de la nostra passi¨®, que fent una frase final li dir¨¦ que nom¨¦s s¡¯hauria pogut apagar en la fredor de la tomba que hauria guardat les cendres del foc que, cremant l¡¯amor, hauria enc¨¨s l¡¯obra¡±. La personalitat d'Antich justifica la passi¨® de l'escriptor. Ella ent¨¦n els conceptes de ¡°llibertat¡±, ¡°dest¨ª¡± o ¡°responsabilitat¡± que Pujols va desgranant de la seva filosofia en les cartes perqu¨¨ ¨¦s una dona tan atractiva com culta. Fins a l'extrem que Antich li recriminar¨¤ les constants refer¨¨ncies al Dest¨ª i al determinisme de l'intel¡¤lectual perqu¨¨ no poguessin culminar les seves relacions i una posterior vida en parella, vidus com van quedar tots dos. ¡°Com ¨¦s que vost¨¨, una personalitat tan forta, es declara irresponsable?¡±, li pregunta amb punyent intenci¨® filos¨°fica.

Atractiva i culta

I ¨¦s que Esther Antich i Sariol (1892-1972) era de s¨°lida cultura, com han descobert Padr¨®s i P¨¦rez despr¨¦s de trobar els seus descendents. Formada a la prestigiosa Escola Normal de Mestres i despr¨¦s d'exercir de professora d'institut, es va incorporar el 1927 a l'Ajuntament de Barcelona com a secret¨¤ria del pedagog Manel Ainaud. Membre del Lyceum Club de Barcelona, va acabar a l'abril del 1938 com a directora General de Primera Ense?anza del govern republic¨¤ de Negr¨ªn, ocupant-se del Consell Nacional de la Inf¨¤ncia Evacuada, que gestionava les col¨°nies infantils tant a la Pen¨ªnsula com a l'estranger, funci¨® no exempta de perillosos xocs amb la CNT. En un accidentat exili despr¨¦s de fracassar la seva fugida a M¨¨xic, va acabar treballant en la secci¨® de Educaci¨® de la Unesco a Par¨ªs.

El gener del 1939, Antich va cedir el seu cotxe oficial perqu¨¨ Pujols, que coneixia des d'un sopar a Montserrat a finals del 1937, pogu¨¦s fugir de Catalunya. Encara que tots dos van estar exiliats a Fran?a, els seus destins no es van creuar mai. Antich no va poder tornar a la seva Barcelona natal fins que el franquisme no la va indultar el 1964. Va ser poc despr¨¦s que Pujols hagu¨¦s mort. Per¨° feia ja un temps que, entre ells, tot estava dit i confessat.