?s el torn de l¡¯esquerra

Si les esquerres obtenen el diumenge una majoria suficient s¡¯obrir¨¤ l¡¯oportunitat de treure la pol¨ªtica catalana de l'atzucac on est¨¤ ficada des de fa una d¨¨cada. En l¡¯escenari actual les esquerres representen la sensatesa, la moderaci¨® i el pragmatisme. Pertanyen al passat els temps en qu¨¨ la dreta apostava per aquestes actituds. O ¨¦s que potser cal considerar assenyada i moderada la gesti¨® d¡¯Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra com a presidents de la Generalitat des del 2012? Alg¨² pot qualificar de pragm¨¤tica i prudent la pol¨ªtica per a Catalunya del PP de Mariano Rajoy i els seus successius governs? Aquestes dretes s¨®n les que han dirigit la pol¨ªtica a Catalunya i per a Catalunya en aquesta d¨¨cada i seva ¨¦s la responsabilitat principal del desastre en qu¨¨ ha culminat. Intervenci¨® de la Generalitat, cops de porra, presons, exilis i la meitat de la poblaci¨® desitjant deixar de ser ciutadana del Regne d¡¯Espanya. Aix¨° ¨¦s el que han aconseguit.

Unes eleccions s¨®n una bona oportunitat per obrir expectatives de millora. Sobretot si es t¨¦ en compte que el paisatge pol¨ªtic de fons presenta canvis molt notables i positius respecte a l¡¯existent el 2017, quan es va iniciar la legislatura. Llavors dirigia Espanya un partit tan corrupte que encara no ha estat possible fer tots els judicis que t¨¦ pendents als tribunals. Ara mateix continuen sortint a la llum les trampes de tota mena en qu¨¨ incorrien la dirig¨¨ncia del PP i els governs de Rajoy i el seu ministre catal¨¤, Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz. Per¨° ara hi ha un altre govern.

Aix¨° ¨¦s un gran avantatge respecte al 2017. La imperiosa necessitat de substituir per motius de moral p¨²blica l¡¯abans poder¨®s partit de la dreta espanyola ha donat a llum la informal alian?a dels progressistes i moderats de tot Espanya, inclosos els de Catalunya. Una situaci¨® que presenta la positiva particularitat de reunir desiguals. En l¡¯escenari pol¨ªtic espanyol per excel¡¤l¨¨ncia, el Congr¨¦s dels Diputats, se sorprenen votant el mateix partits que als seus respectius parlaments aut¨°noms competeixen irremissiblement. I no obstant aix¨°, tots estan ara sostenint el Govern de Pedro S¨¢nchez i Pablo Iglesias en el programa del qual figura la desinflamaci¨® del conflicte catal¨¤.

El paisatge ¨¦s diferent tamb¨¦ a Catalunya. La dreta nacionalista catalana, hegem¨°nica durant d¨¨cades, ha pagat amb la fragmentaci¨® la seva transmutaci¨® a l¡¯independentisme. A l'espai on dos partits formaven una coalici¨® que va actuar durant m¨¦s de 30 anys com un sol partit, CiU, hi ha ara tres o quatre sigles. L¡¯aventura empresa per Mas el 2012 i que Puigdemont va portar al frac¨¤s total el 2017 ha desnaturalitzat aquest espai pol¨ªtic. El que li queda de poder institucional dep¨¨n b¨¤sicament que ERC i la CUP vulguin mantenir-l'hi. El seu repte ¨¦s desfer-se del llast de la unilateralitat que la mant¨¦ psicol¨°gicament lligada a les batalles perdudes del 2017.

La ru?na pol¨ªtica del que va ser el pujolisme, rematada com el PP pels esc¨¤ndols de corrupci¨®, contrasta amb les posicions que l¡¯esquerra catalana ha anat guanyant. El PSC i En Com¨² Podem s¨®n des de fa un any partits de govern a Espanya i han recuperat el de l¡¯Ajuntament de Barcelona. Esquerra bascula entre la temptaci¨® rupturista que va abra?ar el 2012, la que segueix preconitzant el partit de Puigdemont, i el pragmatisme al qual l¡¯obliga haver estat la guanyadora de les eleccions legislatives i les municipals i encap?alar els sondejos per a les auton¨°miques.

A les eleccions del 14 de febrer arriben els tres partits de la dreta espanyolista, Ciutadans, el PP i Vox, enredats en una subhasta permanent per veure quin d¡¯ells ¨¦s m¨¦s bel¡¤ligerant amb l¡¯independentisme. ?s un greu inconvenient. Si avancen, s¡¯aprofundir¨¤ en la divisi¨® social i pol¨ªtica iniciada quan el PP es va llan?ar el 2006 a recollir signatures a tot Espanya contra el catalanisme. La seva recepta comuna ¨¦s mantenir a la pres¨® els seus rivals catalans. La crid¨°ria amb qu¨¨ s¡¯han oposat des del primer moment a la desinflamaci¨® pol¨ªtica preconitzada pel Govern de Pedro S¨¢nchez puja de volum cada vegada que hi ha opcions d¡¯avan?ar en aquesta via, com seria un indult governamental per als presos o la reforma del tipus penal de la sedici¨®.

Quan era al Govern, el PP va crear i va enverinar el conflicte amb la Generalitat per tapar els forats dels quals sortia la pudor de la corrupci¨®. Per¨° no va tenir premi. En les eleccions del 2017 a Catalunya va obtenir el 4,7% dels vots. El benefici se¡¯l va endur Ciutadans. Per¨° aquestes dretes no s¡¯han mogut. I ara els ha sortit Vox, que vol la seva part. Cap d¡¯ells t¨¦ la soluci¨®, ni junts ni per separat.