Com puja la canalla

Corregir textos et dona acc¨¦s a manuscrits originals d¡¯autors de generacions diverses, diguem que tens el privilegi ¡ªaparellat amb la discreci¨®, per descomptat¡ª de treballar els textos en brut, sense el sed¨¤s del proc¨¦s d¡¯edici¨®, que fa que les coses es publiquin de manera endre?ada. I m¨¦s o menys acabes veient de quin peu cal?a cadasc¨². Doncs darrerament, com m¨¦s va, m¨¦s domini tenen de l¡¯eina les noves fornades d¡¯escriptors i escriptores, en una mena d¡¯equival¨¨ncia inversa entre per¨ªcia i experi¨¨ncia: com m¨¦s jove, novell i inexpert ¨¦s un autor, m¨¦s domina els aspectes formals de la llengua. I per aspectes formals aqu¨ª conv¨¦ entendre gram¨¤tica, ortografia, puntuaci¨® i coses aix¨ª.

Es podria fins i tot tra?ar una l¨ªnia entre autors d¡¯una certa edat i autors m¨¦s joves, entre aquells que, a l¡¯hora de corregir-los el text, et reclamaran una mena d¡¯intervenci¨® o una altra, amb m¨¦s esmenes d¡¯aquelles q¨¹estions formals en el primer cas, per¨° poter m¨¦s sobre aspectes relacionats amb el l¨¨xic en el segon (imprecisions, adequaci¨® al registre, ¨²s correcte de les locucions, etc.).

De fet, aquest estat de coses no ¨¦s sin¨® resultat de la hist¨°ria recent de la llengua, com si la situaci¨® del catal¨¤ a cada moment resson¨¦s anys despr¨¦s i ara aplegu¨¦ssim els fruits de la feina feta aleshores. Aix¨ª, la cesura entre autors t¨¦ la seva correspond¨¨ncia amb el final de la dictadura, la proclamaci¨® de l¡¯Estatut i l¡¯inici de la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica. I, per descomptat, amb l¡¯inici de l¡¯escola en catal¨¤ i l¡¯alfabetitzaci¨® en aquesta llengua. Si avui entre els autors en la quarantena es percep un notable domini dels aspectes formals de la llengua ¨¦s gr¨¤cies a la normalitat desplegada a partir dels anys vuitanta del segle passat.

Hi ha doncs un contrast en la producci¨® liter¨¤ria entre una generaci¨® d¡¯escriptors que es va haver de formar ling¨¹¨ªsticament de manera autodidacta, amb un mercat del llibre escadusser i perseguit i un entorn social i pol¨ªtic de digl¨°ssia dictatorial (de fet, ¨¦s la generaci¨® que amb penes i treballs connecta la tradici¨® anterior amb la recuperaci¨®), i una generaci¨® que ha apr¨¨s les primeres lletres en llengua catalana, ha tingut acc¨¦s a tot de publicacions en catal¨¤ i ha conviscut en un entorn en qu¨¨ la llengua, a poc a poc, era present cada cop en m¨¦s ¨¤mbits. Sembla, doncs, que el marc social i pol¨ªtic que determina l¡¯escolaritzaci¨® influeix en la producci¨® escrita de les d¨¨cades successives.

El canvi de tend¨¨ncia ja era apreciable en la colla d¡¯autors ¡ªhi afegeixo els traductors, perqu¨¨ la florida recent de la traducci¨® no pot quedar al marge¡ª que els darrers anys s¡¯han fet un lloc en llistes, premis i cr¨ªtica. I que s¨®n conscients que dominen els aspectes formals perqu¨¨, de fet, no es plantegen de fer literatura en catal¨¤ sense dominar-los. Tampoc excusen el seu catal¨¤ en les circumst¨¤ncies ni veuen la correcci¨® de textos com un retret al seu coneixement de la llengua, sin¨® com una fase m¨¦s del proc¨¦s que ha de desembocar en la publicaci¨® del llibre.

I els ¨²ltims autors que s¡¯han incorporat a la literatura catalana, en aquest sentit, fan feredat. Com puja la canalla. Ens arriben ara les primeres obres d¡¯autors i autores nascuts despr¨¦s de 1990, amb la normalitzaci¨® consolidada, la immersi¨® a l¡¯escola plenament estesa i una pres¨¨ncia s¨°lida del catal¨¤ als mitjans de comunicaci¨®, i en tots els casos destaca un control de la llengua sorprenent per a novel¡¤listes de menys de trenta anys (Irene Sol¨¤ debuta amb 28, Xavier Mas Craviotto amb 22, N¨²ria Bendicho amb 26, el recent premi Llibre Anagrama Pol Guasch amb 23, l¡¯¨²ltim Merc¨¨ Rodoreda Anna Gas amb 24). O potser no tan sorprenent, potser ¨¦s aix¨ª com s¡¯ha de desenrotllar una literatura que disposi d¡¯una placenta socioling¨¹¨ªstica com cal.

Per si calen m¨¦s motius per millorar la situaci¨® de la llengua avui, vet aqu¨ª doncs un de nou: vetllar per la literatura catalana del futur.